[1]
[...] la missio del gramatic no es una atra que reduir a
regles el llenguage del poble
[...] el gramatic deu de seguir al poble, i no este als caprijos
i antoixos del gramatic [...]
[R.P. Lluis Fullana Mira. GRAMATOLOGIA VALENCIANA (VIII)
(La Gramatica del Sr. Ortín), Valencia 1919 (arreplegat
en “Criteris Filologics del Pare Fullana en els anys 1918
i 1919”, Fr. J. Benjamin Agullo Pascual)]
[2]
Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que
tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com
a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.
[R.P. Lluis Fullana Mira. ORTOGRAFIA VALENCIANA, Valencia
1933]
[3]
Aceptemos, pues, lo que los hechos nos imponen, y ya que
el pueblo no quiere venir a nosotros, vayamos nosotros al pueblo,
porque la primera obligacion de todo escritor es la de hacerse
entender por sus lectores.
[José Nebot Pérez. APUNTES PARA UNA GRAMATICA
VALENCIANA POPULAR, p. 138, Valencia 1894]
[4]
El poble es l´amo de la llengua: la llengua es seua,
i la gramatica deu estar al seu servici. No ve la llengua de
la gramatica, sino la gramatica, de la llengua. Ella, la gramatica,
com a ciencia empirica que es, observa la manera de parlar del
poble i, per induccio -de baix per amunt- establix les regles
que el poble seguix per a parlar [...]
[Josep Mª Guinot Galan. LA LLENGUA VALENCIANA HUI]
[5]
[...] l´estudi de les llengües s´ha de
fer directament sobre elles, a base del parlar del poble [...]
la metodologia propia de la Lingüistica moderna es l´induccio,
els estudis de la llengua del poble en sa evolucio, relegant
a segon terme l´estudi del texts morts de l´escritura
[...]
[...]
En quant als canvis lingüistics, que afecten a tota forma
de llengües, estos son molt mes lents en l´escritura
que en el parlar. L´escritura es conservadora, cristalisa
el llenguage en una epoca concreta, el parlar, no; perque, com
a viu que es, evoluciona pel temps; [...] El resultat del diferent
ritme d´evolucio entre l´escritura i el parlar es
lo que porta, moltes vegades, a un ostensible desajust. I es
que no pot oblidar-se la llei de l´evolucio, o siga, el
dinamisme que porten en son interior les llengües, que
les fa canviar lentament, pero sense parar.
[Josep Mª Guinot Galan, LES NORMES «DEL 32»
I L'UNITAT DE LA LLENGUA]
[6]
Una llengua estandart no pot ser artificial, fruit d´un
estudi de laboratori i sense tindre en conte la llengua del
poble al que es destina; s´ha de basar en la llengua viva
[...]
[...]
Per a establir la diferenciacio de les llengües, l´ultima
paraula no la té la filologia, la qual estudia l´orige
de les llengües o els texts antics; ni la llingüistica
diacronica que examina l´evolucio de les llengües
a traves del temps; sino la llingüistica sincronica actual,
de llavor innegablement cientifica, puix descriu cientificament
l´estat actual del llenguage [...]
[Josep Mª Guinot Galan. UNITAT I PERSONALITAT DE LA
LLENGUA VALENCIANA]
[7]
[...] els llingüistes actuals de prestigi [...] s'interessen
molt mes per l'estudi sincronic (es dir, per cóm es la
llengua hui, com es parla actualment) que per les etapes que
haja tingut en el passat [...]
En canvi, els llingüistes catalanisadors, en contra
de tota evidencia cientifica, no solament fan despreci del parlar
actual valencià, sino que intenten canviar-lo, modificar-lo,
per a que vaja convertint-se en catala. [...] No son, per tant,
llingüistes: son salvages que volen assessinar la llengua
valenciana.
[Josep Boronat. POMELL DE VALENCIANITAT, p. 143]
[8]
Els autors de la gramàtica de la AVL han fet una
gramàtica no científica o filològica sino
ideològica, al seu gust o “sabor” [...] que
busca una convergència forçada en el català
en conte de descriure cóm és en realitat hui el
valencià [...] en les seues pàgines es dedica
més espai a dir lo que segons la AVL “no és
acceptable”, “no és recomanable”, “és
millor o pijor”, “pot o no pot permetre’s”,
“és o no propi de tal registre” que a descriure
la realitat actual de la llengua valenciana [...]
La gramàtica, en realitat, parla del “valencià
estàndart”, no de la llengua real [...] no [* és]
una obra científica basada en la descripció detallada
en un sistema ordenat, de les normes llingüístiques
del valencià real i viu.
[...] la gramàtica normativa de la AVL intenta la
missió impossible d’encorsetar en una mateixa ortografia
i dins d’un mateix text dos llengües distintes, cosa
que en el paper pareix possible, pero que no ho és en
la pràctica ni en la realitat quotidiana [...]
[...]
Lo més lamentable que trobem en l’obra és
el seu caràcter prescriptiu, quan la filologia moderna
des del sigle XIX ha deixat ben clar que les gramàtiques
i en general els estudis llingüístics han de ser
descriptius i no prescriptius.
[Secció de Llengua i Lliteratura de la RACV. INFORME
DE LA SECCIÓ DE LLENGUA I LLITERATURA VALENCIANES DE
LA REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA SOBRE LA GRAMÀTICA
NORMATIVA VALENCIANA DE L'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA]
[9]
La llengua valenciana és la llengua que històricamente
parla gran part del Poble Valencià. Per la seua evolució
peculiar, per tradició clàssica, per diversos
factors històrics i per ser una llengua viva i d'us entre
valencians, durant segles ha evolucionat i ha anat configurant-se
d'una manera específica, per lo que hui en dia té
unes característiques pròpies, específiques
i diferenciades que no únicament s'han de respectar i
fomentar, sino que s'han d'alçar a la categoria de norma,
com fan totes les llengües fent norma les seues peculiaritats
més genuïnes i distintives.
La fonètica valenciana, el lèxic valencià,
la morfologia verbal i nominal o la sintaxis valenciana de hui,
posem per cas, no poden modificar-se; en cas contrari alterariem,
de manera artificial i artificiosa, la seua gramàtica
i fisonomia a la que aplegà en el pas dels segles i,
per un atre costat, els parlants que hem mantingut viva la llengua
podriem acabar no identificant-nos en el model de llengua resultant
[...].
Modificar, manipular o forçar [...] no és
necessari ni acceptable, des del punt de vista científic
[...]
La llengua és com és [...]. Molts segles,
tant d'époques glorioses com d'història adversa,
l'han feta aixina i els parlants no accepten manipulacions dràstiques
i repentines en esta qüestió; més encara
quan estes manipulacions no estan exentes de plantejaments ideològics
encaminats a diluir la nostra identitat com a poble.
[RACV. MANIFEST DELS CIUTADANS I CIUTADANES SOBRE LA LLENGUA
VALENCIANA (Dirigit al Govern de la Generalitat i l'Academia
Valenciana de la llengua), Valencia 2004]
[10]
Quan ya la llingüistica ha deixat de ser prescriptiva
o normativa per tornar-se descriptiva, quan ya no diu "aço
s'ha de dir aixi", sino "aixo es aixi", la principal
finalitat de les academies, instituts, i atres institucions
paregudes, de "velar per la purea" de la llengua,
queda com un poc desfaçada. [...] Per tant cal replantejar-se
un poc eixa possible finalitat normativa i deixar-la en "orientativa"
que junt a la descriptiva de la realitat de la llengua, son
el camp del seu treball.
Una atra rao que avala el deixar el camp prescriptiu de
les academies es el canvi llingüistic, ya que qualsevol
de les que ara diem lleis fonetiques - i que feren evolucionar
les paraules - no deixaren de ser en son moment atra cosa que
corrupcions o transgressions d'allo que fins aquell moment havia
segut la norma. La llengua te una dinamica, un moviment, unes
tendencies, que la fan anar canviant; la llengua no està
quieta mai, es una realitat inestable i en la mida que s'adapta
als distints temps s'anira assegurant la seua propia supervivencia,
encara que no tinga institucions que la vigilen. Per tant, esta
classe d'institucions compliran la seua missio real sempre que
atenguen la dinamica de la llengua.
[DOCUMENTACIO FORMAL DE L'ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA,
1981. Font: GRAMATICA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Antoni Fontelles/Laura
García/Joaquim Lanuza, p. 23, Valencia 1987]
[11]
A la llingüistica contemporanea li importa més
com es una llengua ara, i en quin context es desenrolla, que
com ha segut o d'on ve.
[Chimo Lanuza Ortuño. VALENCIÀ ¿LLENGUA
O DIALECTE?]
[12]
[...] tots els llingüistes i sociollingüistes
coincidixen en considerar al poble com al verdader responsable
de la sort que li pertoca a la llengua que parla [...]
[...] l’expressio de Coseriu quan dia que «la
llengua no es fa per i per als filolecs, sino per i per al poble»,
[...] es inevitablement certa.
[Chimo Lanuza Ortuño. LLENGUA, DIALECTE. EL CAS VALENCIÀ]
[13]
[...] l'ortografia no es mes que un instrument al servici
dels usuaris i de la llengua parlada, [...] l'ortografia ha
de ser senzilla i lo mes proxima possible al sistema que representa
(el sistema parlat - hui - no al propi sistema escrit - en segles
anteriors -).
S'ha de fer un autentic esforç per racionalisar (=
fer "racional") la codificacio del valencià;
un esforç per a, eliminant prejuïns innecessaris,
modernisar-la i adaptar-la a les necessitats reals (actuals)
de l'usuari [...]
[Chimo Lanuza Ortuño. REFLEXIONS PER A UNA MODERNISACIO
DE L’ORTOGRAFIA DE LA LLENGUA VALENCIANA, Revista de
Filologia Valenciana, any VIII, nº: 8, p. 125, 2003]
[14]
[...] la llingüistica ha deixat de ser prescriptiva
o normativa per tornar-se descriptiva, [...] ya no diu "aço
s’ha de dir aixina”, sino “aixo es aixina”
[...]
[Laura García Bru. LLENGUA I ORTOGRAFIA]
[15]
[...] la llengua és un fenomen social per a la comunicació
dels hómens entre sí. I, com a tal fenomen social,
és obra del poble que és qui fa la llengua, la
modifica i li posa nom com a amo que és d´ella.
[...]
La Filologia no té més missió que estudiar
lo que el poble fa en la llengua seua. La Filologia no deu ordenar
res al poble, ni intentar modificar un fenomen social, ni, molt
manco, substituir al poble en la formació de l´idioma,
ni substituir-li la llengua per una atra [...]
[...]
[...] en esta qüestió no cap el “cóm
era” la llengua i molt manco el “cóm deu ser”
segons els erudits filòlecs, sinó només
el “cóm és”, perqué en açó
més que en res, la ciència no deu anar contra
la realitat irreversible de la vida.
[...]
Perqué l´idioma "és" el parlat
i no l´escrit. Per això se li diu 'llengua' per
ser este orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita
es la reproducció gràfica de la parlada com el
retrat ho és de la persona. [...] la llengua escrita
deu reproduir la parlada én la major fidelitat possible
[...]
Sense llengua (que siga natural) parlada no és possible
escriptura, ni gramàtica, ni ortografia [...] ni literatura,
ni filologia i filòlecs. Pero sense tot açó
poden existir, i n´existixen, llengües parlades.
[...]
[...] la base de la llengua valenciana és la parlada
i no l’escrita.
[...]
El pancatalanisme, pel sentit reverencial que té per
la llengua escrita, devia substituir la paraula ‘llengua’
per ‘ploma’, ‘llapis’, ‘bolígraf’,
‘màquina d’escriure’...
[...]
[...] és indiferent que els catalans dugueren o no a
Valéncia la llengua seua, perqué ARA català
i valencià són diferents per haver tingut diferent
evolució i diferents influències.
[...]
Per a trobar l´autèntica llengua valenciana és
indispensable partir de la parlada [...] la llengua escrita
és la que deu subjectar-se a la parlada.
[...]
[...] crec que no deuen donarse cursos per a “ensenyar”
a “parlar” el valencià, sinó per a ensenyar
a escriure’l als que el parlen [...] el que no sàpia
el valencià deu dependre’l, no en cursos sinó
en sa casa, si es parla, i en atre cas fora de casa: en el carrer,
en el treball, dels amics que el parlen...
[Miquel Adlert Noguerol. EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA.
PERQUE I CÓM S'HA D'ESCRIURE LA QUE ES PARLA, Valencia
1977]
[16]
[...] el criteri que deu regir les relacions entre la llengua
oral i l'escrita es que, en lloc d'actuar 'forçósament
en desacòrt' i mantindre's 'en conflicte', l'escrita
deu acomodarse a la parlada, en aquelles formes i combinació
d'elements lingüistics de tota índole, creats i
practicats pel poble, que en més clarea, elegància
i universalitàt estiguen usant-se; o que ho facen el
major número dels qui parlen, i que s'usen en major insistència,
i ajuden a la mes clara intercomunicació d'idees i sentiments
entre unes persones i atres d'eixe poble.
[F. de Borja Cremades Marco. LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL,
p. 136, Valencia 1982]
[17]
"...La lingüistica actual veu el llenguage com
un mig de contacte i comunicació entre persones, que
pot valorar-se per l'eficiència en que complix tal funció.
La lingüistica actual dona mes importancia, la que realment
te, a la llengua parlada, que es mig de comunicació,
o com a tal s'estudia i se considera respecte a les diferenciacions
i les diversitats de llengües". (...) "La lingüistica
antiga, tradicional es prescriptiva o normativa, considerant
com a incorrecte lo que no s'ajusta a les normes preestablides
subjectivament per ella".
"Es veu ben clar que podem classificar l' acció
catalanisadora entre valencians... com a tradicional, antiga
i desfassada en els mètodos que utilisa" . (7)
(7) JOSÈP BORONÀT GISBÈRT, 'Ciutat', Diari
d'Alcòy, 1 Maig 1978.
[F. de Borja Cremades Marco. LA LLENGUA VALENCIANA, EN PERILL,
p. 125, Valencia 1982]
[18]
[...] A mosatros no mos fa falta inventar vocables nous,
com feren ells [* els catalanistes], per a diferenciar-mos
del catala: simplement tenim que utilisar lo que ha creat el
poble.
[Miquel Carbonell Roig. ¿QUINA ES LA LLENGUA VALENCIANA?]
[19]
Diuen : “... el valencià que parla la gent es
el del carrer -com si aixo fora roïn- , el vulgar. Despres
està l'escrit, que es la llengua culta...” . Aço,
tantes voltes sentit per repetit, es simple, planament, mentira.
Una falacia (error en l’argumentacio), donat que l’escritura
es la fotografia de la llengua parlada i no pot ser mes que
el reflex fidel d’esta. Una escritura que no reproduixca
la llengua gastada pels parlants, es erronea, està mal
feta, o pot ser -es- , pertany a un atra llengua.
[Juan Cano-Arribi Company. UNA UNICA LLENGUA VALENCIANA]
[20]
Ninguna ciencia pot prescriure com ha de ser el fet, tan
sols pot descriure’l. Si les ciencies mes exactes, com
la Fisica, no admeten excepcions, molt manco unes atres com
les llingüistiques, filologiques, etc.
[Juan Cano-Arribi Company. UNA UNICA LLENGUA VALENCIANA]
[21]
El lingüista y politólogo Noam Chomsky afirma
que ‘‘no sean los lingüistas ni los políticos
los que decidan qué es lo que tienen que hablar los ciudadanos,
sino que, en todo caso, se limiten a recoger la realidad lingüística
de cada sociedad” .
[José Vicente Gómez-Bayarri. ¿ QUIMERA
O PRETENSION REAL ?]
[22]
[...] en qüestio de llengua, el poble sempre, sempre,
te la rao. La missio dels filolecs, es estudiar i explicar la
llengua del poble, no imposar -ne una atra, al mes pur estil
dels que tant critiquen, quan la llengua imposta ha segut la
castellana.
[Agustí Galbis. EL NOM DE LA "CIUTAT E REGNE"]
[23]
[...] la llengua la fa (i la conserva) el poble i no els
científics acadèmics.
[Vicent L. Simó Santonja, ELS LLAURADORS DEL XIX
NO PARLAVEN CATALA, Valéncia Hui 2007]
[24]
La Secció de Llengua apremia a que “qualsevol
ciutadà utilise l'idioma valencià que ha mamat
dels seus pares i yayos i s'oblide d'imposicions absurdes i
d'una més que discutible llegalitat i en última
instància que recórrega a la desobediència
civil en matèria llingüística” puix
“la seua llibertat d'expressió està per damunt
d'unes atres consideracions i més tenint en conte que
eixercint este dret pels motius que tractem no perjudica el
dret d'unes atres persones a escriure o parlar com creguen convenient
i en el idioma que vullguen”.
[Secció de Llengua i Lliteratura de la RACV. LA RACV
APELA A LA “LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ” DELS
CÀRRECS PÚBLICS QUE USEN L’IDIOMA VALENCIÀ”,
Valéncia 2007]
[25]
Siguem clars. Cada col·lectiu parla la llengua que
decideix parlar; les comunitats es cohesionen a partir de les
voluntats dels ciutadans. La legitimitat d’elegir la identitat
lingüisticocultural se sustenta en la democràcia;
des de Guardamar fins a Castelló, tenen el dret d’optar
per quin idioma usen [...]
[Joan Martí Castells (president de la Secció
Filológica de l’Institut d’Estudis Catalans
(IEC)). L'IEC CULPA A L'AVL DE BENEIR «IDIOMA VALENCIÀ»,
‘EL TEMPS’, nº 1134, 14-3-2006].
