(Solo versión en Valenciano · Només versió en Valencià)  

 Els Furs, la Cronica del rei en Jaume, el Libre del Repartiment i els Llibres de aveïnament son instruments que contrastant-los en la documentacio coetanea, tant cristiana com musulmana, nos servis per- a coneixer la nostra historia.

 El Libre del Repartiment de Valencia, que se conserve original en el Archiu de la Corona de Aragó. Es un protocol notarial, en tres volums, en el que s´anaven anotant els oferiment de cases i terres que Jaume I va fer a tots els "creuats" que van acudir a la conquesta de Valencia. Se va escomensar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins molt despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en Espanya de llibres en esta materia.

 En el segle passat se va escomensar a publicar la Coleccio de documents inedits de la Corona de Aragó. En el volum 9 (Barcelona, 1856) se va incluir una edicio del Libre del Repartiment publicada fragmentariament per Prospero de Bofarull. Els erros i el desconsert originat per la edicio de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de entrada de Jaume I en Valencia fins la proporcio de repobladors asentats en la ciutat, com una distribucio inexacta de procedencies, son erros que han segut considerats pels sectors interesats com a fets irefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.

 Tant les croniques cristianes com les musulmanes i la documentacio de la Cancilleria Real fixen la data de capitulacio de Valencia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.

 En el Repartiment original una nota diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes cronologiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que van ser els escrives del Repartiment els que van entrar el 9 d´octubre a Valencia i no el rei de forma triunfal com nos diu Bofarull.

 En l´edicio original hi han linies en noms tachades i atres que no. L´edicio de Bofarull, elimina generalment les linies que estan tachades per unes ralles en els codecs i done les llectures que son facils. Al pareixer va pensar que en molts casos els tachons podrien ser errors dels autors del Libre del Repartiment.

 En el reconte sobre l´edicio de Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´Arago. Cuan se va comprovar que el cavaller aragones Artal de Luna, primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per Huici-Cabanes, documentos, II nº 243, va rebre el titul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edicio de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edicio.

 L´any 1979, Cabanes-Ferrer van publicar una nova edicio del Libre del Repartiment i van arrivar a la seguent conclusio: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquesta de Valencia. cuan la donacio se fea efectiva s´estenia el titul de propietat (dels que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donacio ja s´havia fet.

 El contrast del Libre del Repartiment i els titul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel Papa Gregori IX i se van anar sense contrivuir a la repoblacio de Valencia, sent pues el seu reconte de donacions totalment erroneu.

 Cabanes-Ferrer utilisant metodes profesionals i contrastant: Repartiment, Tituls de propietat, Llibres de aveïnament i croniques tant musulmanes com cristianes demostren que la poblacio valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblacio cristiana i de eixe percentage la aportacio catalana va ser minima, lo que nega totes les tesis catalanistes.

 Al surgir la Renaixença valenciana, el seu gran impulsor Teodor Llorente fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboracio de La coleccio, España. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia. Valencia (Barcelona 1887,tomo I, p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influits del gran prestigi de Llorente.

 En Valencia han faltat historiadors profesionals i han sobrat aficionats sense cap ofici ni rigor cientific, pero si a principi de segle els dubtes eren raonables per falta d´investigacio, hui enrocar-se per a defendre les tesis catalanistes com fan alguna institucio i alguns partits politics resulta patetic.

 

LA LLENGUA VALENCIANA SEGONS CESAR VIDAL
(Audio WMA 1.8 MB. Cadena COPE)