"Perque l’idioma es el parlat i no l’escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el el retrat ho es de la persona. I aixina com l’essencia humana es la persona i no el retrat, l’essencia de l’idioma es el parlat i no l’escrit…La llengua parlada es anterior a l’escrita…La base de la llengua valenciana es la parlada i no l’escrita"

 (Miquel Adlert Noguerol, En Defensa de la Llengua Valenciana, 1977)

 Nota preliminar:

 Per a facilitar la comprensio dels llectors no necessariament entrenats en la transcripcio fonetica, anem a prescindir dels signes fonetics i en el seu lloc s’escriuran les vocals comparades entre corchets ([ ]) tal i com es pronuncien.

a	e	e oberta	i	o	o oberta	u
[a]	[e]	[È]	[i]	[o]	[Ò]	[u]
pa	voler	vert	vi	bort	brosa	dur

 Acabarem l’anterior articul veent que els valencians hem pronunciat des de temps immemorials vocables com “Valencia” en [e] tancada, i mai en [È] oberta com els catalans, per tant, tingam sempre present que es una aberracio la grafía València per a la nostra llengua.

 A continuacio mostrarém que les lleis de l’evolucio fonetica a lo llarc dels segles no han actuat d’igual manera en el parlar valencià i catala i que per tant, han anat apareguent diferencies fonetiques molt significatives, com la marcada tendencia a la claritat i purea en el valencià dels 7 sons vocalics (a, e, è (e oberta), i, o, ò (o oberta), u), mentres que en catala predomina una foscor i indeterminacio dels 8 sons vocalics (a, e, è (e oberta), Ø (neutra), i, o, ò (o oberta), u), destacant sobretot que el catala pronuncia totes les [o] atones com una [u], independentment de la seua posicio dins la paraula:

NO CORRESPONDENCIA ENTRE [O] I [U] ATONA

VALENCIÀ	CATALA o arcaic
[portaré]	[purtaré]
[dolor]	[duló]
[corona]	[curonØ]
[carro]	[carru]
[burro]	[burru]
[content]	[cunten]
[horrorós]	[hurrurós]
[bolleti]	[butlleti]
[chocolate]	[xuculata]
[Poder]	[pudé]
[montanya]	[muntanya]
[bofetà]	[bufetada]
[soport]	[suport]
[torment]	[turment]

NO CORRESPONDENCIA ENTRE [A] i [E] ATONES

 A començament del s.XX, es crea l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en l’encarrec d’una ortografia per a la llengua catalana en la consigna de fugir tot lo mes posible del castella. Aço es converti en una obsessio que es materialisaria, en uns casos, en el canvi de la vocal [e] per la [a] conseqüencia de la pronunciacio barcelonina en la que s’obri la [e] fins a pronunciar-la [a] no sempre d’orige etimologic.

VALENCIÀ	CATALA o arcaic
[assessí]	[assassí]
[serdenya]	[sardenya]
[embaixada]	[ambaixada]
[rencor]	[rancor]
[evaluar]	[avaluar]
[averia]	[avaria]

 En uns atres casos, s’ha de pronunciar [a] i no [e], per ser la primera la forma viva en la llengua valenciana. Nos recorda Miquel Adlert que “fon Pompeu Fabra qui introduix la grafia [e] perque en Barcelona fan neutra eixa vocal, quan a tots sona [a], començant pels propis catalans que, ans de fabra escrivien [a]”

VALENCIÀ	CATALA o arcaic
[Micalet]	[Miquelet]
[amprar]	[emprar]
[Ampar]	[Empar]
[Desamparat]	[Desemparat]
[naixer]	[néixer]
[Traure]	[treure]
[charrar]	[xerrar]
[Assamblea]	[assemblea]
[monasteri]	[monestir]
[Jagant]	[gegant]
[sancer]	[sencer]

 Es important estar atents ad este fenomen distintiu de no correspondencia fonetica [a]/[e] entre el catala i el valencià, el qual, s’intenta bandejar des dels sectors unitaristes de les llengües catalana i valenciana afirmant que es tracta unicament “d’un fenomen d’influencia castellana en els valencians”. Qualsevol chiquet en edat escolar i/o persona que prepare els examens de la Junta Qualificadora es trobarà en que les referides diferencies fonetiques son tractades i presentades com “erros que s’han d’evitar en nivells formals i estandarts” i per tant, “son caracteristics de la parla coloquial”. Hem de rebujar la politica llingüistica de l’actual Govern Autonomic i per extensio la dels dos ents publics: la AVLL i la Radio Televisio Valenciana (RTVV) que seguixen contribuint a la confusio i l’engany per no utilisar les formes genuïnes, mes quan es comprometeren a la defensa, promocio i us del valencià. ¡Tan facil que els resultaria parlar i pronunciar be!

 Donem-nos conte del nivell d’ocultacio i manipulacio al que nos someten, i lo que es mes greu, la situacio d’agravi i despreci al signe mes caracteristic de la nostra cultura i personalitat com a poble, la llengua valenciana, la qual forma part del patrimoni cultural mes genuï dels que hem naixcut o vivim en esta terra, hui per fi reconeguda com a nacionalitat historica.

 Esta es la situacio que nos ha tocat viure, pero no vixcam enganyats ni nos resignem a que nos enganyen.

 Les noves generacions de valencians i valencianes, entre les que estan els nostres fills i nets, estan indefensos a no ser que els ensenyem l’engany al que estan sotmesos diariament en les escoles i a través dels mijos de comunicacio i demes poders mediatics (llibres, revistes, prensa, radio, TV, internet…) que invadixen la vida qüotidiana. En este sentit, pren una importancia capital la nostra llavor, el nostre testimoni i el propi eixemple depurant i usant correctament la llengua valenciana, dins i fora de les nostres families si volem transmetre-la a les proximes generacions de valencians.

 En l’implicacio de tots i cada u de nosatres radica l’esperança que mai hem de pedre.