Comencem hui per l´epoca de les "Germanies", revolta popular, que succeí entre 1519 i 1523 i que inicialment invocà a Eiximenis, criticant tant l´administracio publica corrupta que consentia especulacions fraudulentes, com la tirania de juristes i picapleits. Tambe es criticava l´absolutisme monarquic, preconisant un govern del poble, per al poble, defenent, lo que podia haver segut a modo d´una "Republica Valenciana".

 Degut al caracter revolucionari de les Germanies Valencianes i a lo que varen supondre de lluita contra els poders factics, s´han vist envoltades d´un toc "romantic", per utopic en aquell temps. I, per aixo, han volgut ser patrimonialisades (¡com no!), per els catalans, quan la realitat es, que lo que passà en terres catalanes, i no res, tot es u. Lliggam lo que escriu un català: "La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València...". A pesar d´aixo, la catalana Eulalia Duràn escrigué el llibre "Les germanies als Paisos Catalans", publicada per "Tres i Quatre" (¡qui si no!), parlant de la "nostra historia colectiva".

 Anem a comprovar un atre fet d´eixa "historia colectiva". En 1521, tingue lloc la que s´ha nomenat "batalla d´Almenara". Fon la segon derrota dels agermanats i va supondre la perdua de les comarques de Castello. Els agermanats, dirigits per Jaume Ros, s´enfrontaren a les tropes del virrei, manades per el duc de Sogorp. Vejam lo que esta escrit en el "Dietari Geroni Soria", al respecte. Du com a titul "Batalla e camp de Valençia en Morvedre". Diu:
 "E dijous apres seguent de mati a VXIII de dit Juliol, 1521, feren resenya en Morvedre e veren que y avia sis milia omens de pelea, tots a peu, de que feta resenya partiren de Morvedre pera Almenara y essent en vista de Almenara, obra de hun quart de llegua, trobaren lo Duch de Sogorp en camp, ab obra de quatre milia homens, entre catalans y moros, e dosents de cavall e quant vingue a les onze ores de mig jorn, tocaren a l´arma, los huns els altres, e de fet, pelearen fins a la huna ora apres mig dia, de que sumaven que de huna part e de altra moriren dos milla homens, de que mori molta morisma, e de la part de Valençia mori molta gent e molts caps de cases, menestrals molt honrats, entre nafrats y ofegats."

 O siga: els catalans, en els moros, junt al poder establit, matant valencians. Comprovem, contrariament a lo que nos volen fer creure que la "historia colectiva" de valencians i catalans ha consistit, en que els catalans, s´han dedicat, sense esme, a fer la guitza, a fer la col, a emprenyar i a fer la punyeta als valencians.

 Per a acabar en esta mostra sobre les "idiliques" relacions historiques entre valencians i catalans, anem a la guerra dels segadors o sublevacio catalana contra el rei Felip. Començà en 1640. El 17 de giner de 1641, els catalans declararen la "Republica Catalana" baix protectorat frances. Pau Clarís, acordà en un representant de Richelieu, la proclamació de Luis XIII com a Comte de Barcelona. Els francesos ocuparen militarment Catalunya. Els soldats catalans de cavalleria, manats per el general Josep Dardena entraren en el Regne de Valencia per el Maestrat saquejant Penyiscola, Benicarlo i Sant Mateu, tornant-se´n a Tortosa. El Virrei de Valencia en aquell temps Eduardo Fernandez Alvarez de Toledo, comte d´Oropesa, posà en acció als Terços valencians.

 En el "Llibre de memories", referent a l´any 1642, llegim: "Pera tratar d´espedients y de les coses concernents a la defensa de la Ciutat y Regne de Valencia en raho de la guerra que el frances, estant unit en los cathalans en Barcelona, feya contra este Regne de Valencia no contentantse en estar en Barcelona sino fent en tota la frontera del Maestrat tot lo mal que podia"

 En la "Bibliografia de la lengua valenciana" de Ribelles Comin, en la Vida admirable del siervo de Dios, Fray Pedro Esteve....trobem referent a l´any 1651, el següent poemeta:

 Com els catalans son tan descarats, Jesus Mestre i Godes, en "Breu Historia de Catalunya" diu: "Sobre la guerra dels segadors hi ha moltes lectures. Una pot èsser la manca d´unitat de la Confederació. Ni València ni Aragó mogueren un dit per Catalunya". O siga, que els catalans, sense consultar als "confederats", es posen baix sobirania francesa, ataquen el Regne de Valencia, i... ¿Que volien que ferem els valencians? ¿fer-nos gavachets o fer-nos catalanets?

 I aci acabe esta mostra de cites historiques que justifiquen el perque del "carinyo" que els valencians tenim als catalans. Crec que hi ha raons, mes que suficients. Quan vos parlen dels fantasmagorics "països" diguent allo de la "historia comu" de Valencia i Catalunya, els envieu a pastar fanc o alla a on brama la tonyina, millor quan mes llunt. Mes que "historia comu", es podria dir "historia enfrontada" Els catalanistes no tenen rao i no es gens dificil demostrar-ho. No podran lligar l´aigua en l´oli.