http://www.idiomavalencia.com
     
 
 
Trobar en esta Web

opcions de busca
 

NORMATIVA ESCRITA UTILISÀ

IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
Nòtes sobre la realitat llingüistica valenciana
 
IDIOMA VALENCIÀ PARLAT
 
Descarregar l'estudi en format PDF
 

 La normativisacio escrita d'una llengua es la codificacio de dita llengua y la seua representacio grafica per mig de la escritura.
 Basicament, es considera que una normativisacio correspòn a una determinà llengua cuan representa lo més felment possible els habits llingüistics generalisats o "normals" (norma) dels seus parlants.
 Cuan una normativisacio presenta evidents divergències en els usos llingüistics dels seus parlants això significa que la normativa no està ben feta, o, en tot cas, que eixa normativa perteneix a una atra llengua diferent (lo cual, al remat, dona els mateixos pèssims resultats que utilisar una normativa mal feta).
 
 La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (A.V.L.) no oficialisa pa l'idioma valencià una normativisacio genuinament valenciana, sino que aplica un calc de la normativisacio de la llengua catalana que el "Institut d'Estudis Catalans" (I.E.C.) oficialisa en catalunya pal catala, la cual no representa corrèctament a l'idioma valencià (tots els usos llingüistics generals y normals (norma) dels valenciaparlants).
 La A.V.L. vòl "vendre" a la societat valenciana esta normativisacio catalana forastera amagantla baix les etiquetes de "cientifica" o de "valencià cult o ben parlat", encara que tot això nomes que son romanços en la finalitat d'enganyar als valencians y ferlos creure que valencià y catala son el mateix idioma (cuan això es totalment fals), y aixina donar arguments als nacionalistes catalans que diuen que els valencians son de "nacio catalana" y formen part d'uns (ficticis y inventats) "països catalans" de capitalitat barceloni.
 
 Per una atra banda estan les "Normes d'El Puig", codificacio ortografica que contà en la adhesio de les associacions y institucions valencianistes que en 1981 bregaven en contra del catalanisme imperialiste (que vòl absorbir llingüistica, cultural, politica y econòmicament als valencians). La normativisacio naixcuda a partir de les "Normes d'El Puig" representa millor les particularitats y singularitats pròpies de la genuina llengua valenciana que l'actual normativisacio catalanista de la A.V.L. Aixina y tot, encara presenta una serie de fondes divergències respècte a la llengua valenciana parlà per la majoria de valencians que, al remat, dificulta molt la possibilitat de reconeiximent y acceptacio per part dels valenciaparlants de dita normativisacio. Estes divergències son consecuencia de que, a l'hòra de ferla, els responsables tingueren molt en conte l'anacrònic critèri "cultiste" del catalanisme llingüistic, el cual desnaturalisa la llengua valenciana al omplirla d'arcaismes - paraules mòrtes que ya ningu gasta - o d'invents de llaboratori y senyes catalanisants que no formen part de la llengua valenciana.
 
 En bòna lògica y despues de trentacinc anys senyalant estos defèctes, la normativisacio de "El Puig" hauria d'haver segut actualisà, descatalanisà y millorà, pero els seus responsables - seccio de llengua de la RACV -, ni estan, ni han estat may per la faena, més aína al contrari, pòs la unica "actualisacio" per ells feta fon impòndre sense consens l'acentuacio catalana de l'AVL a les "Normes d'El Puig". Es per tot açò que, en consecuència, rebugem com a referents normatius tant a l'AVL com a la RACV y ham pres la decisio d'escriure els tèxts d'esta plana seguint la gramatica del pare Fullana, l'estudi "IDIOMA VALENCIÀ PARLAT. Nòtes sobre la realitat llingüistica valenciana" y una serie de propòstes presentaes en el "II Congres de la Llengua Valenciana" que actualisen la normativa y la fan més funcional y representativa de la verdadera llengua valenciana.
 
 

ALGUNES DE LES ACTUALISACIONS FETES A LA NORMATIVA

1) Supressió de les "d" intervocaliques mudes.
 
  Se suprimixen les "d" intervocaliques mudes en les terminacions:
–ada, -ades,
-ador, -adora, -adors, -adores,
-adet, -adeta, -adets, -adetes.
 
 Eixemples:
 Vesprà, cremà, espardenyaes, amparaes (No: Vesprada, cremada, espardenyades, amparades).
 Llauraor, treballaora, ballaors, charraores (No: Llaurador, treballadora, balladors, charradores).
 Melaet, picaeta, melaets, picaetes (No: Meladet, picadeta, meladets, picadetes).
 
2) Supressio dels guionets.
 
 Els pronòms que van darrere de vèrp (enclitics) s'aglutinen dirèctament al vèrp sense guionet.
 
 Eixemples:
 Mireules, convertirmos, pintala.
 (No: Mireu-les, convertir-mos, pinta-la)
 
 Excepcio: les formes verbals acabaes en consonant "LL", "N" seguida d'un pronòm (enclitic) que comence per consonant "L", "N" no s'aglutinen, ni s'unixen per ningun guionet, y es mantenen independents: bull la, cull les, pren ne, etc.
 
3) El pronòm nèutre "HU" ("HEU"/"U"/"O").
 
 a) Davant de vèrp sempre s'escriu "HU".
 
 Com a excepcio s'escriura "HEU" cuan el pronòm vaja a principi d'oracio o pausa (marcà ortograficament) y precedint a una paraula que comence per consonant que no siga "h" (Eix.: Heu farem. Be, heu faré). O be, cuan el pronòm quede entremiges de dos consonants diferents a "h" (Eix.: ¿Cóm heu faran?).
 
 b) Darrere de vèrp (enclitic) el pronòm "HU" s'aglutina, sense guionet ni "h", al vèrp. (Eix.: Pòrtau. Tíndreu fet).
 
 Com a excepcio s'escriura "-O" cuan el pronòm vaja darrere de vèrp que acabe en consonant o en "u" (Eix.: Posaro. Estan trencanto tot. Escolteuo).
 
 Nota: Per una millor eufonia els pronòms "ME, TE, SE, LI" no s'apostròfen a "HU/HEU".
 
 Eixemples:
 Feso, mirau (No: Fes-ho, mira-ho)
 Píntau ara y en acabant heu puges al terrat, no te hu deixes pa més tart.
 Es menester que hu entengues, mira de fero com ell me hu ha explicat hui de mati.
 
4) Aglutinacio de cèrtes formes.
 
 Desde, pa, pal, pals (No: Des de, per a, per al, per als).
 
5) Estandarisacio de cèrtes formes utilisaes ampla y generalment pels valenciaparlants.
 
 Mosatros, vosatros, mos, vos, recibir, reine, sigle, pòs, dupte, dissapte.
 
6) Supressio de consonants interiors desaparegudes de manera generalisà en la parla oral.
 
 Eixemples:
 Abre, dinés, dimats, pèdre, pendre, dependre.
 (No: Arbre, diners, dimarts, pèrdre, prendre, deprendre).
 
7) Reconeiximent de cèrtes paraules patrimonials.
 
 Paraules arraïlaes en llengua valenciana desde fa més de dos sigles: entonses, hasta, menos, despues, auélo.
 
8) Acentuacio de les vocals obèrtes "è", "ò".
 
 En idea d'afavorir la llectura, ensenyança y us de la llengua valenciana, en la seua fonètica pròpia, sempre s'acentuaran graficament les vocals obèrtes "è", "ò".
 
 Eixemples: Mistèri, pòble, nòm, tèrra.
 
 Llegir el manifest: "REBUIG A L'ACCENTUACIO CATALANISTA DE LA RACV".
 
 

[REFLEXIONS RESPÈCTE A L'ESTANDART ORAL]
 
 
[NORMATIVA PANCATALANISTA DE LA A.V.L.]
 
[PISTES PA RECONEIXER TÈXTS CATALANISATS]
 
 
L'ENGANY DE L'IDIOMA CATALA EN LES ESCÒLES VALENCIANES
 
FULLET: L'ENGANY DE L'IDIOMA CATALÀ EN LES ESCOLES VALENCIANES
 
(Imprimir sobre dinA4 en horisontal o girar la image 90 graus ans d'imprimir. 85 kb.)
 
Tambe en format PDF (360 kb.)

 
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR QUE DESAPAREGA L'AUTÈNTIC IDIOMA VALENCIÀ ?

Parlar en orgull en el genui valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y charrarli en valencià als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra.
(Llegir més CONSELLS PERA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ)

2005 © Idioma Valencià

 

http://www.idiomavalencia.com http://www.idiomavalencia.com VERSION EN CASTELLANO ENGLISH VERSION