(Només
versió en Valencià · Solo versión
en Valenciano)
La majoria de les idees pilars damunt
les quals s’assenta el pancatalanisme, farien riure si no fora
per que el malestar i la preocupacio que creen impedix eixe recomanable
eixercici.
U d’estos ciments es la afirmacio de que la llengua que
parla el poble (el poble valencià) es la vulgar, mentres
que la culta es la que ells nos duen, la que diuen “cientifica”,
que curiosament es la que parla el poble catala. ¡ Oh, milacre
!. Qualsevol catala –o a lo manco barcelones- siga pages, obrer
o oficiniste, parla en cult, mentres que qualsevol valencià
-encara que siga abogat, escritor o catedratic- que parle sa Llengua
Valenciana natural –no lo depres en els cursos de “normalitzat”
o en la TV3- parla en vulgar.
Aço, que de tan increible
mereixeria ser inclos en un “expedient X”, ho expliquen
en allo de que el valencià es una “degradacio”
d’una “antiga llengua catalana”. I clar, per
a arreglar esta “corrupcio” –termens els dos
negatius- deuriem adoptar les formes, lexic, fonetica i “prestigi”
de l’actual catala, que se supon que no s’ha corromput
–per que si no, ¿per a qué?- . Aixina salvarien
la Llengua Valenciana de tornar al pols en que tots nos hem de convertir.
L’existencia d’un romanç
valencià anterior a l’arribada del rei aragones, l’us
delliberadament incorrecte que els pancatalanistes fan de les paraules
“degradacio” o “corrupcio”, en
conte de “evolucio” d’un idioma, o la falsetat estesa
entre el comu de que el catala no s’ha “corromput”
en sigles, son temes per a atres articuls o llectures.
Ara, deduixc segons una llogica casi
matematica, que el catala de hui no s’ha degradat respecte
a la llengua que es parlava fa “tropecents” anys. ¡
Nyas, coca ! ¿Com es aixo possible?. Si compartim sobera
en Castella –presunta corruptora de llengües- des de 1516;
si tant el Regne de Valencia com els comtats catalans patixen el
fenomen centralisant des de que en el primer quart del sigle XVIII
Felip V abolira els nostres Furs i sos Usatges; si tenim un similar
nivell d’intercanvi comercial i cultural en castella i atres
regnes, i una superficie de contacte en zones castellaparlants pareguda,
.... ¿¿ Com es possible que partint d’una suposta
llengua mare unica, els catalans –cada u d’ells, en cada
generacio, des de fa la tira de sigles- hagen sabut conservar la
purea d’eixa llengua, i en canvi nosatros l’hajam
degradat sigle darrere de sigle fins que lexic, sintaxis,
fonetica, etc –tots en tirereta- hagen quedat per a fer sopes,
que de tan roïns que han aplegat a ser se nos censuren i se
nos recomane (imponga) l’us dels equivalents catalans ??. Ademes,
els castellaparlants serien el caramull de l’idiotea, ya que
en ells la degradacio es total. ¡ Si precisament som nosatros
els que hem creat per a l'Idioma Valencià el primer Sigle
d'Or d'una llengua neollatina !. ¿Com dimonis s’explica
que ells siguen tan sabuts i nosatros tan burros?. No s’explica,
i no obstant, eixa es la conclusio necessaria sense la qual es impossible
mantindre l’idea de que la Llengua Valenciana es una corrupcio
del catala. La vulgar i la culta, respectivament.
La “normalitzacio” de nostra llengua mes antiga
segons les solucions, directrius i permisos del catala, implica
necessariament el papanatisme pertinaç del poble valencià.
Necessariament.
¡ Que sonen els despertadors
de l'orgull valencià, que nos alcen d’eixe llit en el
que la charramenta pancatalanista nos te endormiscats !. ¡Que
cada volta que sintau que el “normalitzat” s’arrea
de trompades en el vostre valencià natural, o el que haveu
sentit als vostres pares, agüelos o amics, noteu una punchada
en el vostre amor propi !.
Alguns opinen que n’hi ha un dret superior al dret a
la vida: el dret a la dignitat. ¡Exigim-ho !
