IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana
 

 
Descarregar l'estudi en format PDF
 

 La normativisació escrita d'una llengua es la codificació de dita llengua i la seua representació gràfica a través de la escritura.
 Bàsicament, es considera que una normativisació correspòn a una determinà llengua cuan representa lo més felment possible els hàbits llingüístics generalisats o "normals" (norma) dels seus parlants.
 Cuan una normativisació presenta evidents divergències en els usos llingüístics dels seus parlants això significa que la normativa no està ben feta, o, en tot cas, que eixa normativa perteneix a una atra llengua diferent (lo cual, al remat, dona els mateixos pèssims resultats que utilisar una normativa mal feta).
 
 La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (A.V.L.) no oficialisa pa l'idioma valencià una normativisació genuinament valenciana, sino que aplica un calc de la normativisació de la llengua catalana que el "Institut d'Estudis Catalans" (I.E.C.) oficialisa en Catalunya pal català, la cual no representa correctament a l'idioma valencià (tots els usos llingüístics generals i normals (norma) dels valenciaparlants).
 La A.V.L. vòl "vendre" a la societat valenciana esta normativisació catalana forastera amagantla baix les etiquetes de "científica" o de "valencià cult o ben parlat", encara que tot això només que son romanços en la finalitat d'enganyar als valencians i ferlos creure que valencià i català son el mateix idioma (cuan això es totalment fals), i aixina donar arguments als nacionalistes catalans que diuen que els valencians son de "nació catalana" i formen part d'uns (ficticis i inventats) "països catalans" de capitalitat barceloní.
 
 Per un atre costat estan les "Normes d'El Puig", codificació ortogràfica que es feu en clau estrictament valenciana i que contà en l'ample consens de les associacions i institucions valencianistes que bregaven (i breguen) en contra del catalanisme que vòl absorbir llingüística, cultural, política i econòmicament als valencians. La normativisació naixcuda a partir de les "Normes d'El Puig" representa en més fidelitat les particularitats i singularitats pròpies de la genuina llengua valenciana que l'actual normativisació catalanista de la A.V.L. Aixina i tot, encara presenta una serie de fondes divergències respècte a la llengua valenciana parlà per la majoría de valencians que, al remat, dificulta molt la possibilitat de reconeiximent i acceptació per part dels valenciaparlants de dita normativisació. (Estes divergències son consecuencia de que, a l'hòra de ferla, se tingueren en conte cèrts critèris llingüístics pròpis d'atres llengües (castellà, català), els cuals no son necessariament extrapolables a la llengua valenciana).
 
 Com tot, la normativisació de "El Puig" també és millorable (encara que els seus responsables ni estan, ni han estat mai en l'ànimo d'actualisarla) i es per això que els tèxts d'esta plana - basats en dita normativisació - s'han escrit seguint també cèrtes regles de la gramàtica del pare Fullana i una serie de propòstes presentaes en el "II Congrés de la Llengua Valenciana" que actualisen i fan encara més pròxima i funcional la normativisació derivà de les "Normes d'El Puig". En esta mateixa llínia, en l'aparició de l'estudi "IDIOMA VALENCIÀ PARLAT. Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana", s'aniran adecuant paulatinament els tèxts de la plana IDIOMA VALENCIÀ als critèris llingüístics presentats en dit estudi, els cuals estan tots ells basats en les senyes llingüístiques pròpies i generals de l'actual llengua valenciana viva.
 
 

ALGUNS DELS PUNTS TOCATS EN L'ESTUDI LLINGÜISTIC

1) Supressió de les "d" intervocàliques mudes.
 
  Se suprimixen les "d" intervocàliques mudes en les terminacions:
–ada, -ades,
-ador, -adora, -adors, -adores,
-adet, -adeta, -adets, -adetes.
 
 Eixemples:
 Vesprà, cremà, espardenyaes, amparaes (No: Vesprada, cremada, espardenyades, amparades).
 Llauraor, treballaora, ballaors, charraores (No: Llaurador, treballadora, balladors, charradores).
 Melaet, picaeta, melaets, picaetes (No: Meladet, picadeta, meladets, picadetes).
 
2) Supressiò dels guionets.
 
 Els pronòms que van darrere de vèrp (enclítics) s'aglutinen dirèctament al vèrp sense guionet.
 
 Eixemples:
 Mireules, convertirmos, píntala.
 (No: Mireu-les, convertir-mos, pinta-la)
 
 Excepció: les formes verbals acabaes en consonant "LL", "N" seguida d'un pronòm (enclític) que comence per consonant "L", "N" no s'aglutinen, ni s'unixen per ningun guionet, i es mantenen independents: bull la, cull les, pren ne, etc.
 
3) El pronòm nèutre "HU" ("HEU"/"U"/"O").
 
 a) Davant de vèrp sempre s'escriu "HU".
 
 Com a excepció s'escriurà "HEU" cuan el pronòm vaja a principi d'oració o pausa (marcà ortogràficament) i precedint a una paraula que comence per consonant que no siga "h" (Eix.: Heu farem. Be, heu faré). O be, cuan el pronòm quede entremiges de dos consonants diferents a "h" (Eix.: ¿Cóm heu faran?).
 
 b) Darrere de vèrp (enclític) el pronòm "HU" s'aglutina, sense guionet ni "h", al vèrp. (Eix.: Pòrtau. Tíndreu fet).
 
 Com a excepció s'escriurà "-O" cuan el pronòm vaja darrere de vèrp que acabe en consonant o en "u" (Eix.: Posaro. Estan trencanto tot. Escoltéuo).
 
 Nota: Per una millor eufonía els pronòms "ME, TE, SE, LI" no s'apostròfen a "HU/HEU".
 
 Eixemples:
 Feso, mírau (No: Fes-ho, mira-ho)
 Píntau ara i en acabant heu puges al terrat, no te hu deixes pa més tart.
 Es menester que hu entengues, mira de fero com ell me hu ha explicat este matí.
 
4) Aglutinació de cèrtes formes.
 
 Desde, pa, pal, pals (No: Des de, per a, per al, per als).
 
5) Estandarisació de cèrtes formes utilisaes ampla i generalment pels valenciaparlants.
 
 Mosatros, vosatros, mos, vos, recibir, reine, sigle, pòs, dupte, dissapte.
 
6) Supressió de consonants interiors desaparegudes de manera generalisà en la parla oral.
 
 Eixemples:
 Abre, dinés, dimats, pèdre, pendre, dependre.
 (No: Arbre, diners, dimarts, pèrdre, prendre, deprendre).
 
7) Reconeiximent de cèrtes paraules patrimonials.
 
 Paraules arraïlaes en llengua valenciana desde fa més de dos sigles: entonses, hasta, menos, después, agüelo/auelo.
 
8) Accentuació de les vocals obèrtes "è", "ò".
 
 En idea d'afavorir la llectura, ensenyança i us de la llengua valenciana, en sa fonètica pròpia, sempre s'accentuaran gràficament les vocals obèrtes "è", "ò".
 
 Eixemples: Mistèri, pòble, nòm, tèrra.
 
 

[REFLEXIONS RESPECTE A L'ESTANDART ORAL]  
 
[NORMATIVA PANCATALANISTA DE LA A.V.L.]  
[PISTES PA RECONEIXER TEXTS CATALANISATS]  
 
L'ENGANY DE L'IDIOMA CATALA EN LES ESCOLES VALENCIANES
 

 
(Imprimir sobre dinA4 en horisontal o girar l'image 90 graus ans d'imprimir. 85 kb.)
 
També en format PDF (360 kb.)