- INTRODUCCIO
- 1ª Part. Els mossaraps i
la continuitat de les seues llengües romances.
- 2ª Part. La tornà
dels exiliats mossaraps valencians i la seua llengua romanç
valenciana.
- 3ª Part. Llengua Balear:
caracter "oriental" i "parlar salat".
- 4ª Part. Llengua Valenciana,
orige i evolucio diferent i separà de la catalana.
- INTRODUCCIO.
Desde antic, per part de les institucions politiques i culturals
catalanes, s'ha tengut interes en considerar a la llengua Valenciana
com a un dialecte del Catala, hasta aplegar a difondre hui en
dia que el Valencià es una simple variant del Catala i
que el seu nom verdader es "llengua Catalana"
i no "llengua Valenciana".
Es evident que certs interesos catalanistes purament politics
(i economics), concretats en presions al govern central espanyol,
junt a fortes i continuaes campanyes propagandistiques, intenten
introduir en la ment de tots els valencians i espanyols la falsa
idea de que l'idioma Valencià es el mateix que el Catala.
La finalitat ultima de tot aixo sería l'unificar llingüisticament
als valencians com a catalans, p'a, en un futur, el nacionalisme
independentiste catala presentar als valencians com de "nacio
catalana" i reclamar els territoris de la Comunitat
Valenciana com a part d'uns fantasmagorics "països
catalans" (entitat politica, social i cultural ficticia,
inventà recentment "damunt del paper" pels
ideolecs pancatalanistes i que mai ha existit en la realitat
historico-politica o socio-cultural del poble Valencià).
Lo anteriorment comentat pren el seu correcte sentit al
coneixer que el nacionalisme imperialiste catala té com
a base del seu cos ideologic nacionaliste la fascistoide consigna:
"UNA llengua (catalana), UNA nacio (catalana)".
Es per aixo que tracten d'amagar i presentar com una cosa sense
sentit el que la llengua Valenciana siga una llengua diferent
i independent de la Catalana, resultat d'una evolució propia
del llati vulgar, introduit en la peninsula pels romans i del
que, es ben conegut, evolucionaren i naixqueren les diferents
llengües "romances" de la peninsula Iberica (gallec,
castellà, aragones, etc...).
- 1ª Part. Els mossaraps i la continuitat
de les seues llengües romances.
Està demostrat que durant l'ocupacio islamica de
la peninsula Iberica, inicià en el sigle VIII d.C., van
quedar molts poblaors iberorromans en els territoris governats
pels arabs. Aço va ser aixina primordialment per un parell
de raons. No existien uns mijos de transport eficaços p'a
fugir, per lo que la movilitat de la poblacio era molt reduía,
i tambe perque, de manera generalisà, no se massacraba
a la poblacio civil conquistà, sino que s'els deixava continuar
vivint en les seues costums sempre que acceptaren el seu sometiment
com a serfs, no donaren "quefer" i compliren en els
imposts i servicis destinats a mantindre la nova classe dirigent
(els musulmans). En atres paraules: els vençuts eren la
ma d'obra explotà que generava la riquea que disfrutava
l'invasor islamic.
Els "mossaraps" o poblaors autoctons iberorromans
somesos pels arabs parlaven en llati vulgar. Este llati vulgar
conforme passava el temps anigue perdent uniformitat (si es que
en algun temps la va tindre), evolucionant i diferenciantse d'uns
puestos de la peninsula a atres.
La llengua mossarap parlà en una gran part dels territoris
de l'actual Comunitat Valenciana ya participava d'unes senyes
que son propies de l'actual Valencià, tal i com hu ha aplegat
a demostrar Lleopold Penyarroja en el seu llibre "El Mozárabe
de Valencia".
Com molt be apunta este autor, el problema del "mossarabisme",
a l'hora d'explicar el naiximent del Valencià a partir
d'ell, es que s'identifíca al "mossarap" unicament
com a "l'iberorromà cristia que vivia en terres
musulmanes", sense plantejarse que "mossarap"
en el sentit mes ample de la paraula sería "l'iberorromà,
de religio cristiana o convertit a l'islam, que vivia en territori
musulma i que continuava parlant la seua llengua romanç".
De tal manera que, encara que un cert numero d'iberorromans
hagueren segut islamisats (per la força o no) i hagueren
deixat la religio cristiana, aixo no significaria necessariament
que hagueren perdut la seua llengua derivà del llati vulgar
i parlaren exclusivament en arap.
Nomes tenim que donarmos conte lo dificil que resulta hui
en dia, a pesar dels mijos tecnics que tenim, arrancar d'un grup
social i huma el seu idioma i substituirlo per un atre foraster.
Per tant, molt més complicat sería en aquell temps
fer que els mossaraps deixaren de parlar en romanç, més
encara si tenim en conte que musulmans i mossaraps no vivien mesclats,
sino en poblacions o ravals separats uns dels atres, i en estrictes
normes socials que prohibien i castigaven les relacions entre
els dos grups (tal i com va continuar passant més tart
quan els cristians reconquistaren les terres musulmanes hispaniques).
En el moment de la reconquista del musulma Reine de Valéncia
per part del rei aragones Jaume I "el Conquistaor" i
les seues tropes cristianes, seria menester preguntarmos quina
cantitat de "mossaraps" n'hi havien en terres valencianes.
Evidentment no estem parlant nomes de "mossaraps cristians",
sino de tots aquells iberorromans que continuaven parlant romanç,
encara que estigueren reconvertits a la religio islamica (entre
atres coses p'a evitar les represalies dels fundamentalistes islamics).
Ademes, de la mateixa manera que existiren "criptojueus"
i "criptoislamics", (jueus o moros "convertits"
al cristianisme de cara als demes, pero que amagats, mantenien
la seua original religio hebrea o islamica), tambe existiren els
"criptocristians"; mossaraps que haurien adoptat, aparentment,
la religio islamica, mentres que en secret continuaven practicant
la seua religio cristiana i parlant la seua llengua romanç.
Es llogic pensar que tots eixos "criptocristians" "reconquistats"
tornarien per mig d'una nova "conversio" a la seua original
religio cristiana, omplint el numero de persones de parla mossarap
entre els cristians de les terres valencianes.
- 2ª Part. La tornà dels exiliats
mossaraps valencians i la seua llengua romanç valenciana.
Tots els indicis apunten a que molts dels que vingueren
en les tropes de Jaume I i els seus prohomens, eren "mossaraps"
valencians que havien fugit temps arrere a territoris més
al nort peninsular i que ara, reclutats com a soldats, tornaven
als seus llocs d'orige, reintroduint la mateixa llengua romanç
que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli, i per
tant, sumantla a la dels "mossaraps de llengua" (cristians
o no) que havien quedat en eixos territoris.
Aixo aclariria per qué el Valencià presenta
actualment fortes caracteristiques diferenciaores davant del "Catala
oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Algo
que segons les teories catalanistes no hauria de ser aixina, ya
que estes teories afirmen que van ser catalans de parla "oriental"
els que majoritariament repoblaren l'antic Reine de Valéncia
durant la "reconquista".
L'explicacio a esta contradiccio sería que junt a
aragonesos, navarros i atres nacionalitats que poblaren el Reine
de Valéncia, no eren realment catalans orientals els que
conformaven la majoria de les tropes que vingueren en Jaume I,
sino que éstes, més be, estarien formaes per una
gran cantitat de mossaraps valencians que, temps arrere, havien
fugit al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes
i que baix la presio demografica, l'absencia de lligams familiars
i la falta de mijos p'a la subsistencia en aquelles terres nortenyes,
tornaven ara com a repoblaors cristians (sense l'etiqueta de mossaraps),
parlant el seu romanç Valencià original, diferent
del "Catala oriental".
Els catalanistes, tractant de donarli una explicacio a les
marcaes diferencies existents entre l'idioma Valencià i
el "Catala oriental", quan segons les (infundaes)
teories catalanistes deuria ser tot lo contrari, argumenten que
el "Catala oriental", en aquell temps, encara
no havia desenrollat les caracteristiques diferenciaores en el
Valencià, per lo que imaginen que els repoblaors catalans
en epoca de "reconquista" parlarien una llengua Catalana
en caracteristiques similars a les de l'idioma Valencià
actual.
No obstant existixen una serie d'evidencies que apunten
a que aixo no va ser aixina, i que l'idioma Valencià i
el "Catala oriental" ya estaven clarament diferenciats
en l'epoca de la "reconquista".
En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de
la llengua Balear que té certes caracteristiques similars
a les del "Catala oriental", al mateix temps
que presenta la caracteristica particular del "parlat salat"
de manera generalisà en totes les isles de l'historic Reine
de Mallorca.
- 3ª Part. Llengua Balear: caracter
"oriental" i "parlar salat".
La "reconquista" del musulmà Reine de les
Mayorques per part de la Corona d'Arago se va fer casi al mateix
temps que la feta per la mateixa corona al Reine de Valéncia
(sigle XIII). Es un fet relativament ben documentat que la majoria
de soldats cristians que participaren en la conquista de les Balears
foren catalans orientals o occitans; circumstancia que en ningun
cas vol dir, tal i com hu acredita la documentacio historica,
que el Reine de les Mayorques deixara de tindre la seua poblacio
autoctona anterior a la conquista.
Si be hui en dia en Catalunya la senya del "parlar
salat" està reduida a certes parts de la provincia
de Girona, es una fet que esta caracteristica estava un poc més
escampà per tota la "Catalunya Vella" (i Rosselló
frances) durant la Baixa Edat Mija, tal i com heu confirmen els
numerosos toponims "salats" que esguiten la geografia
catalana, aplegant inclus a l'orient lleidata i al nort tarraconenc.
Aixina, se podria considerar que la senya del "parlar
salat", hui en dia desapareguda casi per complet de Catalunya,
i que se troba viva en totes i cada una de les isles Balears,
es el resultat de l'introduccio de dita caracteristica durant
la "reconquista" o, inclus, anterior a ésta,
més que d'una aparicio espontanea posterior, producte d'una
evolucio separà i estranyament similar de la llengua Balear
en estes tres isles o territoris, tan distants i aillats entre
si.
¿ I les caracteristiques "orientals"
que actualment té la llengua Balear en cada una de les
isles ?
¿ Van ser éstes igualment introduides en temps de
"reconquista" ?
Si fem cas a les suposicions dels catalanistes que diuen
que en epoca de "reconquista" el "Catala oriental"
encara no havia desenrollat les seues diferencies en l'idioma
Valencià, deuriem supondre igualment que, en aquells temps,
la llengua Balear tindria una gran similitut en la dels valencians
(sense senyes "orientals"), junt al ya mencionat
"parlar salat". O siga, semblaria ser un "Valencià
salat".
No obstant, en l'actualitat, la llengua Balear es de marcat
caracter "oriental", caracteristica que com ya
s'ha dit, no tenia la llengua Valenciana ni en els seus inicis.
Pareix molt poc llogic que eixe supost "Valencià
salat" (sense caracteristiques "orientals")
de les Balears evolucionara separadament en les tres isles hasta
aplegar a una solucio "oriental" similar. "Posarse
d'acort" tres territoris aillats geograficament pel mar,
en distancies més que considerables entre ells, no es una
possibilitat molt realista.
Per atra part, si s'argumentara que el "Catala oriental"
va ser introduit en les Balears quan éste ya presentava
les seues caracteristiques actuals, o siga, en posterioritat a
la "reconquista" (algú deuria explicar "com"
i "quan"), deuriem considerar que davant d'una substitució
d'eixa magnitut també haguera desaparegut, ademes de les
caracteristiques "avalencianaes" (no "orientals")
de la llengua Balear, el mateix "parlar salat", ya que
p'a l'epoca en que la substitucio s'haguera realisat, el "parlar
salat" en Catalunya estaria ya en desus i no s'haguera pogut
"exportar".
Per tant, lo més creible es considerar que les senyes
de "Catala oriental" van ser incorporaes a la
llengua Balear en epoca de "reconquista", lo mateix
que el "parlar salat" i que per tant, en aquella epoca,
sigle XIII, el "Catala oriental" parlat en Catalunya
ya mostrava les seues caracteristiques peculiars i diferenciaores
davant de l'idioma Valencià.
Si, tal i com els catalanistes volen fer creure, el Reine
de Valéncia va ser repoblat majoritariament per catalans
dels condats catalans (hui en dia "Catalunya Vella"),
a on se parlava "Catala oriental" i tenint en
conte que en aquella epoca el "Catala oriental"
ya mostrava les caracteristiques propies que el caracterisen i
diferencien davant de l'idioma Valencià, lo llogic haguera
segut que els valencians parlaren hui en dia una llengua Valenciana
de marcat caracter "oriental" i inclus que, per
lo menos, conservaren testimonis escrits d'un medieval "parlar
salat" en alguna de les comarques valencianes (1).
Com açó no es aixina, i la llengua Valenciana no
ha tengut, ni en els seus origens, el caracter "oriental"
del Catala, es més que evident que ni de la llengua
Catalana, ni d'aquella gent que la parlava, va poder eixir
l'idioma Valencià, ni repoblarse majoritariament les terres
valencianes.
(1) Existixen actualment dos pobles al nort
de la provincia d'Alacant (Tarbena i Vall de Gallinera), en caracteristiques
de "parlar salat" en la seua gent. No obstant, l'assunt
s'aclarix al coneixer que estos pobles, una volta van ser expulsats
en el sigle XVII els moriscos que els habitaven, van ser repoblats
per mallorquins i que per tant l'orige del seu parlar no te res
que vore en la "reconquista" Valenciana del sigle XIII.
- 4ª Part. Llengua Valenciana, orige
i evolucio diferent i separà de la catalana.
La llengua Valenciana es el resultat de la fusió
de la llengua romanç "mossarap-valenciana" autoctona,
(parlà en terres valencianes per una població iberorromana
somesa, que podia ser de religió cristiana o islamica),
en les diferents llengües romances que dugueren els repoblaors
cristians en epoca de "reconquista" i entre les que
destacaria eixa mateixa llengua romanç "mossarap-valenciana".
La presencia de la llengua "mossarap-valenciana"
entre els repoblaors sería possible degut a que gran part
d'éstos eren antics mossaraps valencians (ara identificats
unicament com a cristians), que havent fugit en anterioritat de
les seues terres valencianes, tornaven novament a elles buscant
unes millors condicions de vida, algo que no haurien pogut trobar
en els demograficament saturats territoris del nort peninsular,
a on serien considerats gent estranya i forastera, sense patrimoni
propi, ni faena digna p'a guanyarse el quemenjar.
Este predomini llingüistic iberorromà "valencià"
es el que propicià el desenroll d'una llengua Valenciana
en caracteristiques propies i ben diferenciaes a les de la llengua
Catalana (de marcà arraïl occità-provençal).
Una llengua Valenciana que ya sent diferent i distinta de
la Catalana desde els seus inicis, continuaria evolucionant separadamente
a lo llarc dels sigles, diferenciantse encara més d'aquella.
No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià
en el Catala, pero el Catala no ha segut mai la llengua del Reine
de Valéncia. Ademes, a l'hora d'explicar els pareguts entre
l'idioma Valencià i el Catala, s'ha de tindre ben present
que el Reine de Valéncia va ser el primer reine de la peninsula
en desenrollar i tindre (en els sigles XIV-XV), un "Sigle
d'Or" lliterari (en idioma Valencià i anterior al
Castellà). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura
Valenciana d'estos sigles sobre les atres llengües peninsulars
va ser considerable, i més encara sobre la llengua Catalana,
que adoptà i va fer seues formes del Valencià, algo
que propicià que el Catala fora cada volta més semblant
a la llengua Valenciana.
La llengua Valenciana o "Valencià", ha
aplegat a l'actualitat, mantenint caracter i personalitat propia,
com a vehicul d'expresió natural del poble valencià,
i ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la protecció,
l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix.
2004 © Valencià d'Elig
http://www.valenciadelig.cjb.net
