(Només
versió en Valencià · Solo versión
en Valenciano)
Alguns pensen que el pessimiste es
un optimiste ben informat, i no crec que els falte rao, especialment
si nos referim a la qüestio valenciana.
Els valencians no tenim ningun motiu
per a ser optimistes, sobretot despres de coneixer el Dictamen de
lAVL del 9 de febrer de 2005 [* que proclama la falsetat de
que l'idioma Valencià es idioma Catala pero en un atre nom].
Una volta mes (i ara en ranc oficial), se va a normativisar la llengua
valenciana, encara que la majoria de membres desta Academia
reneguen della. I no podem ser optimistes, perque el Partit
Popular, en el soport del poble valencià, podria haver resolt
el conflicte llingüistic, otorgant-li, en eixe moment,
tota la potestad normativa lunica Academia que creu en la
nostra llengua i la defenia, a traves de la seua ortografia (Normes
del Puig, del any 92), la Real Academia de Cultura Valenciana.
A ningu se li escapa que lhistoria
es repetix. No es nou lintent de catalanisacio del poble valencià;
lo verdaderament novedos es que, esta volta, provinga dun
partit de dreta que sautodefinix com a valencianiste i popular
. Estes maniobres, no obstant, me preocupen molt mes que les anteriorment
protagonisades pel PSPV. No volguera que lorige politic (supostament
valencianiste i popular) de lAVL confonga al poble valencià.
Es lhistoria de sempre. I si no, hi ha prou en recordar algunes
reflexions del pare Fullana, realisades a mitan del sigle XX, sobre
lintent de catalanisacio a través de noves normatives
i empelts. Les seues idees en lactualitat resulten sorprenentment
idonees.
Leminent filolec contestava
a l allumenat Ortin rebatent els errors, plagis,
arcaismes i catalanismes de la seua Gramatica Valenciana,
com esplendidament recull B. Agullo, O. F. M. En el capitul X escriu
lliteralment:
No basta la lectura de nuestros
escritores antiguos, por clásicos que éstos sean,
para que uno pueda considerarse en condiciones de fijar la ortografía
actual; es una equivocación manifiesta tratar de imitar a
los catalanes, nuestros hermanos, adoptando, a priori, las grafías
usadas por ellos; y es una aberración incalificable adoptar
la ortografía a la fonética dialectal de la misma
lengua, aunque esta fonética sea usada generalmente en la
capital de este antiguo reino (...).
Como esos principios y esas leyes
de evolución fonética no han actuado de la misma manera
en Valencia que en Cataluña, han dado por resultado la diferencia
fonética que se observa en cada una de estas dos regiones.
De ahí la imposibilidad de unificar las dos ortografías:
valenciana y catalana. Tratar, pues, de acomodar nuestra ortografía
a la catalana, además de ser una cosa antipatriótica,
es empresa irracional y antilógica (...).
En el capitul XII, referint-se als catalanistes i catalanismes,
recull una cosa que hui (mes que mai) seguix tenint especial vigencia:
Que residan en Cataluña
valencianos catalanizados, se comprende, hasta se puede dispensar;
pero que los haya en la misma ciudad de Valencia, a la par que extraño,
es también incomprensible; y si estos son catalanizados y
catalanizantes, al mismo tiempo, es cosa que, ni se puede ni se
debe tolerar.
No dejamos de comprender, empero,
que muchos de los valencianos catalanizados, los son de buena fe;
y es una lástima que, siendo, por otro lado, valencianos
de verdad, hayan sido arrastrados por esas corrientes extrañas
de catalanismo, en lo que afecta a la lengua valenciana....
Hui, despres de repassar estes notes,
me reafirme en el meu pessimisme, aixina com en la meua admiracio
pel preclar pare Fullana. Les paraules amunt mencionades, mes que
obra dun filolec, pareixen el resultat dels ensomis premonitoris
de Nostradamus. El destinatari de les mateixes ben be podria ser
lactual president de la Generalitat Valenciana. Lo unic que
nos queda saber es si esta volta lhistoria es repetirà
o quedarém per sempre instalats en la mentira i la negacio
de lo nostre. Si es aixina, el nostre president poc ha depres de
lhistoria i les seues manipulacions. Per ad este viage no
necesitaba estes alforges sino, simplement, valentia i dignitat.
Valentia per a no sometres al chantage dels catalanistes i
dignitat per a defendre lo propi sense complexos.
[* nòta afegida per l'administraor de la web "Idioma
Valencià"]