INDEX
1. ¿En quina situacio està la llengua valenciana?
2. ¿Com hem arribat ad esta situacio?
3. ¿Qué fem ara? Un proyecte de poble.
4. Una unica normativa ortografica.
1. ¿EN QUINA SITUACIO ESTÀ LA LLENGUA VALENCIANA?
El Palleter nos mostra l´unio possible dels valencians
Seguint l’estructura d’una famosa sentencia coneguda
per tots, no sería atrevit afirmar que la llengua propia
dels valencians o sera valenciana, tant en el nom com en el contengut,
i d’esta manera tindra alguna possibilitat de sobreviure,
o no ho sera, i desapareixera irremediablement de la vida quotidiana
dels valenciaparlants en unes quantes generacions.
Amenaça doble
Es massa el temps que venim patint un doble proces hostil: un
de substitucio per la llengua castellana. Proces este llarc des
de fa molts segles que fa que de generacio en generacio la llengua
castellana s’adopte com a llengua materna en les noves families,
a pesar de ser algun dels dos o els dos, pare i mare, de families
valenciaparlants. Està mes que comprovat que el castella
alvança com a llengua materna de generacio en generacio,
en detriment del valencià que retrocedix.
El segon proces es d’absorcio del valencià per part
del català. Este fenomen fon plantejat formalment de manera
teorica a finals del segle XIX coincidint en l’emergent nacionalisme
catala en aires imperialistes. Està sent mes intens estes
ultimes decades que ho ha segut mai.
Subestandar valencià de la llengua catalana
Es tracta d’un nou estandar per al valencià que s’està
imponent en les escoles i mijos de comunicacio des de l’Administracio
Publica valenciana, la qual ha confiat a l’institucio de
la AVLL, com un Cavall de Troya, per a consolidar eixe “subestandar
valencià de la llengua catalana”.
Desafeccio per la nova modalitat llengüistica imposta.
El Caball de Troya, simbolic amagatall de les forces catalanistes en el Regne de Valencia
Per atra banda, es ve manifestant de forma mes que evident, entre
la poblacio valenciana, una clara desafeccio per esta modalitat
llingüistica imposta.
Deixadea i complicitat politica
Mentres, les autoritats politiques que fins ara han ostentat
la representacio en les institucions valencianes no han escoltat
o no han volgut actuar, be per complicitat (cas dels governs de
Lerma), per desidia, deixadea o simplement perque no “senten
com a seu el problema” (cas dels governs del PP).
El fet diferencial valencià desacreditat (“secessionisme”)
Injustament sufridor de l’incomprensio, s’ha demonisat,
desacreditat o simplement bandejat qualsevol intent de dignificacio
i promocio social de la llengua valenciana sempre que ha partit
de postulats valencianistes, moltes voltes de prestigi. S’ha
desacreditat en el calificatiu de carácter pijoratiu: “secessionisme”.
El catalanisme en Valencia manté una actitut totalitaria.
Des dels llocs que actualment controla: professorat, Universitat,
partits politics d’esquerra i ara ya de dreta, etc ha vengut
atacant qualsevol intent d’us del valencià en una
normativa propia (no catalana) preferint l’us del castella.
El fet es que nos trobem en un punt de reticencies i prejuïns
a admetre el fet diferencial valencià, a on la llengua
valenciana es considera “la pedra angular”.
2. ¿COM HEM ARRIBAT AD ESTA SITUACIO?
Som dels pocs pobles civilisats que davant un problema a on lo
llogic sería abordar-lo parlant, dialogant i obrint un
gran debat public, s’ha optat per amagar-lo, soterrar-lo,
bandejar-lo, tergiversar-lo i desacreditar-lo perque els que ostentaven
el poder public autonomic i tenien els mijos i els recursos no
els interessava o era la moneda de canvi per a conseguir unes
atres coses, com va fer Zaplana.
Fa 30 anys, apenes uns pocs valencians “colaboracionistes”
i sucursalistes del proyecte nazional-catala pensaven que s’arribaria
a on s’ha arribat. Aixo ha segut possible perque la major
part del poble valencià no es va prendre en serio la dita
amenaça, que hui es ya realitat.
Les forces civils valencianes tampoc han tengut una clara estrategia
de neutralisacio, promocio i prestigi de “lo valencià”,
per aixo els que sí que la tenien han conseguit guanyar
terreny i conquistar els llocs estrategics que actualment controlen.
I encara seguixen guanyant, dia a dia, llocs de prestigi i mes
adeptes per mig de l’adoctrinament que practiquen.
Si fem un repas historic podrem arribar a la conclusio que el
mes alt percentage de l’energia consumida pels valencians
en totes les epoques ha segut en discutir entorn a les senyes
d’identitat: bandera, idioma i nom del territori sense arribar
a un acort des del qual construir, com aixina ho arreplega Nicolau
Primitiu en “els 3 valencianismes”.
3. ¿QUE FEM ARA?: ( …UN PROYECTE DE POBLE.)
Obrir els ulls a la realitat
Hem d’obrir els ulls i donar-nos conte que estem vivint
moments en que alguns que s’omplin la boca en dir que nos
defenen, en realitat estan clavant-nos un gavinet per l’esquena.
Este fet d’engany a molts valencians de bona fe, podria donar
llastima, si no fora perque en realitat dona por.
No tindre por a denunciar en veu alta
Ya es hora de dir en veu alta que el Govern Autonomic Valencià
mai ha actuat en clau constructiva per a la llengua valenciana,
a pesar que s’ha endut molts vots del valencianisme en esta
creencia, ni tampoc ha segut un ferm defensor de l’identitat
valenciana ni dins ni fora de la Comunitat Autonoma, ni ha fet
us dels recursos propis disponibles ad este fi. Aço es
facilment comprovable entrant en internet i consultant webs oficials
d’entitats i organismes estatals, europeus i internacionals
que tracten qüestions de llengua, o inclus de territorialitat.
Unir des de dins del valencianisme
Ara, mes que tactiques especulatives, es moment de reafirmar
idees i principis basics que nos unixen, puix fins estos estan
en perill de mort i estan sent sistematicament atacats. Hi ha
que reafirmar-se i no seguir dividint-nos en estrategies propies
de qui en moments de debilitat del valencianisme per a millorar
la seua propia posicio de manera especulativa en lloc de mirar
pel conjunt que en definitiva no es atre que el be de la llengua
valenciana com a “pedra angular”de la personalitat valenciana.
El mon cultural valencià necessita abandonar l’actual
fragmentacio, superar les fractures existents i les lligaces mes
personalistes que mes que una atra cosa, fan que sigam esclaus
d’alguna que atra paraula i fet del passat. Hem de redefinir-nos
baix un unic proyecte d’ample espectre a on tinguen cabuda
moltes sensibilitats, pero totes estes sensibilitats que coincidixquen
en traure la llengua i la cultura valenciana de la situacio de
crisis en que es troba.
Un proyecte de reconciliacio
Un proyecte, este, que naixcut des del valencianisme aspire a
reconciliar a tots els valencians, que inspire bons sentiments,
i transmeta en convenciment que val la pena implantar uns valors
d’autoafirmacio del poble valencià com a base d’una
millor convivencia i d’un millor futur.
Abandonar l’endogamia i obrir-nos a tota la societat
S’ha d’abandonar la situacio d’endogamia (micromon)
en la que es troba la cultura valenciana. Ademes, les principals
entitats ubicades en la ciutat de Valencia, que aspiren a ser
“referents” han d’eixir de la capital i extendre’s
a lo llarc i ample del teritori valencià i deixar de desconeixer
el dia a dia dels pobles i comarques valencianes.
S’ha de potenciar i favorir en tots els mijos que es disponga
per al creiximent i la constitucio d’entitats comarcals i
locals; estes, poden aportar recursos materials, culturals i humans
fins al moment inaccessibles des de la capital, pero que son necessaris
no unicament per a sobreviure, sino per a creixer i expandir-se.
Les actuals entitats de carácter local i les que es constituixquen
en un futur han de saber funcionar de forma global, puix resulta
mes efectiu i manco costos que fer-ho de manera individual.
Deixar-nos ajudar sense mirar pedigrees
Tambe ha de supondre deixar un “lastre” que durant
molt de temps nos està estigmatisant i no contribuix a
sumar, sino que nos hipoteca i nos “resta” credibilitat.
Hi ha gent que no havent naixcut aci, viu aci i te la seua familia
aci i estaria disposta a “sumar” si nosatres els deixem…
Al valencianisme arriba gent de lo mes diversa i de lo mes dispersa
en la seus procedencia.
En l’ultima decada tenim vivint entre nosatres a un gran
numero de persones que han triat la nostra terra per a treballar
i per a viure. La seua integracio es necessaria i molts d’ells
estem segurs que volen integrar-se. Per aixo es necessari mes
que mai no pedre eixe caracter acollidor i integrador que ha caracterisat
al poble valencià a lo llarc dels temps. Ensenyem-los quí
i cóm es el nostre poble .
Creixer en el camp de la cultura
Hem de situar el proyecte cultural valencià en el centro
d’un triangul, llunt dels extrems, pero que aço no
es confonga en falta de fermea en les idees i en les accions de
promocio i defensa.
Un proyecte que reconstruixca la personalitat patria, que nos
unixca en lo essencial i que respecte en comprensio, tot allo
que els valencians tenim de diferent.
Tenim la necessitat de creixer en el camp de la cultura, especialment
en l’estudi del fet diferencial valencià en tots els
seus aspectes.
4. UNA ÚNICA NORMATIVA ORTOGRAFICA
El valencianisme no pot seguir caminant més que en una
unica normativa amplament consensuada, sense les diverses variants
actualment existents, utilisades simultaneament des de diversos
punts de l’entorn valencianiste.
Es busca un proyecte politic que nos englobe a tots baix un proyecte
cultural valencià, integrador, en mires amples i una unica
normativa ortografica per al valencià.
