PART: [1] [2] [3] [4] [5] [6] [index]

PART QUARTA

17) ¿ Cóm es possible que si l'idioma valencià i el català son dos idiomes independents, siguen tan pareguts els tèxts que trobem escrits en els seus respectius estàndarts oficials ?
 
 Perque l'estàndart de l'idioma "valencià" que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (A.V.L.) impòn actualment en els escrits oficials o en el sistema educatiu, no es el verdader idioma valencià, sino que es un "valencià" artificiosament catalanisat pa ferlo premedità i forçadament més paregut a l'idioma català.
 
 L'estandarisació o normativisació llingüística oficial que la A.V.L. està aplicant actualment a l'idioma valencià no correspòn a la pròpia i genuina normativa de la llengua valenciana. Sino que la A.V.L. utilisa un calc de la normativa llingüística de l'idioma català (elaborà per l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) de Catalunya) que introduix en l'idioma valencià característiques catalanes estranyes al valencià, i per contra, prohibix senyes pròpies valencianes que diferèncien clarament la llengua valenciana de la llengua catalana.
 (Llegir més )

18) ¿ Per qué l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (A.V.L.) aplica a l'idioma valencià una normativisació llingüística catalana en conte de la pròpia i genuina normativa valenciana ?
 
 Tot es producte d'una cuestió purament política (i econòmica) que res o pòc té que vore en l'assunt llingüístic. Esta situació irregular i perjudicial pa l'idioma valencià es consecuència de la falta d'honestitat i dignitat dels polítics dels diferents govèrns autonòmics que, de moment, està tenint el pòble valencià, els cuals no han vullgut defendre verdaderament l'idioma valencià de la política chantagista que els govèrns i polítics catalans sistemàticament han fet als diferents govèrns centrals de l'Estat Espanyòl i que, entre atres còses, propicià, en 1998, la creació de la catalanisaora Acadèmia Valenciana de la Llengua (A.V.L.).
 Una acadèmia que, per les pressions polítiques dels catalans de CiU (Jordi Pujol) al PP (Aznar i Zaplana), se creà en una ampla majoria d'acadèmics de clara orientació catalanista, els cuals han demostrat a lo llarc de l'existència de la A.V.L. no tindre atre objectiu més que el de catalanisar la llengua valenciana pa introduir la falsa idea de que lo que parlen els valencians es català, al que li donen el nòm de "valencià" dins de la Comunitat Valenciana.
 (Despropòsit que els catalanistes de la A.V.L. estan cada vòlta més pròp d'institucionalisar, (en contra del sentir majoritari del pòble valencià i critèris científics com els de la sociollingüística), tal i com es desprén del dictamen "sobre l'entitat del Valencià" que la A.V.L. aprovà, el passat 9 de Febrer de 2005, que diu textualment: "...hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de catala, reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears...").
 (Llegir més )

19) ¿ Per qué vòlen els catalanistes que es considere a l'idioma valencià com una simple variació de l'idioma català ?
 
 Pa negar l'existència independent de l'idioma valencià i aixina fer creure que l'idioma valencià no es més que idioma català pero en un atre nòm.
 (Llegir més )

20) ¿ Quín benefici pòden obtindre els catalanistes de fer creure que l'idioma valencià es el mateix que el català pero en un atre nòm ?
 
 L'ideari polític del nacionalisme independentiste català, del que participen amplament totes les fòrces polítiques catalanes, està basat en la consigna: "UNA llengua (catalana), UNA nació (catalana)". O diento en atres paraules: que tot aquell que parla "llengua catalana", perteneix a la "nació catalana".
 
 L'imperialisme pancatalaniste vòl inclòure als valencians dins de la "nació catalana" basantse en la falsa premisa de que lo que parlen els valencians es llengua catalana batejà en el nòm de "valencià". A partir d'ahí, el nacionalisme pancatalaniste interpreta que si els valencians son de "nació catalana", les tèrres del Reine de Valéncia formarien part de l'entelèquia política coneguda com "països catalans" (una invenció política recent sense ningun tipo de fonament històric, social o cultural a la que últimament els catalans li estan donant també el nòm de "eurorregió").
 (Llegir més )

21) ¿ Qué son els "països catalans" ?
 
 Els "països catalans" es un invent, que no aplegarà al sigle d'existencia, elaborat per polítics i intelectuals catalans que ensomïen una "gran(sic) catalunya" independent d'Espanya formà pels condats catalans (Catalunya), el Rosselló francés, una llenca d'Aragó llindant en Catalunya, les illes Balears i l'històric Reine de Valéncia.
 
 Este artificios i mai existent proyècte polític imperialiste conegut com "països catalans" pretén erigirse sobre la base d'una consigna falaç que impregna de dalt a baix el nacionalisme imperialiste pancatala: "UNA llengua (catalana), UNA nació (catalana)".
 Es per això que els pancatalanistes per tal de justificar el proyècte imperialiste dels "països catalans", tenen que fer creure, a través de la mentira i la manipulació, que lo que els valencians parlen es llengua catalana, pa, aixina, en l'engany, introduirlos dins de la "nació catalana" i dins d'eixos (ficticis i inexistents) "països catalans".
 Com històrica, política, llingüística i culturalment es més que demostrable que els valencians i el Reine de Valéncia sempre han segut independents dels condats catalans (huí coneguts com "Catalunya"), els pancatalanistes han tramat i elaborat la colonisació cultural i llingüística dels valencians a través del sistema educatiu. Aixina, en les escòles s'ensenya als fills dels valencians la forastera llengua catalana fentla passar per valencià "cult" o "ben parlat" mentres desprestigien a la genuina llengua valenciana donantli el nòm despectiu de "valencià mal parlat". Ademés, també ensenyen una història plena de subliminals consignes catalanistes a favor d'uns fantasmagòrics "països catalans" i uns falsos impèris "catalano-aragonesos" condicionant als chiquets valencians desde l'infancia a creure una série de mentires en favor de la "gran(sic) catalunya" i en contra de les seues arraïls valencianes.
 (Llegir més )

22) ¿ Son corrèctes els térmens "corona catalano-aragonesa" i "rei catalano-aragonés" ?
 
 No. Els térmens corrèctes històrica, política i protocolariament son "Corona d'Aragó" i "Rei Aragonés".
 
 Els térmens "corona catalanoaragonesa" i "rei catalanoaragonés" son dos "etiquetes" propagandístiques inventaes recentment pels nacionalistes catalans en la pretensió de donarli al condat de Barcelona (i a Catalunya) un ranc de reine que ni històrica, ni políticament, tingueren mai i que per tant no els correspòn.
 El terme corrècte es el de "Corona d'Aragó", ya que per drets històrics, polítics, llegislatius i protocolaris la corona referida estava vinculà exclusivament al Reine d'Aragó i d'ell prenia en exclusivitat el seu nòm. En ningun cas un simple condat, en este cas el condat de Barcelona, tenia drets o ranc pa ser titular o co-titular d'una corona. Només els reines tenien potestat pa dita titulació.
 De la mateixa manera, el titular de la "Corona d'Aragó" tenia com a títul predominant el de "Rei d'Aragó", afegint a continuació els títuls corresponents a la resta de territòris que en cada moment componien la Corona d'Aragó, entre els que estaven el de "Rei de Valéncia" i el de "Conde de Barcelona". No existia, ni podia existir, ninguna titulació referida a Catalunya perque antigament el nòm de "Cathalunya" fea només alusió a una série de condats independents els uns dels atres governats per diferents condes.
 
 Un eixemple (entre els molts que existixen), que corrobora lo dit, el trobem en l'òbra titulà "Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey Don Iaume Primer Rey d'Arago, de Mallorques, e de Valencia : Compte de Barcelona, e de Muntpesller" (1325) de Ramon Muntaner, (un croniste català medieval molt ben valorat pels pancatalanistes degut al chauvinisme catalaniste que impregna la seua òbra), a on l'autor ni una sola vòlta fa referència als irreals térmens "corona catalanoaragonesa" o "rei catalanoaragones", mentres que pel contrari escriu reiteradament a lo llarc de la seua crònica els térmens "Corona d'Aragó", "Regne d'Aragó", "Regne de Valéncia", "Comptat de Barcelona", "Rey D'Aragó", "[rey] del Casal d'Aragó", "[rey] de la Casa d'Aragó", "Rey de Valéncia" i "Compte de Barcelona".
 Ademés, en esta crònica hi ha un capítul pròu illustratiu en el que l'infant Pere, hereter del rei Jaume I, recibix la corona de rei en les Còrts dels reines d'Aragó i de Valéncia, mentres que en el Condat de Barcelona (Catalunya) tan sols recibix la garlanda (diadema) de compte.
 (Llegir més )