(Només versió en Valencià · Solo versión en Valenciano)  

 El proxim 7 d’abril es cumplixen els 25 anys de la firma de la normativa que la totalitat d’entitas culturals valencianistes existents en l’any 1981 varen donar-mos per a la Llengua Valenciana. Els representants del valencianisme d’aquell moment vullgueren fer-ho en un lloc carregat de simbolisme i per aixo triaren el Real Monasteri de Nostra Senyora Santa Maria de El Puig. Tal volta sense ser encara conscients de que 25 anys despres encara se les coneixeria com a “Normes de El Puig”.

 El moment historic en que se varen firmar era tan greu, o inclus mes, per a la Llengua Valenciana com puga ser-ho l’actual. La principal diferencia era que en plenes negociacions previes a l’Estatut d’Autonomia, no nomes era la llengua la questionada, sino que les forces d’esquerra de la transicio mos volien furtar la totalitat dels nostres simbols d’identitat: Pretenien, els Albiñana, Perez Casado, Ciscar i companyia sustituir la Senyera per la quatribarrada, l’Himne Regional per la Muixaranga i l’historica denominacio de Regne de Valencia per la despersonalisadora de Païs Valencià.

 Despres d’unes accidentades negociacions en la UCD de llavors i de multiples reunions en el despaig d’Emilio Atard ( Pascual Martin Villalba i Manolo Zarzo, President i Secretari General del GAV respectivament, jugaren un paper destacat en aquelles trascendentals reunions) varen enviar a Madrit un Estatut molt digne: Real Senyera, Idioma Valencià i Regne de Valencia. Al final la desllealtat dels Abril Martorell, Muñoz Peirats, Pi Arboleda i companyia mos deixà la taca de “Comunitat Valenciana” com a mal menor.

 L’etapa de la UCD al front del Consell va supondre un chicotet ale d’aire fresc per a les Normes de El Puig. Amparo Cabanes des de la Conselleria de Cultura va homologar els tituls de mestre del Grup d’Accio Valencianista (al front de la seccio de Pedagogia del GAV estaven Emili Miedes i Chimo Toran) i de Lo Rat Penat ( presidit per Xavier Casp). Els llibres homologats per al proxim curs en educacio primaria serien els del GAV: Nelo i Carmeta, Desperta, Avans, Pobles i Gents.... Com la RACV no arribava mai a traure el seu diccionari, el GAV va fer un nou esforç i publicà un mes que digne vocabulari.

 Tots aquells llibres, tots els mestres titulats despertaren, junt als nostres somis, a la trista realitat quan en l’any 1982 el PSOE trague majoria absoluta i el maquiavelic Cipriano Ciscar catalanisà tot el sistema educatiu en un sospir. Encara que el catalanisme no tenia unes normes com a tal (les que ells anomenen com a “Normes del 32” no son mes que unes bases ortografiques) s’inventaren del dia a la nit un “valencia normalitsat” al servici de l’Institut d’Estudis Catalans. Les Normes de El Puig passaren a ser les de “l’Academia” i a patir un peregrinage per l’illegalitat mes absoluta.

 Poc va millorar la situacio en els dotze anys de govern socialiste. Mes be varen representar una constant persecucio per als usuaris de les normes. Cap mestre que no tinguera el titul del ICE (antecessor de l’actual Junta Qualificadora) podia aspirar a traure plaça, per no parlar del famos “Decret d’Homologacio” que capacitava als mestres de Catalunya per a donar classes en tot el Regne de Valencia. El cos d’Inspectors creat per Ciscar (i al front del qual estava el pare de Gloria Marcos) conseguì ficar la por dins de pares, alumnes i professors al mes pur estil estaliniste.

 El canvi de govern i l’arribada de PP-UV pareixia anava a capgirar 180º la situacio pero pronte l’incomprensible “pacte del pollastre” dona al valencianisme¡¿ Agricultura!? en lloc de Cultura i tot no va fer atra cosa que empijorar mes encara. La baixa catadura moral dels Consellers de Cultura del PP (Villalonga, Camps, Gonzalez Pons, Font de Mora...) va fer que la catalanisacio en les escoles continuara exactament igual, els mateixos llibres editats per Eliseu Climent, els mateixos responsables al front de la Conselleria ( Huguet, La Creu, Monlleo, Marcos...) i els mateixos mestres catalanisats i acovardats a un 50%. I passà lo que ningu podiem imaginar-mos, allo que ni el propi Ciscar se va atrevir a fer : El PP pactà en el PSOE la creacio de l’ Academia Valenciana de la Llengua (A.V.L.) i sentencià a mort les Normes de El Puig [i lo que encara es més greu, a la genuina i autóctona llengua Valenciana per la substitucio d'ésta per un Català "avalencianat" que seguix les directrius del I.E.C. (Institut d'Estudis Catalans) *].

 Per supost que mosatros mos revelem contra eixa sentencia que va contra la rao i l’historia. Ara que l’horiso politic cobra noves esperances en la fulgurant aparicio en escena de Coalicio Valenciana, es el moment de tornar a reivindicar unes Normes a les que des de fa 25 anys mos hem mantingut fidels en totes les nostres publicacions i escrits. Unes Normes que tambe han patit el seu propi calvari intern: Se firmaren en accents respectan l’ortografia del Pare Fullana per a que any i mig despres llevar-los. I ara quan aço s’havia convertit en una senya d’identitat que mos diferenciava del IEC, arribà la RACV i en una mes que extranya decisio reaccentua les Normes acostant-les a les de la AVLL i expulsà de la Seccio de Llengua a tots els filolecs mes preparats i mes valencianistes.

 Debem aprofitar esta data historica per tal de superar diferencies e imitant als representants de les entitats valencianistes que varen firmar-les fa 25 anys i tornar a espentar tots a una en la bona direccio. No podem arribar al 2007 en una normativa dividida i estancada. Si realment creem, i yo ho crec, que es possible tornar a tindre la clau de la governabilitat i realment creem, i yo ho crec, que CV exigiria , esta volta si, la Conselleria de Cultura i la inmediata derogacio de la AVLL. Es el moment de trobar, o de crear, un ent fort que vele per les Normes de El Puig i les prepare per a ser el referent normatiu oficial a partir del 2007.

 Fiquem ya en marcha el III Congres de la Llengua Valenciana, obliguem a tots, incluida la RACV i Lo Rat Penat, a acceptar les conclusions del mateix. Per la meua part des d’este llinies faig public el del GAV. Tornem a la primera llinia en questions normatives als filolecs Chimo Lanuza, Peñarroja, Gimeno, Fontelles i Giner per a que , junt ad algu atre, dirigixquen en ma ferma i sense servilismes la nau de la Llengua Valenciana. Segur que a partir d’eixe moment l’horiso se mos antoixa un poquet mes optimiste.
 
 
[ * nota afegida per l'administraor de la web]