(Només
versió en Valencià · Solo versión
en Valenciano)
Alerta, fills de Valentinia,
fills del Regne Valenciá, alerta! Alerta quel modern
instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de
preeminencia que sus les demés llengües te dins de
nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les
nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió
de qualsevol llengua forastera. [...]
Els valencians tenim, puix,
lo sagrat deure de defendre únicament la llengua Valenciana
(valenciana, si senyor, no la de
qualsevol atra Espanta
[sic] per més volguda quens sia, ni tampoco lo dialecto
valenciani, castellanisat i rebordonit.
Si no fora perque està entre
cometes, al ser una cita de Rossent Guimiel Enguix, i que la va
publicar lany 1906 en Valencia Nova, n.º 16, en el
titul Pel nostre idioma,
en contraposicio al Primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana, celebrat en Barcelona, denunciant la pretesa
absorcio del valencià pel catala, nos creuriem que estem
parlant de lactual AVL, perque a la fi te el mateix comés
i objectius que pretenien els catalans de principis del sigle
XX: que desaparega la llengua valenciana, per imposicio del catala.
I es que lhistoria es repetix, com tantes voltes hem denunciant.
Ara baix letiqueta de valenciana (no perque
obedixca als seus principis estatutaris, que no es cumplixen,
ni sels obliga a cumplir per part dels seu creadors: la
Generalitat Valenciana, sino per sufragar-la els valencians en
els seus imposts) lAVL nos vol obligar a assumir una normativa
aliena a la llengua valenciana, al poble valencià; exactament
igual com els catalans en 1913, al aprovar les normes ortografiques
fabrianes .
No faltaren les veus de denuncia, per part dels valencians, per
a denunciar tal desbarat, exactament, com ocurrix ara (a excepcio
dels nostres governants, clar), i no perque els catalans es feren
una normativa que no tenien i aixina intentar arreglar lembroll
llingüistic existen en Catalunya, sino perque baix eixe pretext
intentaven incloure als valencians dins deixa mateixa normativa.
U dels que va alçar la veu contra tal tropelia va ser
Boty (seudonim), en quatre articuls publicats en el periodic La
Voz de Valencia , a partir de giner de 1914, i que portaven per
titul Por la unidad ortográfica valenciana.
En els primers, ademes de lloar les excelencies de la llengua
valenciana, i de la conexio que ha dhaver entre el poble
i la llengua, reclamamava lunitat ortografica valenciana
(algo paregut a lo que promulguem alguns ara, llogicament, des
de una optica valencianista), de la següent manera:
A ningún
valenciano amante de su tierra y más si lo es de la literatura
valenciana, se le oculta la importancia, trascendencia y significado
de esta aceptación a abordar y dar cima conveniente a este
problema filológico. Es referia a: la completa separación
entre el pueblo y los cultivadores del lenguaje [...]
Nuestra lengua valenciana es
tradicionalmente dulce y expresiva, de variadísimos matices
fonéticos, que respondiendo a incontrastables razones étnicas,
como herencia de la tradición, han venido hasta nosotros
a través de tantos años de menosprecio, hostilidad
y hasta represión de nuestra lengua [...] y conservada
sólo por el pueblo, por los humildes, por los ignorantes,
únicos sabios que de su vivir hicieron sagrado depósito
de ella, en el que hemos bebido los contemporáneos y por
el que se ha podido continuar, y está a punto de triunfar
al lado de las demás lenguas románicas, la nuestra,
tan rica, tan duce, tan expresiva, tan bella.
Per aixo, larticuliste es
mostra clarament contrari a seguir les normes catalanes signades
en lany anterior (1913): Las normas ortográficas
dictadas por el Institut dEstudis Catalans, con todo el
respeto debido a la ponencia ortográfica de la sección
correspondiente y al mismo Institut, hemos de declarar que en
manera alguna podemos los valencianos aceptarlas absolutamente,
por ser en muchos casos tales normas extrañas por completo
a la idiosincrasia de nuestro pueblo.
Replegant este i atres sentirs i en demostracio de la plena autonomia
i independencia de la llengua valenciana, el 21 de giner de 1914,
en els locals de Lo Rat Penat es aprovada la proposta de Teodor
Llorente, per a que el pare Lluis Fullana i Mira, presente un
proyecte complet de normes dortografia valenciana. Tres
mesos despres es publica en diversos periodics de Valencia el
Proyecte de Normes Ortografiques de la Llengua Valenciana.
En 1915 seditava la Gramàtica Elemental de la Llengua
Valenciana , de Fullana. I ara nos preguntem, ¿a on estem
un sigle despres?