Tots els anys, quan arriba el mes d´octubre, mos trobem en els mijos de comunicacio que, en alguns pobles i en els seus coleges, reunixen als alumnes per a mostrar-los la flama d'una "llengua" que se passen, d´un lloc a un atre, com si d´una carrera de relleus es tractara. Fora de l'horari d´escola solen fer tambe un passacarrer, fins arribar a un monument o plaça major, a on lligen un manifest.

 Mai els falta el concurs de la publicitat en els mijos de comunicacio, baix la forma de noticia i sempre està organisat en la nostra Comunitat, per ACPV, eix de transmissio de les consignes naixcudes mes alla de les vores de l'Ebre, engreixat a base de subvencions del mateix lloc i sempre dispost per a repetir la mateixa mentira de sempre: la llengua eixa, a la que no li posen el nom per a no enfrontar als que, sense ser fanatics convençuts, pugueren acostar-se, es la llengua catalana. Encara que, al mateix objecte, a dures penes accepten que mosatros li donem un atre nom, el de valencià. No llengua valenciana, no, aixo seria un badallet per a on podria escomençar a fugir-se l´aigua, de la seua teoria i una volta en marcha, ¿qui podria parar-la?

 No obstant el poc exit que conseguixen en la seua finalitat de fer-mos a tots partidaris de la falsa teoria de l´unitat de les llengües, seguixen incansables any darrere any en la seua faena....sabent que cada any tenen a la seua disposicio les animes inocents dels chiquets, del mes chicotet als mes fadrinet, als que els seus pares han posat en mans dels mestres, en la confiança cega de que van a fer d´ells, poc a poc, persones preparades per a fer front als reptes que la vida els posara davant. El informe Pisa de la UE es la comprovacio objectiva de que ya fa molts anys que no es veritat.

 Com en la tortura china de la goteta d´aigua, durant tots els anys escolars els fan sentir la mateixa canço en la certea de que, molts o pocs, alguns cauran en les seues rets i els convertiran en fanatics de la seua teoria de l´unitat. Goteta d´aigua reforçada en les classes de llengua valenciana que llogicament han segut posades en mans de mestres que no enseñen lo que la gent parla en els carrers.

 Quin contrast mes gran, quan comprovem que estem acostumats a vore com en la televisio se respecta als chiquets, quan la seua image apareix difuminada per a no mostrar-los i en canvi, quan no ho veem, fan de les seues ments inocents objecte directe de propaganda, de teories rebujades per la majoria de la poblacio, per no ser veritat com l'experiencia social mos demostra. Teories que han segut elaborades en una finalitat politica molt concreta, recolzar l'imperialisme català.

 Un atra cosa es que en la mateixa televisio mos respecten a mosatros quan s´"acomiaden", i aixina, s´els veu la "samarreta" en la que juguen, quan parlen d´"esport", de "xarcies", "pastenagues", "maduixes", "ampolles" de vi o "sorra" en les plages.

 Quina responsabilitat mes gran tenen les autoritats educatives, que, baix el nom de llengua valenciana, permitixen que s´ensenye el català pur i dur, fent creure que apliquen les Normes del 32 o de Castelló, normes provisionals que, al poc de temps, no eren seguides ni per els mateixos que les firmaren. Quina responsabilitat mes gran tenen, els qui no utilisen rectament el mijos que la societat posa en les seues mans per a ensenyar i educar, sense resistir la tentacio d´utilisar-los interesadament.

 Este estiu hem vist com, en Navarra, a la societat li costa cada volta mes reconeixer la seua propia personalitat i, la joventut, sent l´atraccio de la part vasca d´eixa comunitat frut segurament, de l´educacio que han anant rebent a lo llarc d´estos anys. Ara volen introduir la llengua vasca, en les escoles dels mateixos pobles de la ribera de l´Ebre, per a acostar-se a les idees dels partits de l´oposicio.

 Abans o despres mos trobarem mosatros, valencians, en les mateixes circumstancies i llavors vorem el frut de l'educacio que habran rebut, les persones que formen la societat. No podrem dir que no sabiem cap a on anavem, cap a on mos portaven, o, que no pareixia lo que mos dien. Llavors descubrirem el significat del crit en el que solen acabar els manifests del correllengua de "vixca els països catalans", el mapeta del temps de la TV3 o el del Omnium Cultural en el Nou Camp, conceptes que els chiquets, assimilen durant tota la seua etapa escolar.

 Ya ho escrigue Jean François Revel en el seu llibre "El conocimiento inútil" i que, mes o manco exactament, dia: La mentira es la fuerza mas poderosa que mueve el mundo.

Els de ACPV ho saben ¿Ho sabra tambe el conseller d´Ensenyança? De moment portem 25 anys d´autonomia i diversos mandataris de tots els colors politics, pero....cap signe de que ells tambe ho coneguen.