El 15 de Març de 1939 les tropes nazis de Hitler invadien Checoslovaquia. En eixe pais un sector de la poblacio parlava alemà i, segons els nazis, per eixe motiu formaven part de la "nacio alemana". Dita invasio era la conseqüencia final d'aplicar la consigna pangermanica: "Una llengua (alemana), una nacio (alemana)".

 No s'ha de ser molt inteligent p'a deduir que despres de l'invasio de les tropes pangermaniques la poblacio checoslovaca adoptaria una actitut d'autodefensa davant d'esta injustificà i greu agressio, i que ademes desenrollaria un fort sentiment "anti-naziste" (plenament justificat). Eixes son les reaccions més llogiques davant d'un enemic que t'ataca i que vol ferse l'amo de lo teu i posarte baix el seu domini (siga éste o no d'Internet). Lo que no seria llogic en ningun cas es que davant de l'agressio nazi els checoslovacs feren com si no haguera passat, ni passara res, no vegeren a cap enemic per ningun puesto i que damunt anaren justificant la seua illogica conducta argumentant que ells no son ni "anti-nazi", ni "anti-res" i que no van en contra de ningu perque son "moderats" i heu volen fer tot en "positiu".
 Es evident que si eixe discurs haguera aplegat a ferse realitat i damunt s'haguera generalisat en totes i cada una de les nacions d'Europa que van ser invadides pels alemans, a dia de hui encara estariem baix la bota del nazisme opressor i criminal. Esta clar que eixe discurs "moderat" i "no-anti" que promou no pendre accions d'autodefensa i que les coses se solucionen per obra i gracia de l'espirit sant, nomes beneficia a l'enemic imperialiste invasor, per lo que no pot provindre d'aquells que defenen lo propi en ungles i dents, sino dels colaboracionistes en l'enemic (que sempre n'hi ha) que busquen desactivar les resistencies dels que estan lluitant i fentli front a l'agressor.

  Mosatros, els valencians, estem patint una agressio similar desde fa temps, encara que, gracies a Deu, de moment l'enemic no té tancs ni canyons en els que amenaçarmos (encara que a més d'u ya se li estan notant les ganes de tindrelos). Mentres tant, fan us d'atres "armes" mes discretes i sofisticàes. Aixina, ya en 1917 Rovira i Virgili, un dels pares del nacionalisme pancatalaniste, proclamava a image i semblança del nazisme pangermanic:

 “Quan el domini geografic d´un idioma nacional està netament delimitat, coincidix, en efecte, en el territori d´esta nacionalitat. (…) Units pel comu orige, per la comu historia i pel comu llenguage, els catalans, els valencians, els mallorquins, els rossellonencs son un mateix poble, una nacio unica. (…) I hui, en Catalunya, ya no es diu molt valencians i mallorquins, sino catalans de Valencia i catalans de Mallorca. (…) Les Isles Balears son la Catalunya insular, com el Principat i el Reine de Valencia son la Catalunya peninsular, com el departament frances dels Pirineus Occidentals es la Catalunya ultrapirenaica. [El catalanisme] és completa i fondament pancatalaniste. (…) L´arraïl mes profunda del pancatalanisme es induptablement la comunitat de l´idioma. Perque l´idioma es el llaç viu que unix a tots els catalans de l´ampla Catalunya nacional (…) Per la comunitat de l´idioma s´arribarà a la futura unitat politica”

 Enric Prat de la Riba, un atre de la mateixa corda que Rovira i Virgili, en 1907 dia entre atres perles:

 “Mentres tant, fem com els anglesos en la seua Greater Britannia, flor d´imperi a punt d´obrirse; parlem de la Catalunya Gran, que no es a soles el Principat, ni Mallorca, ni el Rossello, ni Valencia, sino Valencia i Mallorca i el Principat i el Rossello, tots a la vegà. Tots som uns, tots som catalans”

 Alguns volen fer creure que els valencians veem "fantasmes" imperialistes catalans a on nomes hi ha "germanor" desinteressà; pero com concluia aquell: "...no pots enganyar a tots, tot el temps". A dia de hui la cosa esta més que clara i a ningu se li escapa que el nacionalisme catalaniste fa servir la mateixa consigna hitleriana, "una llengua (catalana), una nacio (catalana)" per autoarrogarse la suposta llegitimitat d'incloure a l'historic i independent Reine de Valencia dins del fictici proyecte dels "Països catalans" ("Catalunya gran"). Aixo heu saben la majoria de valencians/valencianistes que lluiten de valent per la seua terra i la seua llengua Valenciana, encara que pareix ser que n'hi ha uns quants que no s'enteren (o no se volen enteran) i van de "anti-anti", "moderats" i "positius" per la vida sense vore a l'enemic catalaniste (i les seues agressions) per ningun puesto. Ells sabran a on volen aplegar per eixe cami, pero a lliberamos de l'imperialisme catalaniste i mantindre viu el patrimoni i el genui idioma Valencià segur que no.