IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana
(rev. 1.0)
 

 
Descarregar l'estudi en format PDF (2.46 Mb.)
 

 En idea d'afavorir la pervivència de la llengua valenciana a nivell parlat i que esta es mantinga com a llengua vehicular primordial dels valenciaparlants (i no siga substituida ni pel castellà, ni pel català), desde IDIOMA VALENCIÀ fem públiques les següents consideracions:
 
1) L'estandart escrit de la llengua valenciana no s'ha d'aplicar necessaria, ni dirèctament al llenguage parlat.

2) La llengua oral o parlà es deu mantindre en cada població tal i com tradicionalment allí es té per costum, sense estigmatisar ni considerar incorrècta ninguna senya llingüística local.

3) Se recomana que cada valenciaparlant parle com sàpia i crega convenient, en total naturalitat i soltura, sense tindre que anar pensant quines paraules son "corrèctes" i quines no.

 Se deixen de costat, aixina, antics critèris llingüístics prescriptius (presents tant en la valencianista RACV, com en la catalanista AVL), que donen com a "corrèctes" unes formes i usos llingüístics, mentres estigmatisen i prohibixen atres que, encara que vius i presents, no son incorporats (pels motius que siga) a un estàndart de llengua supòstament "pura" i ideal (que, en molts casos, no es correspòn en la realitat llingüística valenciana que en teoria deuria representar).

 Reflexions:

 La llengua valenciana es manté pròu uniforme a lo llarc de tot el Reine, i ademés, en els contèxts orals existix major riquea comunicativa/expresiva que en els escrits, per lo que no es precís utilisar ningun registre estandart artificios/forçat pa que existixca una comunicació pràctica i funcional.

  Resulta del tot improductiu/contraproduent prescriure llingüísticament res perque el llenguage de cada persona està adequat/optimisat al contèxt social en el que viu, a la seua realitat i a les seues vivències/interrelacions personals i particulars, de manera que cada parlant acaba adoptant de forma natural i inconscient les senyes llingüístiques més pràctiques, necessaries i útils pals contèxts (ocasionals o permanents) en els que es mòu.

 La finalitat de les llengües es la comunicació humana. La llengua per mig dels parlants s'adapta a cada contèxt particular pa conseguir una major efectivitat comunicativa. La pretensió de tindre una llengua idèntica, "pura" i "corrècta" pa tots els contèxts possibles es una idealisació teòrica impossible de dur a cap, divorcià totalment de la realitat i dinàmica pràctica/funcional de les llengües vives.

 Els pròpis parlants tenen la capacitat, conforme a les seues experiències i capacitats intelectuals, d'interactuar i adaptar el seu còdic llingüístic oral a diferents contèxts en la finalitat d'obtindre una major funcionalitat comunicativa en cada moment i situació.

 Els parlants deuen de tindre total autonomia i llibertat a l'hòra d'articular/adaptar el seu llenguage oral sense inferències prescriptives/correctives d'una normativa teòrica idealisant. En cas contrari la llengua seria més un problema i un estorbo pal parlant que un mig pràctic pa poder este interrelacionarse cómoda i funcionalment en el seu entòrn.

 En el cas de la llengua valenciana, llengua de menor prestigi social que la castellana, en inferioritat competitiva davant d'esta, i a on, per desgracia els seus parlants patixen un auto-òdi cada dia més gran per culpa de les inferències del catalanisme desnaturalisaor (que inadecuadament presenta a l'idioma valencià com un dialècte del català), encabotarse en que els valenciaparlants parlen seguint un estàndart llingüístic irreal no aprofita més que pa generar incomoditat i falta de practicitat en l'us de la llengua valenciana i en consecuència, que els valenciaparlants perguen l'estima pel seu pròpi idioma valencià i adopten com a llengua vehicular la castellana deixant de costat per sempre la valenciana, trencantse, aixina, la transmissió generacional del valencià de pares a fills (únic mecanisme capaç de garantir plenament la pervivència i futur de l'idioma valencià com a llengua vehicular, a nivell parlat, de la societat valenciana).  
 

[NORMATIVA ESCRITA UTILISÀ]  
 
[NORMATIVA PANCATALANISTA DE LA A.V.L.]  
[PISTES PA RECONEIXER TEXTS CATALANISATS]  
 
L'ENGANY DE L'IDIOMA CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES
 

 
(Imprimir sobre dinA4 en horisontal o girar l'image 90 graus ans d'imprimir. 85 kb.)
 
També en format PDF (360 kb.)