(Solo versión
en Valenciano · Només versió en Valencià)
L´historiografia
catalanista nos ha fet creure que la Guerra de Successio va ser
entre uns grans patriotes, els maulets, i uns renegats, els botiflers.
Segons esta visio, els maulets, eren defensors de les llibertats
valencianes, de la llengua autoctona (la catalana), la unitat politica
en Catalunya (Països Catalans), defensors dels llauradors i les
classes baixes contra els grans senyors. I els botiflers,defensors
dels nobles, partidaris de les lleis castellanes i de la prohibicio
de la llengua valenciana.
Segons eixa interpretacio, en la Batalla d´Almansa, font de totes
les desgracies del poble valencià que tot ell era maulet, al ser
derrotat el seu eixercit com a castic, Felip V nos va impossar el
decret derogatori en el que Valencia dessapareixia com a reine,
se prohibia la nostra llengua i nos impossaven a nobles castellans
pels carrecs importants.
L´abundantissima documentacio al respecte, nos aclaris alguns punts:
El rei llegitim era Felip V, per testament de Carlos II, per via
d´ascendencia mes directa, i tenia la preferencia de l´iglesia i
el govern.
Tota Espanya li havia jurat fidelitat,
Valencia tambe, i en els set anys de govern dasta la derogacio,
no havia restringit cap dels drets dels valencians, lo que invalida
la rebelio per "defendre les llibertats". La rebelio dels
austracistes, l´adesio d´alguns pobles valencians, i la no implicacio
del eixercit del Regne, van donar a Felip V la "justificacio" per
a unificar les lleis en tota Espanya, en chicotetes exepcions, idea
que segurament ya tenia en anterioritat. El Decret derogatiu diu:
"Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y Valencia,
y todos sus habitadores, por la rebelión que cometieron, faltando
enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como su lejitimo
rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exempciones y libertades
que gozaban". Pero el decret continua dient: "He juzgado
por combeniente asi por esto, como por mi deseo de reducir todos
mis Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos,
costumbres y tribunales, gobernandose igualmente todos por las mismas
leyes de Castilla.... sin diferencia alguna en nada, pudiendo obtener
por esta razon igualmente mis fidelisimos vasallos castellanos ;
oficios i empleos en Aragon i Valencia, de la misma manera que los
aragoneses i valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla,
sin ninguna distinción". Com podem vore no es suprimis el Regne
de Valencia, soles es sustituixen els nostres Furs per les lleys
de tota Espanya. "Todos mis Reinos de España a la uniformidad
de las mismas leyes". Felip V va aprofitar les circunstancies
per-a dur a terme la unificacio, seguint el model centralista que
s`abuelo Lluis XIV ya tenia en França, idea que ya devia tindre
en anterioritart. Posteriorment tant Arago com Catalunya van recuperar
part de les lleys propies perdudes, Valencia no .
En el decret no se fa cap referencia
a la llengua pero seguint al notari Joseph Llorens de Clavell, secretari
de l´Ajuntament de Castello i Cronista de la Ciutat, podem vore
en quina llengua escrivia despres del Decret de Nova Planta. Llorens
des de la primera anotacio fins l´any 1730 va escriure els documents
oficials en llengua valenciana, si be des de l´any 1716 va anar
passant-se a la castellana, "En 26 febrer 1708 vingé el Sr. Cavaller
Bastefelt. Carta del Rey 20 febrer 1714 sobre la mort la Reyna".
Referent al privilegi de Jaume I per-al trasllat de la vila diu
"per no haverho encontrat en este libre si no en un libre
molt antich de privilegis o he posat en este en lo any 1730."
Fra. Lluis Galiana de la Orde de
Predicadors, en carta dirigida a Carlos Ros, gran impulsor de la
llengua valenciana en elgle XVIII diu, "Muy Señor mio. Tiempo
haze que miro a V. M. como un hombre nacido para el bien de la lengua
valenciana; y teniendole por tal, no puedo dejar de agradecerle
el gran beneficio que nos haze en renovar su propiedad, elegancia
y concision . Io no sè que cosa mala han encontrado en ella los
valencianos, para que assi la vaian olvidando; (...)" . El pare
Galiana no sabia perqué, si fora per prohibicio si que ho hagera
sabut. La coentor va ser la caussant del oblit, hui tambe ni han
de coents pero suspiren en atra direccio.
Pero mentres el poble parlava valenciá,
tant botiflers, com maulets ho feen en castellà , i en castellà
escrivien els documents i les cartes oficials; el comandant maulet
Joan Batiste Basset en la carta que conseguix l´adhesio del Marques
de Rafal, resident en Orihola escriu: "biendome el Rey mi señor
Carlos III, que Dios prospere y guarde, la Conquista de este Reyno
(...). Casa de la Cuidad de Valencia, a 20 de Diz. de 1705".
Basset, lo primer que va fer al pendre
el mando va ser nomenar a sa mare Marquesa de Cullera (con su villa
y sus pesqueras), al temps que prometia als llauradors no pagar
tributs als nobles, (per este motiu es va produir la segon Germania)
promessa que va fer que molts llauradors inclus pobles sancers s´adheriren
als maulets i que l´Archiduc Carlos va incumplir, i Basset junt
als seus mes directes colaboradors van acavar en la presso a mans
dels mateixos maulets, rara manera d´anar contra els nobles i defendre
als llauradors.
En un inventari de les tropes austracistes participants en la Batalla
d´Almansa, facilitats pels mateixos maulets, de 15.000 soldats,
5.000 eren anglesos dirigits per Galway, 8.000 portuguesos encapçalats
per Das Minas, 1.400 holandesos baix les ordens de Freisheim i el
comte Pohna i 1.000 hugonots francesos dirigits per Lislemanais.
Tant en els inventaris facilitats per maulets com per botiflers,
no consta en absolut aportacions de cap tipo del eixercit valencià,
que en 15.000 soldats i armes suficients, podien haver cambiat el
resultant de la batalla, pero durant tota la guerra de successio
no va ser convocat, com no existis cap document, grabat o oleo en
el que se demostre la existencia d´alguna Senyera valenciana en
Atocha entre les banderes capturades als aliats en Almansa.
Tots sabem que Xativa va ser cremada
per les tropes de Felip V, pero atres pobles valencians van patir
els asedis dels austracistes, Sagunt, Finestrat, Morella, Segorb,
etc., lo que nega un Regne de Valencia maulet. El Regne de Valencia
no va participar en la guerra de Successio, alguns valencians inclus
alguns pobles si, pero repartits en els dos bandos. Els gremits,
basse del eixercit valencià, estaven intactes en els dies posteriors
a la Batalla d´Almansa, favorint la expulsio de maleants i soldats
arribats de la batalla, que enrarien l´ambient en la capital del
regne. Un testic dels fets, el religios Jose Manuel Miñana en "De
bello rustico valentino", narra lo succeit: "los ladrones
catalanes y los soldados del ejercito disperso se habian
refugiado en la ciudad (de Valencia), mezclados con la multitud,
excitaban a los plebeyos en la sangre y el saqueo (... ) los gremios,
para evitar el tumulto, ponen en seguida en ellas guardias, armados,
de confianza en todas las calles, y reuniendo sin demora aquella
hez de catalanes, que eran los que ixcitaban al pueblo, los
arrojaron de la ciudad, cerraron las puertas y pusieron guardias;
libre la ciudad de esa podredumbre..." ( Voltes Bou, P.: La
Guerra de Sucesion en Valencia , p 71 . ), per lo vist els valencians
de l´epoca, no apreciaven molt als veins del nort.
Al jurat en cap de Valencia i al
secretari de la ciutat, els dos finissims borbons elegits per orde
de Felip V, s´els va castigar prenent-los; estos botiflers van acabar
en la presso de Pamplona per defendre els drets del poble valencià.
Quant Felip V va impossar el Decret de Nova Planta suprimint els
nostres Furs, els mes defraudats van ser els valencians que´l van
recolzar.
Al pedre la Batalla d´Almansa, les
tropes maulets ocupants de Valencia, en lloc de defendre-la fins
la mort ,com era d´esperar, van fugir per mar cap a Barcelona i
els botiflers van entrar en la ciutat sense cap opossicio (tampoc
la del eixercit valencià, que no estava convocat). Per lo que veem,
l´unica ciutat important per-als maulets era Barcelona, porta de
entrada i seu del govern austrasista i que 1 any despres de la Pau
d´Utrech encara es resistia a les tropes borboniques.
Tant el començament com el fi de la guerra es va decidir fora de
Espanya, en 1701 la Gran Aliança de la Haya, en 1703 l´Archiduc
Carlos fon proclamat rei de Espanya en Viena, en 1713 el Tratat
d´Utrech i en 1714 el de Rastatt. I tots els firmants eren extrangers,
com extrangers eren casi tots els generals que van intervindre en
els dos bandos .
Els aliats: Anglaterra, Holanda,
Austria, Principats Alemans, Saboya i Portugal, que havien declarat
la guerra a Felip V, per por a l´unio dels imperis de França i Espanya,
al heretar L´Archiduc Carlos l´imperi Austriac, per-a impedir l´unio
de est i el d´Espanya, negocien la pau en Felip V que es reconegut
com a rei d´Espanya i es obligat a renunciar als seus drets a la
corona de França. Espanya cedix a Austria, al Princip de Saboya
i a Anglaterra les seues possessions Europees, Gibraltar i Menorca.
França tambe hague de cedir territori americá a Anglaterra, gran
beneficiada del conflicte.
Está ben clar que la Guerra de Sussessio va ser un conflicte internacional,
que els interessos valencians i espanyols no van tindre cap influencia
en les decissions, que tant maulets com botiflers nacionals no van
influir en res, que l´Archiduc cuan el van cridar per-a ocupar el
trono Austriac va dissar als maulets en la estacada i va firmar
el Tratat d´Utrech i junt als seus aliats va furtar a la Espanya
que dia repressentar propietats en Europa, Menorca i Gibraltar,
esta encara en mans Britaniques com tots sabem.
En definitiva els que van moure la
guerra, els aliats, van ser els unics que van eixir guanyant. Els
estats de la Corona d´Arago van pedre les seues lleis ancestrals
i Espanya territoris, alguns casi trecents anys despres, encara
nos ferisen la dignitat.
Cf : Tratado de la Real Señera, Ricardo
Garcia Moya
Llorens de Clavell y sus Memorias historicas de Castellón , Jose
Sanchez Adell
Quaderns de Divulgacio 8, Lo Rat Penat
