(Solo versión
en Valenciano · Només versió en Valencià)
L´idioma
propi dels valencians es l´idioma valencià i no un
atre. Una mentira dita mil vegades no es convertix en una realitat.
Durant estos ultims anys hem vist com s´afonava el Mur de
Berlin, com Mandela passava -despres de decades en la presso- a
la presidencia del seu païs i al Nobel de la Pau o, com el
P.R.I. -al remat de governar durant 70 anys en Mexic- passava a
l´opossicio.
D´igual manera que hem vist que qui ha volgut dignificar el
valencià ho ha fet sense problemes. Ya som molts el politics
que s´han resistit a les Quatre Excuses del Pancatalanisme
(la consellera de Cultura i Educacio Ampar Cabanes des d´UCD,
Chimo Lanuza en IVAJ, tots els alcaldes i regidors d´UV, Mayren
Beneyto en el Palau de la Musica, etc). Aixina s´ha comprovat
que "qui vol, pot".
Cada volta som mes que lluitem contra les Quatre Excuses Sense Trellat.
Quatre excuses que conduiran al catalanisme al seu funeral. Pero
¿De quines quatre excuses estem parlant?
1.- L´excusa del paregut entre llengües
Moltes vegades, quan un catalaniste no sap que argumentar, comenta
aixo de "si un catala i un valencià s´entenem
es perque parlem la mateixa llengua". Esta afirmacio mes que
patetica resulta ridicula, situant-se en les antipodes de la filologia
internacional.
Com dia el Pare Fullana "que dos llengues siguen germanes -inclus
besones- no significa que siguen la mateixa llengua". Aixina
puix, lo mes llogic es que dos llengues que procedixen de la mateixa
branca (en este cas, l´occità), que siguen veïnes
i que han tingut influencies semblants, siguen -llogicament- paregudes
¡Lo anormal seria lo contrari!
Eixemples tenim a monto: el gallec i el portogues; el chec i l´eslovac;
el serbi i el croat; el rumà i el moldau; el rus i l´ucranià;
el suec, l´islandes, el danes i el noruec, etc. Totes elles
reconegudes com a llengues autoctones, inclus en aquells casos en
que alguns imperialismes culturals i/o politics intentaren unificar-les
be per "decrets llei" o be per la força. Per cert
¿Quin es el "grau cientific de paregut entre llengues"
necessari - i arbitrari- per a dir que dos llengues germanes son
un mateix idioma? ¿El 70%? ¿El 80%? ¿El 95%?
¿En basse a quins criteris lexics, morfosintactics, fonetics/fonologics,
etc?
No obstant, tambe resulta obvi, que quan mes catalanissem el valencià
(segons els catalanistes, el "normalissen" ¡Curios
eufemisme!), evidentment molt mes es pareixera al catala.
2.- L´excusa de l´universitat
Una atra excusa recurrent entre els catalanistes es aquella que
diu "que l´universitat diu que el catala i el valencià
son la mateixa llengua".
En primer lloc, hem de dir que aixo no ha segut sempre aixina, puix
fins la celebracio del 1er Congrés de la Llengua Catalana,
esta llengua era mondialment catalogada com un dialecte del provençal
¿Perque els valencians no podem fer lo mateix, inclus copiant
(calcant) els mateixos arguments d´eixe Congrés?
Pero es que, a mes, el Pare Fullana fundà la Catedra de Llengua
Valenciana en l´Universitat de Valencia i fon membre de la
Academia de la Llengua Espanyola "per la llengua valenciana".
Llavors ¿En aquella epoca eren tots un ignorants o es que
eren tots blavers? ¿O simplement el conflicte no estava tan
politissat com ara? ¿Es tan descabellat pensar que la situacio
pot tornar a capgirar?
I per una atra banda, la soberania llingüistica del valencià,
deuria de recaure en el poble valencià, d´igual manera
que nosatres ni podem ni debem opinar sobre qualsevol atre idioma
alie al nostre ¿O es que un filolec valencià podria
dictar doctrina sobre el suhairi, el feroesc o sobre qualsevol dialecte
del chinesc?
L´universitat deuria de ser cresol d´idees i foro de
debat. L´universitat deuria d´estar al servici del poble
i mai al contrari. I en este sentit, l´universitat te l´obligacio
democratica d´escoltar al poble que es sobira respecte a la
llengua que parla. No debades els valencianistes sempre hem reclamat
un referendum per a que el poble puga deixar ben clar que parla
i que vol parlar.
Pero centrant-nos en les les nostres universitats, ningu pot obviar
a l´inmensa quantitat de llicenciats de filologia que defenen
obertament l´independencia del valencià (Chimo Lanuza,
Voro López, Manuel Gimeno, Joan Costa, Josep Mª Guinot,
Lleopolt Penyarrocha, Laura G. Bru, Emili Miedes, etc), aixina com
a moltisims universitaris obligats a amagar les seues creencies
fins al mateix moment d´aprovar la carrera. Personalment conec
a mes d´u que inclus es veu obligat a publicar baix pseudonim.
Greu, molt greu resulta que en l´Universitat (que deuria de
ser foro de debat i cresol d´idees) se censure absolutament
tant al valencianisme com a l´occitanisme. Pareix que la coneguda
i criticada endogamia uniersitaria li te massa por a confrontar
les seues tesis, mes dogmatiques que cientifiques. Actuen com a
fascistes.
3.- L´excusa de la reconquesta
U dels colmos de la manipulacio catalanista es utilissar la falsa
hipotesis de la reconquesta. Abans de tot tenim que dir que la majoria
dels historiadors valencians neguen la mateixa teoria de la repoblacio
tal i com la conten els anexionistes, de tal manera que -en vista
de l´inviavilitat d´eixa falacia- no tingueren mes remei
que afegir que "tambe hem de tindre en conte les postrerior
repoblacions". Tal volta no caldria ni parlar del tema, puix
fins i tot, el mateix Badia Margartit -rector de l´Universitat
de Barcelona i membre de l´Institut d´Estudis Catalans-
ya ha advertit que es absurda.
De totes maneres ¿Que nos pot importar als valencians que
fa 8 segles vingueren mes o manco catalans? ¡Si en 800 anys
han aparegut, desaparegut i evolucionat centenars de llengües
en tot lo mon! ¿Quan a evolucionat el valencià durant
eixe temps? Inclus suponent que llavors el valencià fora
un dialecte del catala (lo qual dona risa) hui tindria dret a ser
reconegut com un idioma propi ¿Que pensen els catalanistes
de la llingüistica diacronica (evolutiva)? ¿Perque l´amaguen
sistematicament?
I parlant de normatives ¿Hem de codificar un llenguage arcaic
de fa 8 segles o hem de codificar la parla viva i actual? ¿Agarrem
tambe el castellà arcaic de Cervantes o Quevedo? ¿Es
un dinosauri un animal o un fossil d´animal? Es cert que els
valencians utilissaven "nosaltres" ¡Pero tambe l´utilissaven
els castellans! ¿I el restant de lexic propi negat hui pel
catalaniste? ¡Quina barra!
4.- L´excusa del mercat
A sovint escoltem als partidaris de l´unitat de les llengües
excusar al catalanisme mentres afirmen que "a l´hora
de consolidar un mercat, quan mes sigam, millor".
La trampa i el destrellat consistix en que nosatres renunciem a
l´idioma valencià per a, despres, substituir-lo pel
catala. Perque si tan interessats estan en consolidar un unic mercat
¿Perque no renuncien els catalans a la seua llengua i la
substituixen per la nostra? Segur que, aixina, els valencians ecceptariem
sense reparos l´anexionisme.
No obstant, evidentent, l´excusa del mercat no te gens de
cientifica i unicament es basa en la pijor accepcio del mercantilisme,
puix una de les part te que renunciar a tot per a que l´atra
ho guanye tot.
Per ultim, afegir que esta excusa es inviable en si mateixa, puix
de la mateixa manera que la majoria de valencians no tenen cap d´interes
en comprar llibres en catala, resulta llogic pensar que els catalans
tampoc estarien massa interessats en comprar llibres en llengua
valenciana.
¡¡¡I si al marge d´estes quatre excuses,
algun llector coneix alguna atra, li preguem que nos la comunique
a la major brevetat possible!!!
No obstant, front ad estes quatre excuses ¿Que argumentem
els valencianistes? No puc fer un resum en tan breu espai, ni manco
encara escriure en quatre ralles tot lo que figura en un bon cabaç
de llibres, pero si m´atrevire a donar uns breus apunts:
1.- Els testimonis escrits d´un romanç prejaumi, i
inclus els testimonis d´araps parlant del mateix.
2.- Les investigacions d´eixe romanç (ignorat deliberadament
pels catalanistes) fetes per filolecs i historiadors (destaquen
poderosament els treballs de Peñarrocha, publicats en la
prestigiosa editorial Gredos).
3.- Les teories valencianes sobre la reconquesta i sobre les posteriors
repoblacions, que diferixen a monto en la dels catalans respecte
als numeros (En este sentit, cap destacar els treballs d´un
dels precursors: l´aragones A. Ubieto).
4.- Els testimonis clarificadors dels coetaneus a Jaume I (per eixemple,
el Bisbe Sant Pere Pasqual).
5.- Els testimonis de tots i de cadascu dels nostres classics que
uanime i abrumadorament parlaven de "llengua valenciana"
i mai catalana (per eixemple, Joanot Martorell), tal i com es demostra
en els mateixos fascimils editats en el llibre de Mossen Albinyana
"El crit de la Llengua", reeditat per Lo Rat Penat en
l´any 2000.
6.- El Segle d´Or de la Llengua Valenciana, el 1er segle d´or
de qualsevol atra llengua peninsular, quan els catalans apenes tenies
quatre escritors mediocres i mal contats.
7.- L´Estatut d´Autonomia i la seua llegalitat -per
damunt de l´AVLl- que parla inequivocament d´idioma
valencià.
8.- La moderna sociollingüistica internacional (Chomsky, Fishman,
Hudson, etc) que li dona tota la soberania de qualsevol llengua
als seus usuaris -al poble- i no ad esta o aquella colla de filolecs
(en este cas, valencianistes, occitanistes o catalanistes) i que
tambe afirma en rotunditat que "la diferencia entre una llengua
i un dialecte ni es el criteri de filiacio ni el numero de parlants,
sino que la primera te un eixercit darre i la segona no".
9.- La resistencia del Poble Valencià, que pesse a la manipulacio
del catalanisme durant estos ultins 25 anys -en escoles, universitats,
mijos de comunicacio oficials, politiques de subvencions, etc) resistix
i sap molt be lo que parla i lo que vol. I no ho dic per la manifestacio
del 13-6-97 -la mes multitudinaria que mai ha conegut el Regne de
Valencia- sino perque enquesta tras enquesta cabudament aixina ho
demostra.
10.- Les paraules de Prat de la Riba, fa ya quasi un segle: "Hem
de ser inteligents i estrategics. Primer hem de treballar per l´unitat
de les llengues. Una volta consolidat este primer pas, hem de passar
al segon: l´unitat cultural, i quan ya tingam tant l´unitat
llingüistica com l´unitat cultural sera el moment d´aspirar
a l´unitat politica de la Gran Catalunya (Països Catalans)".
Som valencians, parlém valencià.