(Solo versión en Valenciano · Nomes versio en Valencià)
 
- 1ª Part. La precaria situacio del valencianisme politic.
- 2ª Part. Postulats impopulars de diferents discursos valencianistes.
- 3ª Part. L'anti-catalanisme necessari p'a la construcció de l'identitat valenciana.
 
 
- 1ª Part. La precaria situacio del valencianisme politic.

 El valencianisme "de veritat", eixe al que alguns li diuen despectivament "blaverisme", pareix travessar un moment "delicat".
 
 Els atres valencianismes, els de "mentira", o siga, els "tercerviistes" o "catalano-valencianistes" i els "valencianistes en mija familia catalana", o siga, els "panques de sempre", que diuen a boca plena alló de "valencià es la meva manera de esser catala" (i que sembla que viuen casi tots en Vinaros o una miqueta mes amunt), estos "pseudovalencianismes", com dic, tampoc pareix que estiguen com "p'a tirar coets".
 
 Pot ser alguns d'estos "valencianistes de mentira" ("panques"), estiguen prou contents per tindre una A.V.L. (Academia Valenciana de la Llengua) que oficialisa una normativa catalanisaora, desnaturalisaora (i ilicita) p'a la llengua Valenciana, mentres tracta de canviarli el nom a la nostra llengua centenaria pel de "catala-valencià" o similar (sense haverne cap necessitat p'a fero).
 ¡ Quina faena més bona que està fent la A.V.L. ! Si aixo es "velar, protegir i potenciar" l'idioma Valencià (tal i com dictamina el seu reglament), no vullc ni imaginarme lo contrari.
 
 Ara be, que ningun "pseudovalencianiste" cante victoria. Ya sabem que la A.V.L. nomes es producte de PP i PSPV i de les conveniencies coyunturals que tingueren estos partits a l'hora de crear l'entitat (El PP tenia que ferli "la rosca" als catalans de CiU p'a governar en Madrit).
 La A.V.L. es un "montage" politic que acabarà anantse'n de la mateixa manera que ha vengut, o siga, politicament.
 
 I es que a la societat valenciana, la A.V.L. i tot lo que fa, resol o dictamina, "se la bufa". Eixe "pastiche" "catalano-valenciano" que reglamenta no s'heu traga ningu i com a llengua forastera i estranya que es, s'estudia per obligacio i p'a aprovar els examens, pero ni s'utilisa, ni se sent com a propia. (Cosa que a la A.V.L. li issiona tres pitos, perque en realitat lo que ells volen aconseguir es que l'idioma Valencià acabe anomenantse "catala", per tot allo de posar les terres valencianes dins dels "països catalans", "gran(sic) catalunya", "eurorregió", etc..., (faena fantastica dels membres de la A.V.L. pagà en sous millonaris, dels dines dels valencians)).
 
 I de la mateixa manera que la societat valenciana es impermeable a eixe "bodrio" llingüístic que mos vol clavar de través la A.V.L., pareix que tambe hu es al "valencianisme" (a la vista dels resultats electorals obtinguts pels diferents partits auto-anomenats valencianistes).
 
 ¿ Com es possible que la societat valenciana "passe" del valencianisme, quan hauria de ser tot lo contrari ? (ya que supostament, els partits "valencianistes" defenen "lo valencià" en més conviccio que els partits "espanyolistes").
 
 Be, el cas es que p'a que algu t'escolte li has de dir coses que li interessen i li agraden (ademes de que siguen veritat). Si no, temps perdut i saliva gastà. La moto no te la compren.
 
 
- 2ª Part. Postulats impopulars de diferents discursos valencianistes.
 
 ¿ Son els mensages dels diferents "valencianismes" interessants i sugestius p'a la societat valenciana ?
 ¿ Les caracteristiques del producte que se presenta com "lo valencià" son atractives i desijaes pels valencians ?
 ¿ O acas s'està volent vendre un "producte" sense atractiu, que a ningu li fa falta, ni li interessa ?
 
 A continuacio s'analisen una serie d'idees i conceptes presents en l'ideologia de diferents corrents valencianistes que pareix tenen poc atractiu p'a la societat valenciana:
 
1) "Unitat de la llengua". El Valencià es Catala. El Valencià deuria anomenarse Catala.
 
 Els anteriors plantejaments no tenen res de "valencianistes", ni son gens atractius (excepte p'als catalans). Els valencians deurien estar "grillats" p'a acceptar massivament una cosa aixina.
 
2) "països catalans" (hui "eurorregio"). Les terres valencianes formen part dels "països catalans". Els Valencians son catalans.
 
 La mateixa resposta que en el punt anterior.
 
3) "Catalans germans, espanyols adversaris". Catalans i Valencians cosins germans. Els espanyols l'enemic a batre.
 
 Una cantitat molt alta de valencians son monollíngües castellans i els demes intercanvien l'us del Castellà i el Valencià en tota normalitat.
 Els valencians tenen instalà una "espanyolitat" sense estridencies desde fa sigles (producte d'una inmersio "pancastellanista" durant 500 anys i d'una concepcio "hispana" (romana) molt més antiga). Tractar de "vendre" ara mateix als valencians un sentiment "antiespanyol" es un producte que no te eixida en la societat valenciana.
 
 Per contra, el secular i generalisat sentiment anticatala que manifesta el poble valencià està molt arrailat i es molt facil d'incentivar (i actualment més encara, a la vista de tota la manipulacio i mentires que els catalanistes estan fentne servir en contra de "lo Valencià" per tal d'aconseguir les seues ambicions politiques i llingüístiques).
 
4) "Nacio Valenciana Independent de Espanya". Els valencians no son espanyols.
 
 En este punt mos situem més especificament dins de la corrent del "nacionalisme valencià".
 Deixant a un costat les opinions p'a dir si es llegitima o no la demanda independentista del "nacionalisme valencià", lo unic que en este moment mos interessa saber es si esta proposta es, ara mateix, "vendible" o no, a la societat valenciana.
 
 La resposta passa per lo que s'ha dit en el punt anterior, "els valencians tenen instalà una "espanyolitat" sense estridencies desde fa sigles", per lo que no tenen ninguna necessitat d'independisarse d'Espanya p'a complir les seues aspiracions basiques i humanes (familia, treball, casa, seguritat ciutadana, etc...). Es més, l'inmensa majoria de valencians no tenen ningun inconvenient en reconeixer que son "valencians i espanyols" (per contra, molt pocs en hi ha que diguen que son "valencians i catalans" o "valencians purs") i pot ser, no creguen que independisantse d'Espanya vagen a viure necessariament millor que ara.
 
 Per atra part, molts valencians tenen memoria historica i sentit comu (encara que alguns pensen que aixo heu tenen nomes ells) i ningu te ganes de "jaleos" que mos puguen portar a alçaments militars i guerres civils fraticides a on lo unic que s'aconseguiria seria destruir el benestar que ara tenim (un privilegi molt delicat que no el tenen tots els pobles/nacions del mon) i substituirlo pel patiment, la miseria i la mort.
 
 Ham de ser realistes i donarmos conte de que, ara mateix, la societat valenciana interpreta com una agresio les manifestacions independentistes del sector nacionaliste, ya que, de moment, la nostra societat, de manera molt ampla, s'identifica plenament i sense rubor com una part constitutiva d'Espanya.
 
 
 
 Sinteticament se podria dir que, els següents punts ideologics utilisats recurrent i insistentment per diferents corrents del valencianisme no resulten gens atractius a la societat valenciana i més que adhesions lo que fan es generar animadversio i rebuig en els valencians cap a tot el que comulgue en eixos postulats (lo que més tart se veu reflectit en els resultats electorals):
 
1) El Valencià es Catala ("unitat de la llengua").
2) Els valencians i les terres valencianes son catalanes ("països catalans/eurorregio").
3) Els espanyols son els adversaris dels valencians (antiespanyolisme).
4) La Nacio Valenciana té que separarse d'Espanya (independentisme).
 
 
 Es possible que alguns no estiguen dispostos a renunciar a les seues conviccions politiques. Evidentment cada u es lliure de fer lo que considere convenient; lo mateix que la propia societat valenciana que, segons la seua idiosincracia, acceptarà lo que li parega interesant i atractiu, i rebujarà i deixarà de votar tot allo que no li agrade.
 
 
 Arribats a este punt, lo logic es preguntarse qué es lo que deuria fer el "valencianisme" per tal de aplegar a la societat valenciana i fer creixer en ella el sentiment identitari valencianiste.
 
 
- 3ª Part. El anti-catalanisme necessari p'a la construcció de la identitat valenciana.
 
 La clau de tot este assunt passa per denunciar i informar constantment a la societat valenciana dels abusos que venim patint els valencians per part de catalanistes i pancatalanistes (en molts casos en l'apoyo d'institucions oficials catalanes), en tots els aspectes que conformen el nostre patrimoni identitari com a poble Valencià .
 No se tracta de fer un "anti-catalanisme gratuit" i sense fonaments. Se tracta de defendremos els valencians del "acoso y derribo" real i constant del pan/catalanisme, i de tota la manipulacio i mentira que, en els ultims anys i en molta intensitat, tota esta gent està fentne servir, sense cap vergonya, per tal d'aconseguir les seues ambicions politiques.
 
 Els catalanistes mos volen absorvir i desdibuixar als valencians, furtantmos les nostres senyes identitaries més genuines i re-escrivint en mentires la historia. Com eixemple tenim el cas de la nostra llengua Valenciana, que ells diuen que es Catala i que hauria de dirse "llengua Catalana". O el de la nostra historia com a nacionalitat i regne sobirà, independent de Catalunya, que ara volen incloure en uns inventats i ficticis "països catalans" ("eurorregio"), negantmos el reconeiximent de "Nacionalitat Historica" que mos correspon i les competencies adecuaes a tal "estatus".
 
 
 Diuen que p'a que existixca "el be", deu existir tambe "el mal", que lo "blanc" sense lo "negre" no se pot concretar, que no sabriem que es la "felicitat" si no coneguerem la "tristea", ni el "plaer" sense el "dolor". De la mateixa manera, en este mon a on moltes coses se reafirmen enfrontantse als seus contraris, la societat valenciana trobarà i enfortirà la seua identitat valencianista mirantse i comparantse en eixa estranya i forastera identitat catalana que alguns mos volen clavar a la força i fermos creure que es la de mosatros.
 Per tant es fonamental informar constantment a la societat valenciana de tots els abusos i atacs que desde fa ya molt de temps venim patint els valencians per part dels catalanistes, perque a traves d'eixe coneiximent, la societat valenciana obrirà els ulls i pendra consciencia de la seua identitat valenciana diferencià.
 
 Si se vol que la societat valenciana prenga empatia i interes pel "valencianisme" éste haura d'abandonar tots els postulats que, de manera general, els valencians no accepten i que fan que s'acabe rebujant el proyecte valencianiste sencer. Ademes, se li hauran d'explicar les coses molt be al poble valencia, p'a que sapia diferenciar entre el valencianisme "de veritat" i el "de mentira" (i no acaben clavantmos a tots en el sac del pan/catalanisme).
 
 Evidentment, la gent no viu nomes de "Llengua Valenciana", "senyera en blau" o "anti-catalanisme"; el valencianisme politic, ademes, deura oferir moltes més coses a la societat valenciana p'a que ésta considere que es una opcio politica interesant i valida a la que donar el seu vot.