(Només
versió en Valencià · Solo versión
en Valenciano)
La llengua valenciana es u dels principals elements de la personalitat
dels valencians. Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos
de substitucio, per aquells que utilisen el catala o el castella
com a ferramentes al servici d'un desplaçament cultural.
Front ad aço volem manifestar, com a conclusions del II Congres
de la llengua valenciana, volem manifestar la seua singularitat
des de les següents perspectives:
HISTORIA DE LA LLENGUA
El valencià es un idioma que ha arreplegat les aportacions
llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres,
ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura
en l'enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià
un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del sigle XV
es poden trobar multitut de mencions a on els autors del Sigle d'Or
valencià expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la
dels atres idiomes com fa el catala Francesc Eiximenis, i els valencians
Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci Ferrer,
Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures de la
lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han lloat la llengua
valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra
d'una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de
l'idioma, com demostrà Carles Recio, que s'esten a lo llarc
del XV, eixemples son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín
de Viciana, Joan Llorenç. La forta presnecia de la llengua
valencian es deixà sentir en Caatlunya com mostren les proves
aportades per Gracia i Moya. En les ultimes epoques investigadors
i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa
afirmacio Antonio Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell
Mahiques, Julián Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sánchez
Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres Candi, Ricardo
de la Cierva, etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua
conferencia Niederehe es ampla, ya en 1472 Joan Esteve redactà
el Liber elegantiarum, ademes d'obres com les que publicaren Carles
Ros, Josep Escrig i Constanti Llombart o el Pare Fullana fins a
arribar a l'obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari
de la Real Academia de Cultura Valenciana. L'insistencia dels autors
en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, tambe
ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres
obres de Josep Nebot i en concret les del millor filolec valencià
el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia Benjamin Agullo
pel compliment del 75 aniversari de l'entrada del gramatic per la
llengua valenciana en la RAE, i la codificacio actual mes ambiciosa
realisada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV.
LLINGÜISTICA
La llengua valenciana es una evolucio del romanç hispanic,
derivat del baix llati, com els atres idiomes romanics d'Espanya.
L'estrat romanç configurà el valencià, que
no es producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista
o la repoblacio. Lleopolt Peñarroja ha arribat a la conclusio,
despres d'estudiar les caracteristiques del romanç anterior
a la conquista de Jaume I, el valencià prejaumi, que hi ha
un parentesc estructural entre el valencià anterior a la
reconquista cristiana i el posterior, per tant s'ha donat una continuïtat,
aço està fermament demostrat en una casuistica mes
ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte
a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents
que es tenien sobre el mossarap valencià.
Les caracteristiques que definixen el valencià es poden
comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment
diferenciada per a considerar que el valencià complix les
caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexio
verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüistica
contrastiva Angeles Castello. Aixina tambe ho mostra Enric Giralt
en l'estudi d'antroponimia, en malnoms propis i caracteristics de
la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de
Josep Nebot, del Pare Fullana i d'uns atres investigadors de la
llengua valenciana fins arribar a la codificacio realisada en l'actualitat
baix el nom de Normes del Puig i que consta de diverses obres d'estudi
com: La documentacio formal, La gramatica de la llengua valenciana,La
Fonetica valenciana, La flexio verbal, La serie filologica de la
RACV, i tambe la Revista de filologia valenciana.
SOCIOLOGIA
Les enquestes realisades per universitats, centres d'investigacio
sociologica, o empreses demoscopiques mostren el grau d'acort, majoritari,
de la consciencia del poble valencià de parlar un idioma
al que li diuen valencià i no reconeixen la vinculacio filogenetica
en el catala. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants
de la Comunitat Valenciana i mes del 90 % l'enten.
SOCIOLLINGÜISTICA
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix
objectius extrallingüistics, en Valencia el castella i el catala
son adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüistiques
que han segut propies del valencià.
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com
el prestigi i la disfuncio d'us. En Valencia existix una situacio
d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan
ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi,
culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa,
aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit
a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini
respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la
llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimetrica i injusta.
La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio
es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio constant
que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els
mijos de comunicacio.
POLITICA
La llegislacio permet defendre el valencià com a llengua
autoctona del poble valencià com es mostra a través
de la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d'aço el valencià
es idoma discriminat.
La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de
Llengües Minoritaries.
La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul
3.2.: "Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials
en les respectives Comunitats Autonomes d'acort en els seus Estatuts"
i en l'articul 3.3. : "La riquea de les distintes modalitats
llingüistiques d'Espanya es un patrimoni cultural que sera
objecte d'especial respecte i proteccio".
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l'articul
7.1.: "Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valencià
i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los".
La Llei d'Us i Ensenyança del Valencià reconeix en
diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada
es el de valencià, l'idioma propi.
A pesar de tota esta regulacio, el diferents governs de la Generalitat
Valenciana s'han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema
educatiu un model alie al valencià, introduint caracteristiques
lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l'assimilacio
a través d'una marcada i potent ferma i planificada politica
idiomatica de catalanisacio: elastica, policentrica i convergent.
L'ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l'Academia
Valenciana de la Llengua (AVLL), creada pel Partido Popular (PP)
i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
SITUACIO ACTUAL DEL VALENCIÀ
Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la RACV
i la AVLL. Si fem un poc d'historia fins arribar a l'actualitat,
haurem de recordar que des de 1979 la Seccio de Llengua i Lliteratura
de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una
proposta ortografica seria i tecnica per a la nostra llengua valenciana.
El valencianisme li ha atribuit ad esta institucio la funcio normativisadora
i referencial per al valencià, encara que la propia RACV
mai ha estat convençuda d'este paper.
A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a
pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana
per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en
la percepcio i sobre tot gracies als esforços d'algunes institucions
que saben reconeixer ben be les intencions d'un poder establit nominalment
valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.
A partir dels ultims anys del segle XX, s'inicia una nova etapa,
la mes dura, d'acossament i persecucio de l'identitat valenciana
per mig de l'enderrocament del mes important signe de la seua peculiaritat,
la llengua, en atacar, d'esta, la seua part mes vulnerable i diferenciadora:
l'ortografia, que es simbolica com afirma Niederehe.
La politica llingüistica aplicada des de la Generalitat pels
diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental
la despersonalisacio del nostre poble i per ad aço han utilisat,
com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar,
canviar o alterar l'identitat social positiva dels valencians.
Ha existit en els ultims anys un proces en una teleologia definida
i un metodo per a anular qualsevol capacitat d'influencia del valencianisme,
tant a nivell cultural com a politic. El dos processos que s'han
aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la
psicologisacio i la denegacio com demostra la comunicacio de Philippe
Blanchet. La psicologisacio es produix quan s'atribuixen caracteristiques
psicologiques als components d'un determinat grup. La denegacio
actua sobre el mensage minoritari que es devaluat i calificat d'irracional.
L'objectiu de la psicologisacio i la denegacio es impedir l'influencia
de la minoria.
L'ultim episodi del proces de despersonalisacio es la creacio de
la AVLL, una academia creada pel poder politic dels dos partits
majoritaris PP I PSOE. La rao de ser d'esta academia es per una
banda l'oficilisacio del catala i el tancament de la ferida de la
batalla de Valencia i per una atra la desactivacio de la Real Acdemia
de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:
1. Generar en la societat valenciana la sensacio de solucionar
un conflicte en fals. Est objectiu no s'aplega a complir puix no
de bades en cap de moment es produix la sensacio ni entre la
massa- de que s'ha conseguit la pau social i que la AVLL es el referent
normatiu de la llengua valenciana.
2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant
(per les seues conseqüencies) divisio dels ultims temps: els
que s'oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat
establir vies de negociacio des de sectors valencianistes que han
acabat acceptant els principis de l'ortografia catalana: elastica,
policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen
en desijos de convencer.
Es important senyalar l'ambigüetat en la que es tractat el
terme "valencianisme" que du a confusions i malentesos
i en moltes mes ocasions a que s'utilise esta definicio per a alterar
la realitat o confondre-la, utilisant els metodos de la propaganda
en el fi de desinformar.
En una autocritica de l'actualitat
valencianista nos trobem davant una desacreditada Real Academia
de Cultura Valenciana que no s'acaba de creure la seua funcio de
referent codificador i la qual credibilitat s'ha vist seriament
danyada per l'abando de valencianistes que s'han movilisat per a
entrar en la AVLL. Esta accio ha dut a un conflicte i com a conseqüencia
a un trencament visible del valencianisme entre els que s'acosten
a la normativa catalana de la AVLL i els que proponen com els sociollingüistes
maximisar les diferencies en casos de susbtitucio llingüistica
o intents de subsumir una llengua sobre atra.
En tot cas es important senyalar
en preocupacio l'abando progressiu de les uniques normes codificadores
del valencià, les Normes d'El Puig, i l'acostament a models
normativisadors aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de
Chimo Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingüistica:
en el cas de llengües amenaçades de glotofagia hauria
d'aplicar com a criteri per a la codificacio del valencià
la máxima totalment llegitima i d'actualitat- de "accentuar
les diferencies i minimisar les semblances".
Es fa necessari un reforç de la normativa del valencià
i, aprofitant la circumstancia, unes modificacions mes pertinents
en l'intencio d'acostar el codic escrit al codic parlat. Algunes
de les propostes plantejades a través de la ponencies de
Chimo Lanuza, de Niederehe, les comunicacions de Joan Romero, Rico
Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa direccio senyalen. Per aço
instem a que l'ent encarregat de la codificacio de la llengua valenciana
considere estes propostes i actualisacions per a adaptar-se a l'evolucio
de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni aquelles atres
entitats o institucions que convergixquen en ella.
