(Solo versión en Valenciano · Només versió en Valencià)  

 No se sap el dia de la rendicio del castell de Castello, segurament va ser entre agost i novembre de 1233. La Cronica de Jaume I diu que van ser respetats en els seus bens els moros d´Uxo , Nules i Castello i en 1243 Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats.

 El 8 de setembre de 1251 Jaume I , estan en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipotesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castello, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentacio definitiva al respecte.

 Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castello van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, mes els anteriors pobladors d´estes terres.

 Diu V. Traver (Antigüedades de Castellón de la Plana) que en Castello , en 1350 , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no mes 105 habitants cristians van repoblar Castello, tenim que entendre que el percentage, en relacio als pobladors moros ere molt baix, confirmant la afirmacio de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...

 A partir d´esta data , en oscilacions la sifra va reduint-se. En 1357 son 1.010 focs o sigue 3.535 habitants. En 1398 el LLibre de Values de la Peyta registra 744 contribuents que correspon a 2534 habitants. El decreixer del numero d´habitants continua durant tot el sigle XV i principi del XVI, sent en 1510 la cota mes baixa de la demografia castellonenca en 514 focs que mos indique 1.779 habitants. A partir d´esta data , el numero d´habitants , en altibaixos va anar aumentant progresivament . (Tant Sarthou con Gaeta Huguet afirmen que en 1547, Castello va arribar a tindre menys de 100 veins, pero no aporten documentacio).

 Els possibles motius d´este despoblament son : Les aigües putrefactes del arroç, produien febres paludiques i atres pestes i malalties, i sobre tot la gran atraccio de la capital del regne que ya en aquell temps tenia 75.000 habitants i un extraordinari desenrroll, social, cultural i economic, sent el desti de casi tota l´emigracio d´estes comarques.

 Castello va adoptar una politica d´atraccio de nous veïns , que li va portar conflictes en poblacions com Bechi o Borriol, en ésta ultima inclus pleits importants, en el seu senyor Antoni de Thous.

 En el Archiu Municipal de Castello se conserven dos llibres de "Veïns Novells" en els que estan registrats els que se van inscriure com a tals entre els anys 1439-1567 i 1570-1706. En els datos del primer llibre s´ha confeccionat un quadro estadistic que abarca els anys 1439-1502 , esta ultima data s´ha pres com, a fi convencional de l´edat mija , i per atra part es tambe la del decret de expulsio dels moros de Castella, que en este llibre s´acusa per la cessacio d´inmigracio de moros en Castello .El quadro estadistic du molta informacio sobre el veïns novells, pero referent a la procedencia, la distribucio es:
 
GOVERNACIO DEÇA UXO .....................................................358 veïns
destaquen : Almassora 21 , Bechi 15, Borriol 53, Cabanes 31, Adzaneta 13, Alcala 24, Vilafames 15, Cirat 15, Onda 11.
ACTUAL PROVINCIA DE VALENCIA ....................................42 veïns
destaquen : Valencia ciutat 23 .
ARAGO .............................................................................................38 veïns
CATALUNYA ..................................................................................12 veïns
NAVARRA...........................................................................................1 veí
FRANÇA .............................................................................................4 veïns
SENSE PRECISAR .........................................................................32 veïns

 Este quadro estadistic, confirma lo que autors com Cabanes - Ferrer en la seua versio de "El Llibre del Repartiment" o A. Ubieto en "Origenes del Reino de Valencia" , havien demostrat sobre la escassissima inmigracio catalana cap al Regne de Valencia . (A.Ubieto : En la conquista y posterior repoblacion el numero de habitantes no aumentó mas del 5 %. . E. Vidal Beltran: "... En el recuento estadistico realizado, sobre el periodo 1387 a 1396, sabemos que el 66 por ciento de los vecinos, legalmente procedian de las comarcas valencianas , el 28 por ciento de la region de Teruel y nada más el 1´12 por ciento del principado.... puedo asegurar que la inmigración catalana a finales del siglo XIV y durante la mitad del XV, y en épocas en que está documentada, nunca ha supuesto cifras superiores al 5 por ciento del total de la inmigración, dando una cifra alta...".

 La sifra major de repobladors correspon a pobles de la nostra provincia i especialment als del Maestrat, Miravet i Alt Millars. Soles Borriol quatriplica en la seua aportacio a tota Catalunya.

 L´inmigracio aragonesa va ser molt mes important, possiblement l´explicacio esta en la relacio de la Plana en el baix Arago, tant en el sector comercial com en el agricola i sobre tot en el ganader . En el folklor popular, la jota i els instruments usats demostren el seu parentesc.

 El rapit desenrroll de la vila de Castello en els primers anys, va fer que Jaume I concedire en 1268 la celebracio d´una fira, per-a favorir el seu comerç . "El hinterland comercial de Castellón siempre ha tendido a extenderse hacia las comarcas septentrionales de su actual provincia, y asi un testimonio de 1459 asegura que: la dita vila de Castelló de la Plana és tenguda per la qual rahó venen, convenen e conflueixen moltes gents de Morella, del Maestrat, e de altres parts per comprar salses, mercaderies, gingebre, çafrá, clavells, calçes, çabates, capells,correges, e altres mercaderies e tendes, e senyaladament hi venen moltes gents de Borriol, axi chistians com moros e mores ab lurs fills e quasi tenen la dita vila com a maestra e manera de ciutat" . (Castellón de la Plana en la baja edad media. J.Sanchez Adell , p. 127.).

 En dos zones de past se movien fonamentalment les raberes castellonenques: la mes propenca el terme de la vila i els veïns de Borriol, Montornes, Onda i Almassora. L´atra mes lluntana, integrada per les terres de Terol i les seues aldees. Entre les dos comarques n´hi havia establida una important trashumancia reciproca i secular, de la que hui encara quede algun vestigi.

 El 28 de maig de 1323 Jaume ll concedia a les viles de Castello i Vilarreal permis per a pasturar en el terme de Terol i les seues aldees sense pagar dret de herbage ni atre algu. El " Llibre de Ordinacions " de Castello dona normes per a l´eixercici d´este dret baix la rubrica de " Declaracio dels bans dels homens de Terol".

 Estudiosos com Betí o Ezio Levi, relacionen les vies de transhumancia ganadera com a canals de intercanvi cultural i artistic, Beti compara les creus bessones del seu poble, Sant Mateu, en les de Linares de Mora. Opinant que les obres d´orfebreria de Sant Mateu i Morella utilisaven estes vies per a la seua dispersió. Conclusio:

 Si la relacio comercial, agricola, ganadera, cultural , artistica i foklor popular de la Plana, va ser fonamentalment en pobles del Maestrat, Miravet, Alt Millars i Arago i la inmigracio catalana almenys hasta el sigle XVII va ser insignificant, ¿ QUI NOS VA PORTAR A CASTELLO LA LLENGUA " CATALANA" ?