IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana
(rev. 1.0)
 

 
Descarregar l'estudi en format PDF (2.46 Mb.)
 

 La normativisació escrita d'una llengua es la codificació de dita llengua i la seua representació gràfica a través de l'escritura.
 Bàsicament, es considera que una normativisació correspòn a una determinà llengua cuan representa lo més felment possible els hàbits llingüístics generalisats o "normals" (norma) dels seus parlants.
 Cuan una normativisació presenta evidents divergències en els usos llingüístics dels seus parlants això significa que la normativa no està ben feta, o, en tot cas, que eixa normativa perteneix a una atra llengua diferent (algo que en definitiva dona els mateixos (pèssims) resultats que l'utilisar una normativa mal feta).
 
 La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (A.V.L.) no oficialisa pa l'idioma Valencià una normativisacio genuinament valenciana, sino que aplica un calc de la normativisació de la llengua Catalana que el "Institut d'Estudis Catalans" (I.E.C.) oficialisa en Catalunya pal Catala.
 La A.V.L. vòl "vendre" a la societat valenciana esta normativisacio catalana del I.E.C. presentantla com "científica" o com Valencià "cult o ben parlat", encara que tot això només que son romanços en la finalitat d'enganyar als valencians i ferlos creure que valencià i català son el mateix idioma (quan això es totalment fals), i aixina donar arguments als nacionalistes catalans que diuen que els valencians son de "nació catalana" (ya que segons els catalanistes els valencians parlen "català") i formen part d'uns (ficticis i inventats) "països catalans" de capitalitat barceloní.
 
 Les "Normes d'El Puig" es una normativisació pa l'idioma Valencià diferent a la normativisació catalanista que oficialisa actualment la catalanisaora "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (A.V.L.). Estes "Normes d'El Puig" son una normativisació que es va fer en clau estrictament valenciana i que contà en l'ample consens de les associacions i institucions valencianistes que bregaven (i breguen) en contra del catalanisme que vòl absorbir cultural, política i econòmicament als valencians. Les "Normes d'El Puig" representen en molta més fidelitat les particularitats i singularitats pròpies de la genuina llengua valenciana que l'actual normativisació catalanista de la A.V.L., no obstant, encara presenten una série de divergències respècte a la llengua valenciana parlà per la majoria de valencians degut a que en el desenroll d'esta normativa s'observaren cèrts critèris llingüístics pròpis d'atres llengües (castellà, català), que no son necessariament extrapolables a la llengua valenciana.
 
 Com totes les còses, les "Normes d'El Puig" son millorables i es per aixo que els tèxt d'esta plana s'escomençaren a escriure seguint cèrtes regles de la gramàtica del pare Fullana i una série de propòstes presentaes en el "II Congrés de la Llengua Valenciana" que actualisaven i feen encara més pròxima i funcional la normativisació coneguda com "Normes d'El Puig". No obstant, a partir d'ara, en l'aparició de l'estudi "IDIOMA VALENCIÀ PARLAT. Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana", s'aniran adecuant paulatinament els tèxts de la plana IDIOMA VALENCIÀ als critèris llingüístics presentats en dit estudi.
 
 

ALGUNS DELS PUNTS TOCATS EN L'ESTUDI LLINGÜISTIC

1) Supressió de les "d" intervocàliques mudes.
 
  Se suprimixen les "d" intervocàliques mudes en les terminacions:
–ada, -ades,
-ador, -adora, -adors, -adores,
-adet, -adeta, -adets, -adetes.
 
 Eixemples:
 Vesprà, cremà, espardenyaes, amparaes (No: Vesprada, cremada, espardenyades, amparades).
 Llauraor, treballaora, ballaors, charraores (No: Llaurador, treballadora, balladors, charradores).
 Melaet, picaeta, melaets, picaetes (No: Meladet, picadeta, meladets, picadetes).
 
2) Supressiò dels guionets.
 
 Els pronòms que van darrere de vèrp (enclítics) s'aglutinen dirèctament al vèrp sense guionet.
 
 Eixemples:
 Mireules, convertirmos, píntala.
 (No: Mireu-les, convertir-mos, pinta-la)
 
 Excepció: les formes verbals acabaes en consonant "LL", "N" seguida d'un pronòm (enclític) que comence per consonant "L", "N" no s'aglutinen, ni s'unixen per ningún guionet, i es mantenen independents: bull la, cull les, pren ne, etc.
 
3) El pronòm nèutre "HU" ("HEU"/"U"/"O").
 
 a1) Davant de vèrp sempre s'escriu "HU".
 
 Com a excepció s'escriurà "HEU" cuan el pronòm vaja a principi d'oració o pausa (marcà ortogràficament) i precedint a una paraula que comence per consonant que no siga "h" (Heu farem. Be, heu faré). O be, cuan el pronòm quede entremig de dos consonants diferents a "h" (¿Cóm heu faran?).
 
 a2) Darrere de vèrp (enclític) el pronòm "HU" s'aglutina, sense guionet ni "h", al vèrp. (Pòrtau. Tíndreu fet).
 
 Com a excepció s'escriurà "-O" cuan el pronòm vaja darrere de vèrp que acabe en consonant o en "u" (Posaro. Estan trencanto tot. Escoltéuo).
 
 Nota: Per una millor eufonia els pronòms "ME, TE, SE, LI" no s'apostròfen a "HU/HEU".
 
 Eixemples:
 Feso, mírau (No: Fes-ho, mira-ho)
 Píntau ara i en acabant heu puges al terrat, no te hu deixes pa més tart.
 Es menester que hu entengues, mira de fero com ell me hu ha explicat este matí.
 
4) Aglutinació de cèrtes formes.
 
 Desde, pa, pal, pals (No: Des de, per a, per al, per als).
 
5) Estandarisació de cèrtes formes utilisaes ampla i generalment pels valenciaparlants.
 
 Mosatros, vosatros, mos, vos, recibir, reine, sigle, pos, dupte, dissapte.
 
6) Supressió de consonants interiors desaparegudes de manera generalisà en la parla oral.
 
 Eixemples:
 Abre, dinés, dimats, pèdre, pendre, apendre, dependre.
 (No: Arbre, diners, dimarts, pèrdre, prendre, aprendre, deprendre).
 
7) Reconeiximent de cèrtes paraules patrimonials.
 
 Paraules arraïlaes en llengua valenciana desde fa més de dos sigles: entonses, hasta, menos, después, agüelo.
 
8) Accentuació de les vocals obèrtes "è", "ò".
 
 En idea d'afavorir la llectura, ensenyança i us de la llengua valenciana sempre s'accentuaran gràficament les vocals obèrtes "è", "ò".
 
 Eixemples: Mistèri, pòble, nòm, tèrra.
 
 

[REFLEXIONS RESPECTE A L'ESTANDART ORAL]  
 
[NORMATIVA PANCATALANISTA DE LA A.V.L.]  
[PISTES PA RECONEIXER TEXTS CATALANISATS]  
 
L'ENGANY DE L'IDIOMA CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES
 

 
(Imprimir sobre dinA4 en horisontal o girar l'image 90 graus ans d'imprimir. 85 kb.)
 
També en format PDF (360 kb.)