(Només versió en Balear · Solo versión en Balear)
 
 1.- Considerand que desde es punt de vista de sa Filología, sa nostra llengo baléà té més similituds desinencials y lècsicas emb so Llatí, es Bearnês, es Gascó, es Provensal y s’Occità, qu’emb so sintètic Català. Qu’emb sos primés idiomas mos unêx es fet històric de que, a n’el 799 d.C. hey va havê a Baléàs una notabble colonisació de personas d’aquexos llogs (Historia General del reino de Mallorca 1840, por sus cronistas), que venguéren debud a sa solicitud d’ajuda que féren es governans baléàrics a n’En Carlo Magno (un añ antes de qu’aquex conquistàs Barcelona) perque lis ajudàs a refuà un molt possibble desembarc àrabé. Que naturalment emb élls vengué sa séua forma de xerrà, sa que, essênd també una evolusió d’es “sermo vulgaris”, se va integrà perfèctament emb so néollatí baléà, sortid llògicament també de s’evolusió d’es “sermo vulgaris” ecsistent aquí desde s’añ 123 a.C.. Qu’es temud desembarc se va produí definitivament en el 912 d.C., 113 añs después de s’assentament provensal-occità. Que, a partí de llevonses qui governà Baléàs vàren essê ets àrabés, però que, tal y com socceía sempre, tant a sa península ibèrica com a n’ets altres llogs a lo llèrg d’es tres estadis de s’Edat Mitja, sa pobblació autòctona continuà emb sas séuas feynas pagesas, continuà emb sas séuas costums, y continuà xerrand sa séua llengo ancestral, a sa qu'apoc apoc li anaren afagind paraulas de s’àrabé. Evolusió que com se pot veure, ês calcada a s’evolusió llingüística patida a tota sa península ibèrica. Domés qu’es fonemas vocàlics d’ets idiomas que rebéren s’influènci d’es Provensal primé y de s’Occità-Llemosí después, que varen essê sas llengos de Baléàs, de Valènci y d’es territòris de tota sa Marca Hispànica, es diferenta a sa de la resta d’es réynes arabisads. D’aquí qu’es vocabularis d’es conjunt siguin tan parescuds. Y tant més parescuds cuant més mos atrecam a sa decadènci de s’Impèri Romà.

 2.- Considerand qu’ês indudable que s’Español, s’Italià, es Gallèg, es Portugués, es Castellà (xerrad encara a mols de recons de Hipanoamèrica), es Valencià, es Baléà, s’Aragonês, es Bable, es Lleonês, es Càntabro y es Català, tenim un matex sistema llingüístic hereuad d’es Llatí, ês d’una incultura superlativa o de molta mala fe, assegurà que tot ês lo matex., y que, lo que mos separa son únicament sas séuas fonèticas. Tots aquéis idiomas estàn estructurads per sas séuas respectivas gramàticas, emb sos séus caràctes morfològics y sintàctics qu’elza diferencían. Per consiguient, ês igualment d’una incultura superlativa o de molta mala fe, escampà o avalà qu’es Baléà ês a n’es Català lo que s’andalús o mejicà son a s’Español.

 3.- Considerand un idioma desde es punt de vista humà, tota consideració colectiva d’es llenguatje, ja sigui d’un idioma molt estês, ja sigui d’un idioma de mínima estensió, té es dret a n’es macsim respète. Respète reconegud a sa Declaració Universal d’es Drets Llingüístics. Send un atentad contra aquéxos Drets, imposà a una comunidad, una llengo que no ês sa que seculament xèrra, ni ês sa de sa nació a sa que pertenêx políticament.

 4.- Considerand que sas llengos naturals no las créan es llingüístas ni es doctós de sas Universidats, ni molt ménos es polítics. Que sas llengos las fan es pobbles emb s’us que d’éllas fan cada día, créand paraulas nòvas, afagindn’hi algunas d’altres idiomas, y déxand d’empleyarnê d’altras debud a sa pròpi evolusió de sa sociedad. Es pobble baléà ha cread sa séua pròpi llengo a lo llarg de sa séua llarga y accidentada històri, y aquéxa llengo ês sa baléà. Domés sas llengos sintèticas son créadas per Acadèmis, Universidats o Instituts d’Estudis Llingüístics. Llengos sintèticas, còm s’Euskéra actual, que per necessidats sociològicas de comunicació se va créà una llengo nòva a partí d’una mescla de sas sis o set formas d’espresarsê qu’ecsistexen dins Bascònia. O com s’Italià, que també surt d’una mescla d’es Toscà, Florentí y Romà. O com es Català, qu’es producte d’es llingüístas de s’Institut d’Estudis Catalans, que han créàd una llengo a partí de s’infècte dialècte que se xèrra a Barcelona, en paraulas d’es jesuíta Pare Batllòri, Doctó Honoris Caussa per onze Universidats catalanas y Prèmit Píncep d’Asturias a 1995, y publicadas en es diari “Las Provincias” de Valènci día 2 de Novembre de 1992.

 5.- Considerand que, desde 1983 fins a día d’avuy tots es dirigens de tots es partits polítics de Baléàs sensa cap escepció, han governad durant aquéxos 22 añs totalment d’esquena a n’es Pobble, imposandlí per Lley sa llengo catalana còma pròpi. Qu’es resultads de totas sas encuestas que s’han fet a n’es pobble baléà, demanadlí quina llengo consideravan còma pròpi, sempre han donad còma resultad, que sa séua llengo ês sa mallorquina o baléà: 02 de Febré de 1991 – “Diario de Mallorca”, resultads d’una encuesta oficial féta p’es Consey Insulà de Mallorca, es 80% d’ets encuestads refuaren sa llengo catalana còma pròpi. 04, 05 y 06 de Novembre de 1993 (después de dèu añs de s’inmersió llengüística catalana) – diari “Última Hora” resultad de s’encuesta: 100% d’ets encuestads refua s’enseñansa en Català. 1996 encuesta d’es C.I.S. (“Centro de Investigaciones Sociológicas”) “¿cuál es su lengua materna?”; es 47% d’es baléàrics varen di Mallorquí/Baléà, s’ 11% Català y es 37% Español. 06 de Jané de 2005 (después de 22 añs d’inmersió llingüística catalana) encuesta d’es diari “El Mundo / El Día de Baleares” a sa pregunta: ¿ténen que potencià sas Institucions s’us d’es Mallorquí en ves d’es Català?, es 70% va di que sí.

 Per tot axò, y d’acord emb so patrimòni llingüístic d’es pobble baléà y emb sa séua llarguíssima històri, es membres de s’Acadèmi de sa llengo Baléà DICTAMINAM: Que sa llengo pròpi y històrica de sas Illas Baléàs, ês sa Baléà. Qu’aquesta llengo ês sa vernàcula que se xèrra a sas illas de Formentéra, Ibissa, Menorca y Mallorca. Qu’aquesta va sê coneguda emb sa denominació de baléà desde s’època romana fins a n’es sigle XII, y que posterioment va sê enomenada mallorquina fins a n’es sigle XIX, perque sas Baléàs conformaren durant aquéxa època es Réyne de Mallorca. Qu’a s’actualidat, denominadsê aquex réyne Comunidad Autònoma de sas Illas Baléàs, ês per lo que recuperam s’històric nom de Baléà per sa llengo. Qu’aquesta llengo ês única y diferenciada de sas demés llengos néollatinas y romànicas. Que té sa séua específica gramàtica desde fa casi dos sigles. Y qu’en aquets tems de globalisació que mos ha tocad viure, devêm de conseguí d’es nòus polítics qu’han sortid, qu’es Pobble déxi d’essê analfabèt de sa séua pròpi llengo, y d’essê ignorant de sa séua vertadéra històri.