(Solo versión en Valenciano · Només versió en Valencià)  

 El meninfotisme valencià es conseqüencia dels castics, de la tirania cap ad este poble a lo llarc dels temps. Ya en el segle XVIII, durant la guerra de succesio de la corona d'Espanya, el poble del Regne de Valencia, des de l'any 1705 i el poble d'Arago i Mallorca, des de l'any 1706, recolzen al candidat Carles d'Austria temerosos del centralisme borbonic de Felip d'Anjou. En 1707 se promulga el represiu primer decreto de Nueva Planta que abolix els Furs de Valencia i Arago, imponent la llegislacio, institucions i llengua de Castella i prohibint la llengua valenciana. L'abolicio foral del maleit borbo Felip V d'Espanya fon, i es, la perduda dels drets historics de la Nacio Valenciana. El seu descendent, el borbo princip d'Asturies, tan lloat per la prensa rosa, es convertirà, sense jurar simbolicament Els Furs, sense demanar perdo i per a vergonya de la Nacio Valenciana, en Felip VI d'Espanya.
 
 Fon en 1936 quan va esclatar un dilatat nou episodi negre per als valencians. La guerra civil espanyola, va truncar l'estatut d'autonomia per a Valencia per culpa de la sublevacio de gran part de l'eixercit espanyol contra la II república i comportà tres anys de guerra entre els colpistes i els defensors de la llegalitat democratica republicana. Al remat, en guanyar l'eixercit alçat la determinant batalla de l'Ebre, un exodo multitudinari de refugiats, principalment catalans, fugi cap a Francia mentre Valencia resistia com a ultim bastio constitucionaliste en un intent fallit i desesperat per a contindre als fascistes que contaven en el recolzament del nacionalcatolicisme, de Hitler i de Mussolini. El 1 de abril de 1939 la guerra conclogue pero no aixina les represalies i les matances. Franco es convertix en el dictador d'un Estat de Nacions i pobles destruïts en una unica llengua i cultura castellana oficial, fins a la seua mort el 20 de novembre de 1975.
 
 Per la seua importancia i crueltat se conegue en la guerra civil espanyola la batejada com Batalla de Madrid que el Caudillo va guanyar. No obstant, el postfranquiste ha dut una nova historia contra la voluntat del poble valencià en la coneguda Batalla de Valencia lliurada entre el poble lleal a la seua Patria Valenciana i els imperialistes catalans, interventors de la cultura donat que ostenten el poder financier i politic, mediatic i propagandistic i la condescendencia dels succesius governs postfranquistes d'Espanya, els quals toleren estos sordits interessos a canvi de recolzaments en la dominacio politica de l'Estat espanyol. Aixina, el capital ha vist naixer el nacionalisme català com a negoci de la burguesia catalana que tracta d'opondre's a la satisfaccio de les necessitats i aspiracions de benestar social i economic dels valencians i nega, pero s'aprofita, de la singularitat i riquea cultural valenciana per a benefici propi. Sempre en simbiosis en l'Estat espanyol, la potent industria editorial i mediatica catalanista fa combregar adictes a la seua rancia doctrina fascista-imperialista que proclama i procura, mes o manco sibilinament, l'extensio, preponderancia i dominacio de la gran Catalunya dels països catalans  sobre el poble de Valencia. A l'igual que fon el fascisme en Italia i el nacionalsocialisme en Alemania, el catalanisme facha aglutina tots els recursos dels que dispon la Generalitat de Catalunya en la realisacio d'un programa d'engrandiment nacional, encara que eixa politica topete en els interessos i la supervivencia de la Nacio Valenciana i encara que eixe programa conte en l'ajuda del tradicional terrorisme català que en la decada del 80 i baix el nom de Terra Lliure, va sembrar d'atentats el poble valencià. D'esta forma, la guerra en Europa fon tan inevitable com desigual es hui la Batalla de Valencia.