(Només
versió en Valencià · Solo versión
en Valenciano)
Lo dels catalans es una cosa malaltuça.
Yo pense que en el fondo –i per molt que la desprecien- senten
un gran complex d’inferioritat cap a Espanya. En el sentit
de que Espanya fon una superpotencia fa sigles, dispongue en el
passat d’un imperi de dimensions planetaries a on mai es ponia
el Sol. I clar, els catalans, que son envejosos per naturalea, no
volen ser menys i tracten de fer un colonialisme de Monopoly, de
construir un imperi de mig pel. El proyecte ya ha canviat de nom
tres voltes (Catalunya, Països Catalans,
Eurorregio) i el resultat es zero. Ara i ades vejem una actitut
imperialista cap a Valencia. Catalunya veu a Valencia com a la seua
particular Cuba.
Primer Pasqual Margall amenaça en portar al tribunal a
José Luis Rodríguez Zapatero per dur a Brusseles una
versio de la Constitucio Europea traduida al “valencià”.
Despres Josep Lluïs Carod-Rovira amenaça en retirar
el recolzament d’ERC als presupostos si ZP no retira eixa “traduccio”
o aclarix que l’Idioma Valencià no existix. Despres,
Jordi Pujol confesa lo que tots sabiem: que arribà a un acort
en Eduardo Zaplana per a fer oficial el català en el nostre
païs, a canvi de donar la governabilitat d’Espanya a José
Mª Aznar. I es que tant “mireusté” que parla
català en l’inmitat, com “Zapatitos” i el
tripartit nacional-socialiste odien Valencia a mort.
“Son els catalans el lladre
de tres mans”, ya ho va dir Francisco de Quevedo. Mos neguen
l’aigua, mos diuen que som catalans del Sur i damunt no volen
que el Valencià siga una llengua europea. Despres vindran
en el rollo de sempre: “que si som germans, que cal cooperar,
estar tots junts, que som el mateix poble...” ¡Puix sort
que som el mateix poble perque si no ho arribem a ser no m’imagine
lo que mos farien! Si alli en el Nort creuen que a base d’agredir
a Valencia, conseguiran la nostra amistat es que estan tocats de
l’ala. Els catalans son aixina; imperialistes, llops, pirates,
lladres la mentalitat dels quals es “lo meu es meu i lo teu
es meu tambe”.
Pero totes estes humiliacions mos passen als valencians per votar
a les coalicions catalanufes com a PSOE-ERC o PP-CIU que sols veuen
en Valencia una moneda de canvi entre Madrit i Barcelona. Tot aço
es resol fent tres coses.
1er. Votant en massa a una Plataforma Valencianista per a que
entre a les Corts.
2on. Fent un referendum a on els valencians deixem claret que volem
una Llengua Valenciana independent del catala.
3er. Fent exactament el mateix tipo de politica chantagista que
està fent CIU i ERC, de tal modo que els sociates i peperos
s’hagen d’agenollar front a la Plataforma Valencianista.
Si ells juguen brut, mosatros tambe. En l’amor i en la guerra
tot val.
