PART: [1] [2] [3] [4] [5] [6] [index]

PART TERCERA

12) ¿ Es cèrt això de que l'idioma valencià es un dialècte de lo que alguns anomenen com "català occidental" ?
 
 No. En idea d'absorbir a l'idioma valencià dins del català, l'intelectualitat catalana del sigle XIX inventà el terme "català occidental" basantse en algunes similituts lèxiques i fonètiques que els parlars de la zona de Lleida tenien respècte a l'idioma valencià.
 (Llegir més )

13) ¿ A qué es deuen les similituts que els parlars de Lleida tenen en l'idioma valencià ?
 
 Eixes similituts son producte de la poderosa influència que l'històric Reine de Valéncia i el seu prestigiós idioma valencià tingueren sobre "l'Estudi General de Lleida" (universitat) i la llengua catalana en general desde el sigle XIII al XVIII.
 Ademés, també son degudes a l'influència llingüística (anterior a la "Reconquista"), que els exiliats "mossàraps" valencians, fugits de l'ocupació musulmana, eixerciren en les pòc poblaes tèrres lleidatanes a on principalment es refugiaren.
 
 El Reine de Valéncia fon un dels reines més poderosos i influents de la península i la Mediterrànea, tant en el pla polític com en el cultural (Roma aplegà a tindre dos Papes valencians de la família Borja, en una época a on els Papes tenien més poder que els reis).
 L'idioma valencià fon el primer idioma de la península, en el sigle XIV, en tindre un "Sigle d'Or" lliterari molt influent sobre les demés llengües peninsulars, principalment sobre l'idioma català (idioma este que mai ha tingut un "Sigle d'Or" lliterari a diferència de l'idioma valencià i el castellà). L'escritor valencià Johanot Martorell en la seua òbra "Tirant lo Blanch" (1409) de manera premedità especificava que escrivia en "lengua valenciana". Declaració idèntica a la que atres escritors valencians d'eixa época feren en les seues òbres.
 Per tant, es un fet objectiu i contrastat que molts dels pareguts que l'idioma català presenta en l'idioma valencià son deguts a la fòrta influència que el valencià va eixercir durant molt de temps sobre la llengua catalana i també, a l'assimilació dins de moltes poblacions lleidatans de molts exiliats "mossàraps" valencians que introduiren en una mida significativa el seu "romanç valencià" en la zona de Lleida.
 (Llegir més )

14) Alguns pa intentar fer creure que l'idioma valencià es una variant de l'idioma català comparen la relació d'estos dos idiomes en la que tenen "l'andalús", "el murcià" o "l'argentí" en l'idioma castellà. ¿ Es corrècta esta comparació ?
 
 Eixa comparació no es corrècta ni aplicable al cas de l'idioma valencià perque com ya s'ha dit, la llengua valenciana té un orige i una evolució socio-llingüística perfectament diferencià de la llengua catalana. Estos fets ya propiciaren fa molts sigles que apareguera de forma majoritària en la societat valenciana una consciència clara i precisa de que la seua llengua pròpia no es atra més que la "Llengua Valenciana" o "Valencià". Eixe sentiment identitari llingüístic diferenciat, per contra, no existix en cap dels referits casos de variants de l'idioma castellà a on els seus parlants no tenen ninguna consciència, ni interés en manifestar que parlen un idioma diferent al castellà.
 Ademés, la disciplina científica de la sociollingüística declara que un dels punts basics pa considerar si una llengua hu es com a tal, es que els seus parlants la reconeguen com a pròpia, tal i com passa majoritariament entre la llengua valenciana i la societat (valenciana) que la parla.

15) Alguns volent fer creure que els nòms "valencià" i "català" son sinònims i que fan referència a un mateix idioma, heu comparen a lo que passa entre els nòms "castellà" i "espanyòl" referits els dos a la llengua castellana ¿ Es corrècta esta comparació ?
 
 La equivalència que presenten els térmens "castellà" i "espanyòl" no se pòt aplicar als nòms "valencià" i "català" ya que l'idioma valencià i el català son dos realitats idiomàtiques distintes com a resultat d'haver tingut (i tindre) orige, evolució, àmbit territorial, polític i grup social de parlants distint i independent l'u de l'atre a lo llarc dels sigles. Factors determinants tots ells en el desenroll de la consciència idiomàtica de la societat valenciana que veu, desde fa sigles, a l'idioma valencià com a única llengua pròpia, distinta i independent del català, i que, aixina mateixa, rebuja atres nòms pa denominarla que no siguen els de "valencià", "idioma valencià" o "llengua valenciana".
 
 En canvi, i tot lo contrari a lo que passa entre el valencià i el català, les denominacions "castellà" i "espanyòl" si que correspònen a una mateixa llengua ya que la realitat idiomàtica a la que fan referència dits térmens es una a sòles, tal i com els seus pròpis parlants i estudiosos venen reconeixent i manifestant de forma espontànea i natural a lo llarc dels sigles.
 (Llegir més )

16) Alguns diuen que en el pòble castellonènc de Vinaròs es parla molt paregut a com heu fan en alguns pòbles pròxims del sur de Tarragona. ¿ Es açò una pròva de que l'idioma valencià i el català son els mateixos ?
 
 En absolut. En el pòble de Vinaròs, que està a l'extrem nòrt de la província de Castelló (Comunitat Autònoma Valenciana) llindant en Tarragona (Catalunya), parlen un valencià "transicional" molt particular consecuència de l'intercanvi llingüístic mantingut per este pòble a lo llarc del temps, en localitats catalanes pròximes del sur de Tarragona.
 Este valencià "transicional" exclusiu de l'extrem nòrt de Castelló no es en absolut representatiu de la generalitat llingüística dels demés pòbles valencians i per tant, com a excepció que és, no pòt servir com a referent prioritari pal desenroll de la normativa llingüística general de l'idioma valencià.
 (Llegir més )