(Només
versió en Valencià · Solo versión
en Valenciano)
Es curios com s´apela a la
ciencia per a explicar quasi qualsevol cosa. Ultimament, sobre tot
els politics, recurrixen ad ella en massa frecuencia: «Aço
está cientificament demostrat»; «ho avalen els
cientics»; «el mon cientific ho te superat»; etc.
No entrare a analisar els curricula d´eixos cientifics, ni
la definicio del terme («Conjunt de coneiximents obtinguts
per mig de l´observacio i el raonament, sistematicament estructurats
i dels que es deduixen principis i lleis generals»). Pero,
si que m´agradaria senyalar que en la polemica sobre l´identitat
del valencià no existix el raonament cientific al que tant
s´apela. Creure cegament en lo que alguns politics pseudofilolecs
nos diuen sobre este asunt, per moltes voltes que ho repetixquen,
mes que ciencia es un acte de fe.
Molts d´ells, sabedors de que
la seua ciencia es voluble, recurrixen ad ella per a intentar acreditar
lo que no deixa de ser una simple creencia o una manipulacio interesada.
Es pot comprovar clarament al observar com mencionen -com si de
ciencia es tratara- l´actual versio de la RAE de 1970, filla
de les presions catalanistes, i la definicio que aporta de valencià,
i no la que es publicà en 1959, en la que es definia com
a «lengua propia de los valencianos», naixcuda
des de la llibertad dels academics (Bolleti, Volum XXXIX-Quadern
CLVIII).
I es que, en assunts de llengua,
parlar de ciencia pot conduir a erros. Ya ho dia Miquel Adlert Noguerol:
«l´Idioma no es una qüestio cientifica en el
sentit de ser un producte d´una ciencia, sino al reves: una
ciencia -la filologica- es producte de la llengua; no es una llengua
merament especulativa (...) Ara els filolecs valencians pancatalanistes
s´han apoderat de la llengua com a cosa seua i en acte dominant
fan una llengua i volen imposar al poble l´artificialitat
de sa factura científica» (En defensa de la llengua
Valenciana, 1977, pps. 18 i 19).
I es que, clar, alguns d´estos
cientifics no han «observat o raonat» lo que diuen personages
com Gregorio Mayans: El concepte que este savi tenia de la llengua
valenciana el va resumir el filosof Julian Marias en l´articul
publicat en la revista Gaceta Ilustrada (23 de març de 1972)
-«La llengua valenciana es llengua germana, i no filla
de la catalana»-.
O Mossen Joan Bonlabi, catala de
naiximet, que traduix al valencià el Blanquerna de Ramon
Llull, escrit en mallorqui, i publicat en Valencia en 1552. En el
prolec se diu «fon traduit i corregit ara novament dels
primers originals, i estampat en llengua valenciana» (1521).
L´autor se queixa tambe de no ser molt docte o molt llimat
en dit idioma per ser-li peregri i extranger. Inclus Pi i Margall,
tambe catala, diu: «Subsiste en España no sólo
la diversidad de leyes, sino de idiomas. Se habla todavía
en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín
y en valenciano», en lo que reconeix la singularitat i independencia
del catala, mallorqui i valencià (tret de la Hoja del lunes
de Valencia, 26-06-78, pág. 14).
Clar que ya ho va dir un atre catala
i eminent filolec, Manuel de Montoliu: «La individualidad
de la lengua valenciana dentro de la familia de las lenguas d´Oc,
nadie que tenga una mediana cultura lo pone hoy en duda (...) Hoy
los escritores catalanes ya no oponen razones ´científicas´
a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con
tanta frecuencia como antes alegar clasificación según
la cual se da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas
de España (...) El elogio que escribió Cervantes de
la Lengua Valenciana, tiene para mi más importancia y más
peso que la opinión de tres o cuatro sabios».
Carreras Candi, historiador (1862-1937)
al que hui el mon científic el calificaria com «fascita-blavero»,
en son estudi sobre «El Lenguaje Valenciano», diu: «Nadie
podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean
dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra.
Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo
y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente».
Josep Plá, escritor catala
Premi de les Lletres Catalanes, en les seues obres (volum 28) defen
que «totes les llengües neollatines tenen la mateixa
estructura; lo que les fa diferents es la fonetica».
El millor mossarabiste que ha tingut
el Regne de Valencia, Leopoldo Penyarroja en El Mozàrabe
de Valencia i Cristianos bajo el Islam (edit. Gredos), afirma: «La
Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no
es un producto de reconquista, o repoblación medieval. Pensarlo
hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción
científica».
Quina pena que la ciencia i els actes de fe siguen hui en dia un
mer intrument all servici de la mentira i la manipulacio. L´historia
del valencià pareix haver-se escrit els ultims 20 anys. ¿Es
que ningu se´n recorda de Cervantes?