(Només versió en Valencià · Solo versión en Valenciano)  

 La AVLl ya ha fet public un document en el que se deixa ben clar quina sera l'estrategia llinguistica de la Generalitat Valenciana, per a la catalanisacio progressiva dels chiquets valencians segons les diferents etapes del sistema educatiu.

 Segons el text acordat per la AVLl, se priorisaràn les formes valencianes mes conegudes pels chiquets en els primers cursos d'ensenyança. L'objectiu d'esta primera etapa es doble: Per una banda se preten que els chiquets estiguen familiarisats en l'ortografia catalana de Pompeu Fabra, escrivint les paraules que s'utilisen a sovint en casa i en el carrer. Per l'atra, se preten que la nova llengua que se'ls està inculcant no els siga del tot extranya.

 Quan els escolars ya estiguen "a gust" en l'ortografia catalana de Pompeu Fabra (que se presentarà com Normes de Castello o del 32, per a que se tinga com a propia), s'aniran introduint poquet a poquet, i a ser possible en el mateix text, lexic valencià junt a lexic català. Aixina, els mestres de "valencià normalitzat" (es a dir "valencià catalanisat") aniran introduïnt "petit" junt a "xicotet" (chicotet -i la "ch" en general- quedarà proscrit), "sorra" junt a "arena", "semblar" junt a "pareixer", "jovens" junt a "joves" etc, etc...

 En passant els anys, la AVLl recomana introduir progressivament mes lexic catala -segons el grau de "madurea" de l'alumne (NOTA: Aci "madurea" es un eufemisme que substituix a "el grau de catalanisacio absorbida" per l'alumne)- i presentar estes formes catalanes com lexic "cult" o "mes elegant", hasda que en acabar la formacio basica obligatoria, els chiquets valencians arriben a confondre la llengua valenciana en la catalana, i estiguen "preparats" per a assumir que son la mateixa llengua, quan els classics de la lliteratura valenciana (Joanot Martorell, Antoni Canals, Ausias March, Jaume Roiç,...) i el poble valencià sempre han considerar com a propia la seua Llengua valenciana.

 Esta estrategia politica de la AVLl, que busca l'assimilacio de la llengua valenciana pel catala, i l'anulacio de la personalitat llinguistica i cultural del Regne de Valencia (com a primer pas de l'absorcio politica i territorial: Vore el programa politic d'Esquerra Republicana de Catalunya, per eixemple) , ha segut acceptada pels academics ex-valencianistes: Artur Ahuir, Angel Calpe, Alfons Vila i Ramon Ferrer, que provenen de l'ambit de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV).