(Només
versió en Valencià · Solo versión
en Valenciano)
Des de lany 1982 en que el mai suficientment vilipendiat Cipria
Ciscar donara forma a la Llei dUs i Ensenyament del Valencià
la societat valenciana havia estat en una situacio denfrontament
social permanent. Per un costat la clase politica dominant i els
seus acolits que volien introduir molt sibilinament el català
com a idioma del nostre Regne de Valencia, i per latra la
gent del carrer, a la que tot aixo de doncs, aleshores i demes catalanismes
aberrants i absurts els sonava a deliris de grandea de imperialistes
catalans i catalanistes traïdors.
Aixina que, despres de molts anys
de catalanisacio en coleges, instituts, universitats i qualsevol
tipo d´organisme oficial, algu va tindre la genial idea de
que havia arribat el moment de deixar d´amagar-se, i de que
hi havia que superar el problema de que en l´Estatut d´Autonomia
Valencià diu que l´idioma oficial de la Comunitat Valenciana
es el Valencià. (Greu problema senyors, sobre tot per a tots
aquells que se´ls fa la boca aigua cada vegada que diuen aquesta
sota
Pais Valencia
catala
¡Catalunya!...)
Per tant la cosa estava molt clara. El senyor, al que nomes li
interesa la seua bojaca, Zaplana, es reuni en el senyor imperialiste,
Pujol, en Reus i alli pactaren, per mig d´un document redactat
pel, en aquell moment Conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana,
el senyor defensor de l´unitat de la llengua, Villalonga,
que la literatura s´ensenyaria com a una unitat en la que
s´incloguera la Renaixença Valenciana i la Catalana.
Per tant, i per a donar-li oficialitat al tema se li demanà
un dictamen al Consell Valencia de Cultura per a que nos diguera
als valencians que era lo que parlavem (¿?) i se creà
l´Academia Valenciana de la Llengua
¡Catalana,
clar!, per a donar oficialitat a l´ortografia de l´Institut
d´Estudis Catalans, la mateixa que estaven ensenyant des del
1982.
El dictamen de 13 de juliol de 1998 del Consell Valencià
de Cultura i la Llei de creacio de l´Academia Valenciana de
la Llengua
Catalana, se va convertir en son dia i segons els
politics del PP i del PSOE, en tota una demostracio de normalitat,
de que el conflicte llingüistic era un tema ya superat pels
valencians i de que l´enfrontament social s´havia acabat.
¡Tots estaven contents!. ¿Com no tenien que estar-ho
si tant el dictamen del CVC com la Llei de l´AVL reconeixen
l´unitat de la llengua?
En tot aço, el tema estava cada volta mes clar. A pesar
de que les associacions valencianistes no paraven de treballar,
la realitat es que la societat valenciana era cada vegada mes meninfot
en el tema de la llengua. No contaven en l´inestimable ajuda
del tripartit català PSC, ERC i IC, de Zapatero i, com no
podia ser d´atra manera, dels d´aci, PSPV i PP (ara
representat pel senyor soc valencianiste pero nomes de boquilla,
Paco Camps).
¿I perque?, puix molt facil, simplement perque a l´hora
de presentar en Bruseles les traduccions de la Constitucio Europea
en les diferents llengües oficials de l´Estat Espanyol,
el Govern de Madrit va cedir al chantage d´ERC o siga, del
senyor deliris de grandea, Carod Rovira i que consistia en que el
Govern havia de fer una declaracio en la que negara l´existencia
del valencià i, per tant, reconeguera l´unitat de la
llengua i, a canvi, ERC aprovaria els Pressuposts Generals de l´Estat.
Dit i fet. La maniobra era molt facil. Nomes hi havia que demanar
les traduccions a cada una de les autonomies i esperar. Esperar
a que la traduccio valenciana la fera l´AVL per mig del traductor
informatic de la Generalitat Valencia (el programa SALT), i que
coincidiria exactament en la traduccio catalana perque tambe se
faria en el mateix programa, que a fi de conters no fa mes que respectar
l´ortografia i les formes que defen l´IEC. ¡I
ya està, a partir d´ara l´Unio Europea reconeix
que valencià i català son la mateixa llengua!.
Ademes i, per a donar-li cobertura
"cientifica" a tot aço, 13 academics de
l´AVL presentaren un dictamen sobre el valencià en
el que s´incloia la denominacio valencià-catala.
Pero esta denominacio no li pareixia be al ¿nostre? President,
el senyor soc valencianiste pero nomes de boquilla (¿vos
enrecordeu?) Paco Camps, aixina que decidix pactar en el president
de la Generalitat Catalana Pascual, no vos done ni aigüa, Maragall,
l´unitat de les llengües valenciana i catalana, conseguint
"aixo si", que els catalans nos permitixquen dir-li valencià
quan estigam en casa. (Hi ha que vore quin negociador).
¿I aço com s´enten?,
puix lo que se fa es demanar a l´AVL
C, que facen un
atre dictamen al gust del ¿nostre? President, del PP, i tambe
del PSOE i naturalment d´ERC , i de nou tots contents (igual
que el 13 de juliol del 98). Perque l´ultim dictamen de l´AVL,
diu textualment
"la llengua pròpia i històrica
dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és
també la que compartixen les comunitats autònomes
de Catalunya i de les Illes Balears i el Principal d´Andorra.
Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen
una llengua.
". O siga, blanc i en botella
llet. ¡Vamos, que parlem catala!.
I lo pijor de tot es que este dictamen es vinculant per a totes
les institucions publiques valencianes, perque l´AVL es una
institucio que depen directament de Presidencia de la Generalitat
Valenciana, i que té delegades les maximes competencies en
materia llingüistica dins de la Comunitat.
Per tant i, eixa es un atra, per a continuar ensenyant lo mateix
en coleges i instituts i aplicar la mateixa normativa de l´IEC,
tenim una Academia en 21 academics que cobren un millo de les antigues
pesetes al mes cada u. Aixo fa un total, de
a vore
21 millons al mes
per 12 mesos
per 5 anys
¡1.260
millons de pesetes nomes en sous!. ¡Collons, quants diners
per a no aportar res de nou!.
Nomes nos queda una opcio i es que, els valencians, nos fem en
el poder politic en la Generalitat Valenciana i disoldre l´AVL
C,
perque pensar que aixo ho fara Paco, soc mes valencianiste que ningu
pero nomes de boquilla, Camps i el seu PP, encara que tinguen majoria
absoluta en el parlament valencià, es de ser molt inocents.
¿O no?.