PARLEM COM CAL (Capitul IV)

AUTOR: VORO LOPEZ

(Només versió en Valencià · Solo versión en Valenciano)
 

 Se preten que, pel fet de reconeixer com a oficials unes quantes caracteristiques llingüistiques valencianes evidents, s'accepten les normes ortografiques de Castello o normes de l'Institut d'Estudis Catalans i tots els criteris ortografics, gramaticals i lexics usats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana des de 1983; es dir, s'aprova tot allo que ha creat el conflicte llingüistic valencià.

 Al mateix temps, l'acort ignora que abans de 1983 la Conselleria de Cultura i tota la Generalitat utilisava les normes de la RACV, unica ortografia oficial aprovada per la Comissio Mixta de Bilingüisme i publicada per la Secretaria General Tecnica del Consell Valencià; bona prova d'aço es que la primera volta que es publica l'Estatut d'Autonomia en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana es fa en l'ortografia de la RACV i en ella se seguix publicant, fins al 3-12-82, quan el Conseller socialiste Cipria Ciscar rebujà per decret esta ortografia, sense aprovar-ne una atra pero utilisant les normes de l'Institut d'Estudis Catalans en els documents oficials.

 Esta historia resumida mostra el sectarisme i intencionalitat de l'acort de l'AVL, que nomes te en conte el periodo de temps que li interessa, ignora la realitat anterior a 1983 i que diversos ajuntaments, la Diputacio de Valencia, la Presidencia de les Corts Valencianes i el seu Diari de Sessions, el Palau de la Musica o l'IVAJ han utilisat les normes de la RACV. Tot en un intent de demostrar que les normes catalanes estan "consolidades" en Valencia, quan en realitat mai ha segut aixina.

 Les normes de Castello de 1932 eren provisionals, com aixina consta en el seu preambul, de fet, el Filolec valencià Lluïs Fullana les firmà de manera provisional i en 1933 reeditrà la seua ortografia valenciana abandonant la de 1932. Des d'eixe moment sempre ha hagut destacats valencianistes i institucions que no han volgut seguir les normes de 1932 per ser catalanes; la RACV, tenint en conte les normes de Fullana i la tradicio classica escrita valenciana, elaborà una ortografia valenciana que fon acceptada en El Puig el 7 de març de 1981 per escritors, intelectuals i entitats valencianes i que, com ya hem dit ades, foren fetes oficials per la Generalitat Valenciana. L'acort de l'AVL vol ignorar esta realitat i consagrar la catalanisacio de la llengua valenciana, de fet, ni l'acort ni l'AVL mai parlen de "llengua valenciana".

 No obstant, l'acort de l'AVL ve a donar-nos la rao en les poques qüestions que s'han plantejat i que hem defes sempre, com ara:
 
- Manteniment de la a en paraules com: arrancar, avançar, llançar, traure...
- Manteniment de la e en paraules com: redo, balsem, canter...
- Formes sense la r adventicia o estranya: orde, murta, carto...
- Plurals valencians: foscs, trists, texts..., homens, jovens.
- Demostratius: este, eixe...
- Possessius: meua, teua, seua...
- Numerals: huit, desset, huitanta...
- Formes verbals incoatives: patisc (en valencià seria patixc), patixes, patix.
- Inperfecte de subjuntiu: cantara, vinguera, patira...
- Infinitius: tindre, vindre, valdre...
- Participis: establit, omplit, complit...
- Distincio entre per i per a davant d'infinitiu.
- Distincio entre al + infinitiu i en + infinitiu.
- Concordança de participi: l'he duta; les he vistes...
- Lexic valencià: defendre, faena, trellat, calfar, torcar, servici, castic, espenta, verdader, rogle, roïn, oroneta, juï, despusdema, al sendema, bona cosa, a soles, a tothora, bonegar, encanar-se, ans, rua, bellugar-se, brull, moixó...

 Son molts anys de conflicte per a reconeixer unes quantes cosetes que son evidents. Si la Real Academia Española reconeguera, a hores d'ara, com a formes oficials del castella les formes castellanes: mío tuyo suyo, venir, tener, ocho, dieciocho... estaria fent el ridicul i provocaria indignacio, puix els valencians sentim lo mateix en l'acort de l'AVL.

 Quan algu s'ompli la boca parlant de valencianisar el valencià hem de pensar que si s'ha de valencianisar es perque lo que s'està utilisant no es valencià; no se pot castellanisar el castella. El nostre treball de denuncia de la catalanisacio i de defensa de la llengua valenciana està ara mes vigent que mai, aci no s'ha acabat el conflicte, el nostre treball acaba de començar.

 
¿ QUÉ PODEM FER PA EVITAR LA DESAPARICIO DEL VERDADER IDIOMA VALENCIÀ ?

Parlar en orgull en el genui Valencià que ca u deprengue de sos pares.
Y continuar parlantlo als fills, nets, nebots y chiquets en general pa mantindre encesa la flama de la Llengua Valenciana d'una generacio a una atra.
(Llegir més CONSELLS PERA POTENCIAR L'IDIOMA VALENCIÀ)

2005 © Idioma Valencià

 

http://www.idiomavalencia.com http://www.idiomavalencia.com INDICE PREGUNTAS EN CASTELLANO ENGLISH VERSION OF INDEX OF QUESTIONS