Molt significatives son les declaracions de Fullana fetes
en els anys 1918 i 1919 defenent l'independència de l'idioma
valencià respècte al català (en la mateixa
llínia d'atres fetes per diferents valencianistes de la
mateixa época), que deixen en evidència la manipulació
i falsetat dels catalanistes que volen fer creure a l'opinió
pública (sobre tot als més jóvens) que la
defensa del valencià com a llengua diferent i independent
de la catalana es un assunt "fabricat" no fà
molt en els despachos de Madrit per franquistes i/o centralistes
en temps de la Transició i "Batalla de Valéncia".
Paraules de Fr. J. BENJAMIN AGULLÓ PASCUAL, O.F.M., biògraf
del pare Fullana, tretes de la seua òbra "CRITERIS
FILOLOGICS DEL PARE FULLANA EN ELS ANYS 1918 I 1919":
No son pocs els que, per a reafirmar les seues teories
sobre les dites Normes del 32 han proclamat
per tot arreu que el pare Fullana var ser el primer signant de
dites normes. Sobre aço tambe hem escrit en mes duna
ocasio que el pare Fullana va posar la seua firma quan ya havien
firmat quasi tots els compromisaris, perque li havien deixat,
per deferencia, un dels primers llocs [era l'unic filolec de
tots els signants, en un prestigi i coneiximent llingüistic
molt superior al dels demes]. Pero lo que no sabiem, perque
no mai havien tingut acces a lesmentat document, en quines
condicions havia signat el pare Fullana. Hui que tenim la sort
de coneixer el document sabem el criteri del pare Fullana al firmar.
I te la precaucio de deixar-ho per escrit: ATES LO CARACTER
PROVISIONAL QUE TENEN LES BASES ANTERIORS NO TENIM INCONVENIENT
EN FIRMARLES. P. LLUIS FULLANA MIRA. De fet ell no mai
les va seguir i publicà, en dos successives edicions, la
seua Ortografia valenciana.
Quan vaig escriure la primera biografia del pare Fullana
(1975) no me vaig quedar satisfet en allo del pare Fullana, de
si valencià o si catala. I en no
poc de disgut, per part meua, vaig estar escoltant durant alguns
anys cóm alguns catalanistes prenien al pare
Fullana com abanderat de les seus files.
...
Ha segut una sort encontrar [...] tres escrits seus, per
a mi documents, reveladors dels seus criteris, en lo que es referix
a la llengua valenciana.
...
Entre atres afirmacions que fa el pare Fullana ne destaquem
algunes nomes:
Com eixos principis i eixes lleis devolucio
fonetica no han actuat de la mateixa manera en Valencia que en
Catalunya, han donat per resultat la diferencia fonetica que sobserva
en cada una destes dos regions. Dahi limpossibilitat
dunificar les dos ortografies: valenciana i catalana. Tractar,
puix, dacomodar la nostra ortografia a la catalana, ademes
de ser cosa antipatriotica, es empresa irracional i antillogica.
[Lluis Fullana Mira, "GRAMATOLOGIA VALENCIANA (X)",
16-3-1919]
Que residixquen en Catalunya valencians catalanisats,
se comprén i fins sels pot dispensar; pero que els
hi haja, en la mateixa ciutat de Valencia, pareix estrany, i es
tambe incomprensible i si estos son catalanisats i catalanisants,
al mateix temps, es cosa que ni se pot ni se deu de tolerar.
[Lluis Fullana Mira, "GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XII)",
24-3-1919]
No deixem de comprendre no obstant que molts dels
valencians catalanisats ho son de bona fe; i es llastima que,
sent, per un atre costat, valencianistes de veritat, hagen segut
arrossegats per estes corrents estranyes de catalanismes, en lo
que afecta a la llengua valenciana.
[ib.]
CRITERIS FILOLOGICS DEL PARE FULLANA:
GRAMATOLOGIA VALENCIANA
(X)
GRAMATOLOGIA VALENCIANA
(XI)
GRAMATOLOGIA VALENCIANA
(XII)
GRAMATOLOGIA VALENCIANA
(XIII)
GRAMATOLOGIA VALENCIANA
(XIV)
GRAMATOLOGIA VALENCIANA
(XV)