PART: [1] [2] [3] [4] [5] [6] [index]

PART PRIMERA

1) ¿ Quín es l'idioma pròpi dels valencians ?
 
 L'idioma pròpi dels valencians es l'idioma valencià. Una llengua neo-llatina derivà del llatí vulgar parlat en tèrres valencianes ans de la "Reconquista" i que a partir de l'Edat Mija va ser fòrtament influencià per atres llengües neo-llatines de la península Ibèrica i sur de França que aplegaren a les tèrres valencianes.
 (Llegir més )

2) Si ans de la "Reconquista" el Reine de Valéncia estava governat pels àraps, ¿ quí parlava eixe "romanç valencià" que va servir com a substrat primordial de l'idioma valencià actual ?
 
 El "romanç valencià" el parlaven els iberorromans i els seus descendents que continuaren vivint en tèrres valencianes una vòlta acabà la conquista musulmana de l'Hispania romano-visigòda.
 
 La població iberorromana autòctona somesa pels moros va ser obligà a viure en ravals separats dels musulmans a on continuaren mantenint la seua llengua romanç vernàcula, inclús en els casos en que havien tengut que renegar de la religió cristiana i convertirse a la religió islamica pa evitar represalies de cèrts grups fonamentalistes musulmans.
 Ademés, el "romanç valencià" continuà viu perque també es va introduir en cèrta mida entre els mòros, degut, entre atres còses, a la falta de dònes d'eixa cultura o raça, per lo que una part d'els hòmens musulmans prengueren en matrimòni a dònes iberorromanes que continuaren parlant als seus fills en "romanç valencià", únic idioma que sabien.
 (Llegir més )

3) ¿ Es cèrt això de que en l'época de "Reconquista" no hi havien iberorromans que parlaren "romanç valencià" en el Reine de Valéncia i que l'idioma valencià es producte única i exclusivament de la repoblació de catalans en tèrres valencianes ?
 
 Això es una falsetat històrica escampà pels que desigen que les tèrres valencianes siguen consideraes part d'un proyècte polític inventat i fictici conegut com "països catalans" (o "eurorregió").
 
 Els conquistaors àraps no massacraren als iberorromanans autòctons sino que els van sometre i els utilisaren, per mig d'impòstos i servicis, com una de les fònts de riquea de les èlits musulmanes dominants. Els iberorromans, també coneguts com "mossàraps", vivien en ravals separats dels mòros, mantenint les seues costums i llengua, sempre i cuan compliren en les seues obligacions com a serfs.
 En époques molt concretes de fanatisme musulmà una part dels iberorromans valencians fòren obligats a convertirse a la religió musulmana sense que per açò deixaren de parlar la seua llengua llatina (en realitat una gran part dels hòmens convertits serien billíngües degut a les relacions socials i laborals que mantenien en els àraps, mentres que les seues dònes continuarien parlant només en romanç valencià com a consecuència de estar separaes socialment de la comunitat àrap).
 Ademés, molts d'estos "convertits" heu fòren només de cara a la galeria, (cripto-cristians), per lo que, una vegà la "Reconquista finalisà, tornaren a recuperar la religió cristiana sense que hagueren perdut mai el seu romanç valencià.
 (Llegir més )

4) ¿ Té base documental i científica l'opinió escampà pels catalanistes de que dins de l'històric Reine de Valéncia es parla idioma valencià en les poblacions repoblaes per catalans i llengua castellana en les repoblaes per aragonesos ?
 
 Ninguna. La teoria que interpreta la llengua valenciana com el producte d'una repoblació catalana no es històricament demostrable, es una opinió, no un coneiximent científic.
 
 Documentalment ha segut demostrat que zones valenciaparlants de les més populoses del Reine de Valéncia foren repoblaes majoritariament per aragonesos i no per catalans (per eixemple, en Xàtiva un 60 % d'aragonesos per un 14% de catalans), que molts dels furs otorgats a poblacions valenciaparlants eren a llei aragonesa i no catalana, i que, ademés, l'immigració catalana cap al Reine de Valéncia fon molt reduida a lo llarc de l'història.
 
 La llengua valenciana es una llengua neo-llatina derivà directament del llatí vulgar que mos dugueren els romans (tal i com ocorregué en atres llengües d'atres llòcs de la península), de cap manera una minoria de repoblaors que parlaven catala pugueren dur una llengua valenciana (que no parlaven), que ya estava present en l'històric Reine de Valéncia desde ans de la "Reconquista" per ser la llengua pròpia i vehicular d'una població valenciana autòctona iberorromana (molts convertits per la fòrça a la religió musulmana), que eren, i continuaren sent, el contingent poblacional més gran del Reine de Valéncia.
 (Llegir més )

5) Els catalanistes diuen que la crònica del català Ramon Muntaner a on parla del "bell cathalanesch" es pròva de que el Reine de Murcia (Murcia i sur d'Alacant) fon repoblat només per catalans. ¿ Quína validea tenen les paraules d'eixe croniste català medieval ?
 
 Pòca o ninguna validea tenen les paraules de Ramon Muntaner en este assunt, ya que la repoblació a la que es referix es la que efectuà el rei aragones Jaume I "el Conquistaor" en el Reine de Murcia en l'any 1265, sent este any el mateix en el que va nàixer el pròpi Ramon Muntaner.
 Si ademés tenim en conte que el rei Jaume I va faltar cuan Ramon Muntaner tenia només onze anys d'edat, resulta més que evident que Muntaner no pogué mai acompanyar com a croniste al rei Jaume I en ninguna de les seues campanyes, ni pogué ser testic dirècte i presencial d'uns fets que el croniste català mos vol presentar com a vixcuts en primera persona.
 Inclús, es tanta la desinformació i inexactitut per part de Ramon Muntaner en relació a este tema, que en la seua "crònica" erròneament data en l'any 1238 la presència del rei aragonés Jaume I en tèrres murcianes, cuan històricament està més que provat que va ser en els anys 1265-1266 cuan el rei aragonés estigué en el Reine de Murcia ajudant al seu gendre castellà l'infant Alfons (Alfons X "el Savi") a sofocar la rebelió dels mòros murcians.
 Es molt possible que tota esta inexactitut i distorsió de la realitat que la "crònica" de Muntaner presenta siga deguda a tres motius fonamentals. El primer, a que escrivia d'oides aplicant un estil idealisant sense haver segut protagoniste dirècte de la majoria dels fets que relata, atre, que va començar a escriure la seua "crònica" en l'any 1325 com a "memòries" cuan ya tenia xixanta anys d'edat i el tercer, al seu caràcter chauviniste enaltidor dels catalans i de Catalunya tal i com de manera manifesta queda provat en molts passages de la seua "crònica".
 
 Ademés, estudis basats en els documents de repoblació de la zona murciana-alacantina demòstren que el porcentage de catalans només aplegà a un 20% del total repoblacional efectuat durant la "Reconquista". Lo cual no s'ajusta en absolut a lo que, de forma idelisà, escrigué el català Ramon Muntaner en la seua "crònica".
 (Llegir més )

6) ¿ En quín contèxt fon dita la famosa frase "O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani", referintse a Alexaindre VI, Papa de Roma originari de la familia valenciana dels Borja ?
 
 Eixa frase pronuncià en un tò sarcàstic i maliciós pel italià Pietro Bembo es deu a que en Itàlia, en el sigle XV (i ans també) s'utilisava el terme "català" de manera despectiva i generalisà pa senyalar a totes les persones d'orige hispànic independentment de la regió d'a on provingueren.
 Desde finals del sigle XIV, bandes de catalans s'havien dedicat a fer "barrabassaes" per tèrres de Sicilia i Grècia guanyantse el desprèci dels habitants d'eixes tèrres que convertiren el terme "català" en sinònim d'insult, aplicat a tot el que provinguera de la península Ibèrica.
 Un cas paregut el podem trobar en Argentina a on totes les persones provinents d'Espanya son consideraes "gallegos" encara que no siguen de Galicia.
 (Llegir més )