(Solo versión
en Valenciano · Només versió en Valencià)
Yo, pobre catala del sur, voldria
ser un bon catala. De veres, ho intente continuament.
Per eixemple, faig terapia de grup –es diu “Panquetes
anonims”- a on primerament mos reconeixem blaveros declarats
i despres passem a contar les nostres experiencies, frustracions,
impotencies, fobies, etc i acabem aconsellant-nos “els uns
als altres”. Pero es fotut, em costa un monto. ¿Quines
coses practique? A vore, de nit, per a dormir-me, m’imagine
tota la peninsula –no, tota Europa; no, el mon sancer- coberts
per l’ombra d’una marfega flamejant sobre els ciutadans
terraqueus. Pero, quan em venen les arcades, ho deixe perque, en
lloc de dormir-me, em posa en un estat d’ansietat molt desagradable
ya que les barres roges acaben convertint-se enla meua imaginacio
en barrots de preso.
En unes atres ocasions, em pose dos anous en la boca i intente
parlar aixina, en la boca plena, per a emular el mes autentic i
genuï parlar catala. Em tornen a vindre les arcades i no ho
soporte; aixina es que tambe abandone tal practica.
Pero, clar, tot aço em produix una gran frustracio,
ya que, ¿com no vaig a voler ser catala? Si tots els “sabuts”
diuen que som catalans, que parlem catala, que ser valencia i parlar
valencià es la nostra manera de ser/parlar catala... ¡Si
Catalunya es lo mes gran del mon! I “nosaltres, els valencians”,
fent la ma.
¿Com nos resistim a formar part de la gran Catalunya
si es tan guai? Mireu:
No som deu millons de parlants, no; es dona eixa cifra per
allo de l’humiltat. En realitat, en som 23; si, 23 millons
de parlants: Catalunya estricta, el Païs Valencià, les
Illes, la Franja, L’Alguer, el sur de França, el nort
de Madagascar, dos illes del Pacific, 123 habitants de Nova York,
un troç de L’Irak, una ralla de Bolivia i tres tribus
de l’Africa central... parlem catala. Total, aixo, 23 millons
de catalanoparlants. De fet, els EEUU s’estan plantejant considerar-la
tercera llengua oficial del païs.
¿I com es que no vullc ser catala quan tants grans
personages historics ho foren? A vore, ya sabeu que tots els grans
escritors valencians i mallorquins eren catalans i escrivien en
catala (Ovidi, Cervantes i Shakespeare tambe eren catalans pero,
com no escrivien en catala, no conten. De moment). Pero tambe eren
catalans Jesucrits, Espartaco, Colon, Confuci, el matrimoni Curie,
els germans Lumière, el primer home que chafà la lluna,
el segon imperi austro-hongares, el “Tercer home” i
el “Último de la fila”. Els vikingos, ¿sabeu?,
tambe eren catalans, de Vic –per aixo voreu en algunes pelicules
de vikingos que porten marfegues en els pals dels seus barcos. L’unic
personage historic que no era catala era Sant Tomeu d’Aquino,
per aixo es conegut en eixe nom: Sant Tomeu d’aqui, no.
Pero hi ha mes. ¿Qui va formular la teoria de la relativitat
que diu “tot es en relacio a... lo catala?, ¿qui va
ser el primer en pegar-li la volta al mon –en l’imaginacio,
pero li pegà la volta al mon-?, ¿qui va descubrir
l’imprenta ans que Gutenberg –en ditades, pero imprimien-?,
¿qui es l’autentic creador de Windows que originalment
es denominava “Finestres” pero adoptà la forma
anglesa per allo del mercat?... ¡Catalans, tots catalans,
naturalment! Lo de Hitler s’ho callen perque actualment te
mala prensa. pero Hiler era d’orige catala i va fugir a una
illa del Mediterraneu... catala, clar.
La paella, plat tipic catala; el “Misteri d’Elig”,
catala; la Corona d’Arago, catalana; i catalans son l’orchata
de chufa, el pa en tomaca, la lluna d’abril, els cants de
les sirenes i la gola del llop... ¡Ai...! I nosatres encabotats
en no ser-ho. ¡Es que no tenim remei!
Petons, nois.
Chimo Lanuza
(factor XL, com digue un amic)
