(Solo versión
en Valenciano · Només versió en Valencià)
El catalanisme sempre ha tingut com
objectiu anexionar-se als regnes de Mallorca i Valencia. L`instrument
ha segut fer-nos creure que repoblacio, lleïs, peses i mides, heraldica
i llengua, son de procedencia catalana, per lo tant com dia Joan
Fuster "som un sol poble".
Hasda els anys 60 algunes de les
hipótesis eren creibles per falta d`investigacio, pero hui totes
elles resulten com a poc comiques. Per a "demostrar" la repoblacio
catalana del Regne de Valencia donen com a prova la llegenda de
les 300 donzelles de Lleida. (i se queden tan tranquils)
Pere Tomich cronista catala de mitat
del sigle XV, molt criticat pels seus destarifos, pero lo que els
conve ho accepten com a historic, va ser el primer en dir lo de
les donzelles. Beuter (1538) va replegar la noticia afegint detalls
de la seua collita i finalment Escolano va rematar l´obra afegint
noves aportacions. Al referir-se al asedi de Valencia Escolano diu:
"y por que antes se entrase a dicha ciudad, el rey mandó echar
un bando en su real, que el primero que señalase la entrada y toma
de ella por la fuerza de las armas, le habia de dar, pobladores,
moneda y peso y medida. Fue el caso que hubo que ventilar, qué gente
puso mayor peligro en el sitio de entrada, para premiarle con la
misma moneda se siguiera al efecto. Y fue resuelto que tres hombres
que abrieron la bateria del adarve, cuando se batia el muro con
el trabuco, le redujeron a mayor peligro y apretura. Averiguase
ser naturales de Lerida y entonces se decretó que diese Lerida peso
y medida a Valencia y mujeres para casar con pobladores; repartiendo
con ellas y ellos el rey tierras para vivir. En cumplimiento de
esto llegaron de Lerida y su comarca trescientas doncellas, que
traian por cabezas siete casados con sus mujeres de la misma ciudad……
en memoria de los siete casados que vinieron por caudillos de aquel
escuadron de amazonas para que de ellas quedase eternamente,
mandó el rey ponerla en piedra en lo mas alto de la portada de la
iglesia mayor, que sale al palacio del arzobispo, con los rostros
de los hombres y mujeres esculpidos".
Nos fixarem en alguns detalls que demostren la falsetat d`esta
llegenda. La ciutat de Valencia va capitular, per lo tant l`ocupacio
va ser pactada en dia i hora, entrant les tropes cristianes en la
ciutat per la porta i sense oposicio. Per lo tant lo dels tres lleidatans
trencant el mur no es possible i menys en un trabuc, que en
temps d`Escolano ya existia, per aixo el nomena pero quan
la conquista encara no, sent per tant una invencio seua.
En quant a lleis, moneda i
peses i mides. Els notres Furs no tenen res que vore en les
"Costums" de Lleida, per lo tant no nos les van dur, ademes en 1238
Lleida utilizava les peses i mides d`Arago i comerciava en la moneda
jaquesa,distinta a la primera moneda valenciana, el flori,
i les peses i mides valencianes tenien paritat propia, distinta
a totes les demes.
En relacio a la repoblacio, segons els distints historiadors li
calculen a Lleida en1238, entre 1600 i 4000 habitants, acceptant
els calculs mes optimistes i aplicant la pirámide d`edats de l`epoca,
Lleida i el seu entorn no disponien de donzelles en edat de casament
per a vindre a Valencia, ni en un numero moltissim mes reduit
del que assegure Escolano.
Per ultim el portic a on estan les cares es d`estil romanic, per
lo tant construït sigles abans de la conquista, lo que fa impossible
que les cares representen als lleidatans.
Com podem vore es difícil en tant
poc de d`espai dir tantes barbaritats, pero a pesar de aixo, en
llibres de texte, escoles i publicacions continuen mantenint la
llegenda. El profesor Sanchis Guarner dia : "es sert que els
valencians admiten llur ascendencia lleidatana, i aixì el cronista
valencià Beuter (1538 ) creu que les famoses tres-centes donzelles
de LLeida per manament de Jaime I foren dutes a Valencia per la
poblacio cristiana del nou regne, foren les que dugueren la llengua
catalana, per aquella pintoresca raó que donà el tortosì Despuig
( 1557 ): per ço que les criaturas mes aprenen de les mares
que no dels pares".
Com en esta historia cada u que la
conta, fa el seu afegitò, yo fare el meu : Per a celebrar
l`arribada de les dones, van fer com recentment en el poble
de Planes, una gran festa en la plaça, van menjar "butifarra catalana
amb mungetas, i se van fartar de ballar la sardana".
* Temas Valencianos.
La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas. Antonio
Ubieto Arteta.