(Solo versión
en Valenciano · Només versió en Valencià)
La majoria de lhistoriografia
valenciana coincidix en presentar el Quatrecents com un segle
de prosperitat i esplendor de la ciutat i Regne de Valencia. La
ciutat de Valencia es convertirà en un dels grans centres mercantils
i una de les principals capitals, en el concert economic, politic
i cultural de lOccident Europeu.
El "Cap i casal del regne" disposarà dŽuna organisacio politica
dinamica, una gran activitat cultural i creativa, i presenta una
image dŽurbs on sŽerigixen numeroses edificacions, de caracter public
o privat, que adornaven els seus carrers i ens proporcionaven una
idea dŽuna ciutat arquetip europea. Una metropoli que va conseguir
un alt grau dŽautonomia i autoconsciencia que rivalisava en Genova,
Florencia, Venecia, Napols, Bruges, Nuremberg o Lübeck i que les
seues abundants places estaven plenes de vida. Es construien edificis
publics, palaus, hospitals i numerosos convents en lŽinterior del
perimetre urba de la ciutat, i les seues portes dŽacces eren orgull
i simbol de lŽunio entre els ciutadans i la seua ciutat.
En la vida ciutadana de la "urbs" participaven, activament, les
institucions publiques i gremials, donant gran realç a les celebracions
de festivitats, en extraordinaris cerimonials i rituals, com els
que tingueren lloc en les entronisacions o visites de reis o en
motiu de la canonisacio del pare Vicent Ferrer en 1456.
En la primera mitat del segle XV es crea un nou marc que favori
les visites dŽestrangers i lŽafluencia dŽidees. Valencia era una
ciutat de intens comerç i punt neuralgic de rutes internacionals.
Es va erigir en centre financer on afluien capitals de Barcelona,
Sevilla, Napols, Venecia, i sŽestabliren relacions comercials en
Avinyo, Lió, Genova, Florencia, Bruges i atres ciutats importants.
El Regne de Valencia viu un periodo de plenitut mentres Occident
passa per una fase de relativa recessio general. LŽestabilitat en
el camp i les noves energies impulsades per les activitats artesanals
i industrials, el florent comerç i lŽexistencia dŽuna moneda forta
son factors que definixen la prosperitat de la Valencia del "Quatrecents".
A lo llarc dŽesta centuria es configura i consolida una societat
bigarrada, en exigencies i necessitats diverses, que exigia una
perfecta organisacio de govern i de lŽadministracio de la "cosa
publica". LŽestructuracio de funcions, en designacio o eleccio de
carrecs i funcionaris, marcaren un periodo de madurea de les institucions
valencianes. LŽanalisis de lŽorganisacio dels carrecs donen testimoni
de lŽesplendor i importancia de Valencia en el transit de lŽEdat
Mija a la Moderna.
Valencia assumix lŽhegemonia en els aspectes demografics, socioeconomics,
culturals, etc. Les institucions politiques alcançaren un alt grau
de madurea, i es un fet, inqüestionable, la consolidacio de la seua
personalitat juridica i llingüistica. Este context significa la
reafirmacio del particularisme de la personalitat valenciana.
El desenroll del Regne de Valencia es manifestarà en tots els ordens
de la vida ciutadana. La menestralia impulsarà el comerç, lŽincipient
mercantilisme creixerà notablement, lŽeconomia travessarà un periodo
prosper i la banca privada invertirà en els mes diversos negocis.
La poblacio creixerà i el gust per la cultura i noves formes de
vida presidiran moltes activitats socials.
Gran pes de la societat valenciana del segle XV recaia en els comerciants
burguesos, que despres dŽhaver-se enriquit en lŽeixercici de la
seua activitat, aspiraven a entroncar en la noblea local i conseguir
els mateixos privilegis reals que posseien els que tenien la condicio
de nobles. Algunes de les seues reivindicacions es van vore materialisades
quan el monarca Alfons el Magnanim, el 15 de març de 1421, otorgava
la condicio de cavallers a tots els ciutadans honrats, doctors i
llicenciats, jurisperits, i als ciutadans que hagueren eixercit
o eixerciren dŽara endavant els oficis de justicia criminal o civil,
jurats o mustaçaf. Poc despres, lŽescritor, Jaume Roig, que fon
mege de cambra de la reina Maria, dona del rei Alfons el Magnanim
i "conseller" de la ciutat de Valencia lŽany 1456 satirisava en
la seua famosa obra Lo libre de les dones o Spill les distintes
classes socials. En el dit text novelistic redactat en vers sŽexpon
una visio dels grups socials representats i reglamentats des dels
Furs. Lo libre de les dones, e de concells donarts per Mossen Jaume
Roig, a son nebot En Balthasar Bou senyor de Callosa ve a representar
una lloa a lŽascens de la classe social burguesa que junt en els
cavallers ostentaran el poder politic i sŽhavien constituit en classe
dominant. En estrats inferiors estava la classe treballadora: "escuders",
"cuiners", "cambrers", "lanterners", "pagesos", "jueus", etc. i
en escalo inferior la numerosa classe somesa, composta per "esclaus",
"alemanys", "sarraïns", "negres", etc. En sintesis, lŽobra suposa
el rebuig del codi cavalleresc i una aposta per la praxis de la
vida burguesa.
La ciutat i Regne voran estructurades les classes socials de finals
del "Medioevo" i del Renaiximent. LŽaument dŽhabitants, sobretot
en la ciutat de Valencia -no aixi en atres poblacions- originà lŽeixamplament
del recinte urba i la creacio de nous nuclis de poblacio.
La riquea natural de part de les terres valencianes, la benignitat
del clima, lŽinstalacio dŽindustries menestrals, el dinamic moviment
mercantil, el desenrollament de les confraries i gremis i lŽimpuls
del patriciat urba i la noblea alçaren la Valencia foral a un nivell
de prestigi no conseguit fins al moment.
La ciutat de Valencia es convertirà en una urbs cosmopolita, oberta
a tota classe de visitants, de manifestacions i corrents culturals.
Era una gran ciutat no sols en lŽambit peninsular sino tambe de
reconegut prestigi en lŽambit europeu. Fon una de les ciutats artesanals,
mercantils, financeres mes actives del Mediterrani. DŽaixo donen
testimoni les institucions publiques, el montant de les transaccions
comercials, lŽactivitat cultural, lŽurbanisme, lŽart, lŽindumentaria
i les manifestacions ludiques i recreatives.
