Que residixquen en Catalunya valencians catalanisats,
se comprén i fins se’ls pot dispensar; pero que els
hi haja, en la mateixa ciutat de Valencia, pareix estrany, i es
tambe incomprensible i si estos son catalanisats i catalanisants,
al mateix temps, es cosa que ni se pot ni se deu de tolerar.
No deixem de comprendre no obstant que molts dels valencians
catalanisats ho son de bona fe; i es llastima que, sent, per un
atre costat, valencianistes de veritat, hagen segut arrossegats
per estes corrents estranyes de catalanismes, en lo que afecta
a la llengua valenciana. Encara que estem convençuts de
que el senyor Ortín ha obrat de bona fe; i si en el seu
treball resulta catalanisant, no deu atribuir-se a mala voluntat,
sino a falta de preparacio per a realisar complidament el treball
encomanat; pot que com diguerem en una atra ocasio, se necessita
major coneiximent d’una llengua per a redactar el Compendi
gramatical, que per a escriure la Gramatica completa; i d’este
coneiximent necessari de la nostra llengua caria el senyor Ortín,
com clarament ho ha demostrat.
Si el senyor Ortín no es trobava en condicions per
a eixir airos en l’empresa encomanada pel nostre amic, el
senyor Thous, ¿per que no cedi galantment la ploma a un
atre de tants mestres titulats o amants de la nostra llengua que,
pels seus estudis i anys d’experiencia, haguera pogut omplir
el buit que tots sentim per la falta d’un Compendi de
Gramatica Valenciana, acomodat a les escoles d’ensenyança
primaria? Com se veu, puix ha segut un error de calcul, per no
haver medit be les seues forces, llançant-se inconsideradament
a l’empresa, confiada en la seua bona voluntat i en els seus
laudables desijos. Mes l’experiencia dels anys, en el continu
estudi de la nostra llengua, s’encarregaren de demostrar
l’equivocacio que ha patit en la reedicio de la seua Gramatica.
Pero continuem el nostre treball, tractant ara de la preposicio
catalana amb. Esta forma, que en Catalunya ha segut objecte
de grans discussions es un dels catalanismes mes caracterisats,
entre els utilisats pel senyor Ortín.
Evolucionada la paraula apud, encara que degue donar-nos
la forma ap, com de caput-capu (m) igual cap, tant
en Catalunya com en Valencia, fon transcrita per ab, i
baix esta forma s’usà, en les dites regions, des de
la formacio de les dos llengües. En Catalunya continuà
el seu us sense interrupcio; mes en el nostre regne de Valencia
fon substituida mes propiament per la preposicio en, durant
el temps de la decadencia. El senyor Ortín haguera contribuit
a la depuracio de la nostra llengua, en l’introduccio, en
la seua Gramatica, de la forma ab, que es la propia del
valencià, i per aixo es hui un dels arcaismes oportuns
i dels que devien restablir-se quant abans; pero ha volgut imitar
als catalans reformadors i desija que a todo trance, se imponga
la forma catalana amb, tan impropia del valenciano. Vana i
ridicula pretensio, ya que els mateixos valencians que hui alardegen
de l’us d’este catalanisme, no han de tardar en caure
en el conte del seu erro, i l’us de amb passarà,
com passen les modes en les peces de vestir.
En Catalunya, com hem dit, fon usada constantment la forma
ab, fins que modernament ha segut transformada en amb,
en les reformes plantejades per l’Avens portada a
les Normes de l’Institut, pel filolec catala, En Pompeu Fabra,
quan se tractà de l’adaptacio de l’ortografía
valenciana les dites Normes nos digue el mateix senyor Fabra,
a proposit de la forma amb: Comprenc que no poden vostes
admetre la forma, amb ya que han perdut el ab, que usaven vostes
com nosatres; i encara en el cas de restablir esta forma, la fonetica
valenciana es contraria a l’admissio de la nasal (m); pero
devien vostes restaurar la forma ab, encara que siga arcaica ya
que no deu ser substituida per en.
Una de les tendencies fonetiques del catala es deguda a
la freqüent actuacio de la llei de l’esforç:
d’ahi la pronunciacio de pobble, nobble, platja, etc.,
en lloc de poble, noble, plaja. Est esforç se deixa
sentir tambe en la preposicio ab, pronunciant-la en gran
part de Catalunya, amb davant de vocal i am davant
de consonant per la llei de dissimilacio. Esta pronunciacio reforçada
del ab, ha servit de base per a la seua transformacio en
amb, que tambe s’escriu am.
No obstant, l’us del amb no es general, ni
molt menys, en la regio catalana. La “Academia de la Llengua
Catalana”, lo mateix que gran numero d’escritors de
mereixcuda fama i de competencia indiscutible, rebugen la forma
moderna amb, considerant-la com dialectal, i continuen
usant la tradicional ab.
I si en Catalunya te una rao de ser la forma moderna amb,
donada la seua fonetica particular es totalment arbitraria la
seua implantacio, o introduccio, en Valencia, i contraria, per
un atre costat, a l’indole de la nostra llengua, com oposta
a les lleis d’evolucio a la mateixa.
La b postonica, precedida de m, desapareix
generalment en mig de diccio, com succedix en palumba-paloma,
gamba, camba-cama; i desapareix en absolut, quan, evolucionada
la paraula, dita b devia quedar en fi de diccio. Veja’m
els següents eixemples:
|
ROMÀ
|
VALENCIÀ
|
|
columb-(um)
|
colom
|
|
llumb-(um)
|
llom
|
|
plumb-(um)
|
plom
|
La desaparicio de la b en estos casos obedix a,
la llei d’eliminacio, dimanada del principi d’economia.
Per a que puga conservar-se la b en pareguts casos, s’ha
d’afegir una vocal eufonica que en valencià es o
i en catala e:
|
VALENCIÀ
|
CATALA
|
|
nombO
|
nombE
|
|
nimbO
|
nimbE
|
|
yambO
|
yambE, iambE
|
En canvi se conserva la p, per representar el so
explosiu sort, en lloc del sonor, que es propi de la b.
|
ROMÀ
|
VALENCIÀ
|
|
camp-(um)
|
camp
|
|
lamp-(adem)
|
llamp-rellamp
|
|
rump-(it)
|
romp
|
