El dumenge 31 doctubre de 1999, en el periodic Levante
va vindre un articul quem va cridar latencio. Larticul
duie com a titular : El cuadro de la batalla del Puig lleva la
<Senyera> sin franja, El San Jordi del Museo Victoria y
Alberto recibe honores estelares. I continua dient : El famoso
retablo de San Jordi del Centenar de la Ploma, que se encuentra
en el Museo Victoria y Alberto de Londres se ha instalado en una
sala mejor.Este cuadro es la base de la documentaciòn de
la inexistencia de la franja azul en la <Senyera> .
Larticul seguix : La obra atribuida al artista aleman Marçal
de Sax, fue pintada en Valencia a principios del siglo XV , pero
hace cien años, al ser demolida la iglesia en que se encontraba
(la de San Jorge, sita en la actual plaza de Rodrigo Botet, y
en la cual tenia la sede la cofradia llamada El Centenar de la
Ploma,) fue comprado por representantes del museo londinense para
sus fondos.
Se trata de un retablo gotico, pintado al temple, de 6,60 metros
de alto por 5,50 de ancho que representa la leyenda de San Jorge
en 32 escenas, comenzando por su investidura como caballero por
la virgen y concluyendo con su martirio. En el centro de la obra
destacan dos grandes escenas : San Jorge y el dragon y La Batalla
del Puig. I continua dient : Este cuadro ha sido citado por Pere
Maria Orts en su famoso estudio Historia de la Senyera al Pais
Valencià . (Ed.Tres i Quatre)como una de las pruebas de
la legitimidad del uso de la senyera sin franja azul. I acaba
dient que Vicent Giner Boira va asegurar haver vist el cuadro
en franja, lo que va justificar la seua inclusio en la senya didentitat
en el Estatut de Autonomia, lo que significa una manipulacio.
Ya resulta chocant la controversia de blau si o blau no,
existint tanta documentacio que ho demostra : Portulari de Viladestes
1413, Valseca 1439, Sociedad Hispanica de Nueva York 1552, Joan
Martinez 1592, Museo Naval de Lisboa, Vaticano, Modena etc.. Tots
ells en la Senyera coronada sobre blau . Existixen recibos per
les compres de seti blau per-a apanyar el blau de la Senyera.
I sobre tot, desde Pere el Ceremonios, es fa referencia a innumerables
actes en la presencia de la Real Senyera, representant a tot el
regne. Pero lo que resulta mes sorprenent es que alguns
intelectuals esperen, en la Batalla del Puig (dijous 20
dagost de 1237) vore alguna senyera en franja blava.
La data de lasentament de la host de Jaume I en el
Puig no es segura. El document mes antic firmat per el rei alli,
esta datat el dia 25 de juny de 1237. Davant del fracas de la
convocatoria, Jaume I escomença un viage de reclutament
per els seus territoris, al temps que demanave al Papa Gregori
IX, noves bules per a qui colaborara en la creuada. Tornant a
convocar a les tropes en el Puig el dia 4 dabril de 1238,
dia de pascua florida.
Mentres Jaume I estava al nort del Ebre, el rei valencià
Zayyan, sen va enfrontar en els sitiadors cristians en la
Batalla del Puig, ques va lliurar el dijous 20 dagost
de 1237, sent esta la batalla mes important de tota la conquesta,
en ella van morir, Bernat Guillem de Entenza jefe del campament
i tio del rei, i els cavallers aragonesos Ruy Jimenez de Luesia
i son fill, Jimen Perez de Terga. Tambe els musulmans van tindre
baixes importants.
Al tornar Jaume I al Puig el dia 19 de giner de 1238, va cambiar
el nom anterior Puig de Cebolla pel actual, Puig de Santa Maria,
i va prometre no abandonar estes terres sense haver conquistat
Valencia. El dia 22 dabril leixercit cristia abandone
el Puig per-a iniciar lasedi a la ciutat de Valencia, i
despres de llarges negociacions, els musulmans es rendixen, firmant
la capitulacio en Ruzafa el dia 28 de setembre de 1238. (Coincidixen
els textos cristians i els musulmans). La conquesta va continuar
fins febrer de 1245 en la rendicio de Biar, encara que en epoques
posteriors van haver noves incorporacions.
La conclusio es la següent :
1º Si el 20 dagost de1237 data de la Batalla del Puig,
encara no existia el regne cristia de Valencia, (1238). ¿
Com volen que aparegue la seua senyera en franja blava en el quadro
?.
2º Si leixercit assentat en el Puig, perteneixia al
rei de la Corona de Arago, i el jefe en eixe moment era Bernat
Guillem de Entenza, que com casi tots els cavallers del assentament
era aragones, ¿ A qui deu representar la cuatribarrada
que apareix en el quadro. Per casualitat sera al Regne de Arago?.
3º Com es posible que gent tant culta fique
este quadro com a Base documental de la inexistencia de
la franja azul en la <Senyera>.
Si confundixen a la Real Senyera, no es extrany que confundixquen
tambe Regne per Pais i Llengua per Dialecte
.
Si estos intelectuals , son els que mos tenen que
culturizar, que deu mos pille confesats.