(Solo versión
en Valenciano · Només versió en Valencià)
Els reisos de la Corona d`Arago ya
desde Jaume II van anar creant els archius reals : Eren archius
al servici particular del rei, ferramentes que els reisos tenien
com arma diplomatica per a tindre constancia de les cartes, ordens
i de tota la documentacio de la cancillería real . La costum de
tindre constancia de tots els fets en llibres i documents va naixer
en temps de Jaume I, propiciant l`us del paper. (El primer document
en paper es el LLibre del Repartiment).
En el temps, la consideracio de propietat privada del rei se va
anar perdent, per a ser d´us public.
En 1729 Frances Xavier Garma va ser nomenat archiver del Archiu
Real de Barcelona i en una Maquiavelica operacio, li va cambiar
el nom pel d`Archiu General de la Corona d`Arago, per aixina incorporar-li
els fondos dels archius reals de Valencia, Zaragoza i el de la Real
Audiencia de Mallorca, maniobra que no va conseguir, pero va retindre
documents depositats alli en temps de guerra i que no tenen res
que vore en Catalunya: el LLibre dels Privilegis de Mallorca, incautat
en1244 quan la incorporacio d´este regne; el LLibre de Privilegis
de Valencia, cancelat al ser derrotada La Unio en 1348; l` original
de les Ordenacions de Pere el Ceremonios, aixina com la seua Cronica;
el proces contra Jaume de Mallorca o el LLibre del Repartiment de
Valencia, documents tots, d`una extraordinaria importancia i que
devien ser custodiats pels regnes directament implicats.
En 1809 l`Archiu de Simancas va ser saquejat per les tropes de
Napoleo i portades a França part dels seus fondos, entre ells els
valencians perteneixents a la Secretaria del Regne de Valencia.
Van permaneixer en França hasda 1852 quan els van tornar, pero sense
causa justificada es van quedar en Barcelona, afegint-se als ya
retinguts.
L`influent familia Bofarrull que en eixa epoca dominava l`archiu,
va tornar esta volta en mès exit a l`antiga idea de Garma.
Entre els documents que ilegalment
se conserven en Barcelona está l`instancia empleada en 1641 per
a recollir de Madrid la documentacio : "El Archivero del Reino
de Valencia, que está en la corte, pide que se de orden para recoger
todos los procesos de aquel reino, conforme está mandado". (A.C.A.,
leg. 882). Esta instancia demostra que els documents pertanyen i
deuen estar en Valencia, pero despres de varies ordens reals per
a la seua devolucio continuen en Barcelona.
En l`inauguracio de l`ultima seu de l`archiu catala, va estar present
l`entonces president valencià Joan Lerma donant-li llegitimitat,
pero no va glapir, fent ell el mes gran dels ridiculs i deixant
en evidencia a les nostres institucions. Els intents de fer complir
l`acort pres en els anys 80 entre els quatre principals estats de
la Corona, de crear un patronat per a que els regnes integrants
participen en igualtat en la gestio de l`archiu, no han tingut cap
resultat positiu i existixen evidencies de manipulacio documental
que se podria repetir.
El govern català demana insistentment
a l`Archiu General de la Guerra Civil de Salamanca els documents
de la guerra civil relatius a Catalunya, i els partits valencians
en llinage del "Pais Valencià" apoyen en entusiasme inclus
en presencia fisica, totes les manifestacions convocades al respecte,
pero no se`ls ocorríx en absolut demanar als catalans la devolucio
del nostre patrimoni historic, que ells retenen de forma illegal.
Els partits politics catalans, com
sempre, se regixen per la llei de l`embut, i els valencians en llinage
del "Pais Valencià", deurien canviar-lo per atre que realment
nos aclarixque els verdaders interessos que defenen.
