Muy significativas son las declaraciones de Fullana realizadas en los años 1918 y 1919 defendiendo la independencia del idioma valenciano respecto del catalán (en la misma línea de otras hechas por diferentes valencianistas de la misma época), que dejan en evidencia la manipulación y falsedad de los catalanistas que pretenden hacer creer a la opinión pública (sobre todo a los más jóvenes) que la defensa del valenciano como lengua diferente y independiente de la catalana es un asunto "fabricado" recientemente en los despachos de Madrid por franquistas y/o centralistas en tiempos de la Transición y "Batalla de Valencia".
 

 No son pocs els que, per a reafirmar les seues teories sobre les dites “Normes del 32” han proclamat per tot arreu que el pare Fullana var ser el primer signant de dites normes. Sobre aço tambe hem escrit en mes d’una ocasio que el pare Fullana va posar la seua firma quan ya havien firmat quasi tots els compromisaris, perque li havien deixat, per deferencia, un dels primers llocs [era l'unic filolec de tots els signants, en un prestigi i coneiximent llingüistic molt superior al dels demes]. Pero lo que no sabiem, perque no mai havien tingut acces a l’esmentat document, en quines condicions havia signat el pare Fullana. Hui que tenim la sort de coneixer el document sabem el criteri del pare Fullana al firmar. I te la precaucio de deixar-ho per escrit: “ATES LO CARACTER PROVISIONAL QUE TENEN LES BASES ANTERIORS NO TENIM INCONVENIENT EN FIRMARLES. P. LLUIS FULLANA MIRA”. De fet ell no mai les va seguir i publicà, en dos successives edicions, la seua Ortografia valenciana.

 Quan vaig escriure la primera biografia del pare Fullana (1975) no me vaig quedar satisfet en allo del pare Fullana, de si “valencià” o si “catala”. I en no poc de disgut, per part meua, vaig estar escoltant durant alguns anys cóm alguns “catalanistes” prenien al pare Fullana com abanderat de les seus files.
...
 Ha segut una sort encontrar [...] tres escrits seus, per a mi documents, reveladors dels seus criteris, en lo que es referix a la llengua valenciana.
...
 Entre atres afirmacions que fa el pare Fullana ne destaquem algunes nomes:

 “Com eixos principis i eixes lleis d’evolucio fonetica no han actuat de la mateixa manera en Valencia que en Catalunya, han donat per resultat la diferencia fonetica que s’observa en cada una d’estes dos regions. D’ahi l’impossibilitat d’unificar les dos ortografies: valenciana i catalana. Tractar, puix, d’acomodar la nostra ortografia a la catalana, ademes de ser cosa antipatriotica, es empresa irracional i antillogica.”
 [Lluis Fullana Mira, "GRAMATOLOGIA VALENCIANA (X)", 16-3-1919]

 “Que residixquen en Catalunya valencians catalanisats, se comprén i fins se’ls pot dispensar; pero que els hi haja, en la mateixa ciutat de Valencia, pareix estrany, i es tambe incomprensible i si estos son catalanisats i catalanisants, al mateix temps, es cosa que ni se pot ni se deu de tolerar.”
 [Lluis Fullana Mira, "GRAMATOLOGIA VALENCIANA (XII)", 24-3-1919]

 “No deixem de comprendre no obstant que molts dels valencians catalanisats ho son de bona fe; i es llastima que, sent, per un atre costat, valencianistes de veritat, hagen segut arrossegats per estes corrents estranyes de catalanismes, en lo que afecta a la llengua valenciana.”
 [ib.]