El 13 de setembre de 1419, els valencians, conseguirem
del Magnanim, el dret d´alternancia, en catalans i aragonesos,
en el rectorat del "Studi General" de Lleida,
"Alio vero postea sequenti anno de natione Cathalanorum
Rector eligatur, el alio anno de natione Aragonensium,
altero vero anno de natione Valentinorum, et sic succesive et
in perpetuum.". A pesar d´aço, el 14 de
giner de 1421, els Jurats de la ciutat de Valencia, escriuen a
la reina diguent-li que encara que "...es ordenat que
d'alli avant, en lo dia o terme que.s costuma fer eleccio de rector
del Studi de Leyda cascun any, sia elet hun any aragones, altre
valencià e lo terç cathalà, e axi.s seguesca
perpetualment...", catalans i aragonesos, no havien fet
cas del privilegi real, "...menyspreen obeir lo dit privilegi...",
queixant-se i no entenent "...que de nostra nació
dejen esser repulses de tal benefici...". Encara hauriem
d´esperar a l´any 1428, per a que Nicolau de Montsoriu,
es convertira en el primer valencià rector del Estudi General.
"electio Rectoria de natione Valentinorum".
Els catalans, de nou, fent amics entre els valencians.
El 25 setembre de 1421 (Epistolari de la Valencia medieval
II.), els Jurats escriuen una carta “Als molt honorables
e molt savis senyors los missatgers del General del regne de Valencia
en cort del senyor rey”. Diuen: "O! Quina
sperança poden haver los valencians de esser promoguts
per confiança de servirs, si.ls ja promoguts, abtes, ydoneus
e sufficients, no preceint demerit o causa justa, son axi palanquejats
e sostreyts de lurs officis? Aço, senyors, nos ve de
giny de cathalans, que may vetlen ne studien en als, sino
en procurar-nos minves e desonors, e lançar-nos de tots
officis e benefficis...". Es podria dir mes alt,
pero no mes clar: Els catalans, com de costum, fent la ma als
valencians.
El mateix dia escriuen "Al molt honorable e molt savi
mossén Francisco d'Arinyo, secretari del senyor rey"
("L´escrivania municipal de Valencia als segles XIV
i XV: burocràcia, politica i cultura"). Diuen: On,
mossen, com axi sens causa lo dit micer Pere sia repulsat e aminvat,
congoxam-nos-ne molt, e no sens rao, car es presagi assats trist
de esdevenidor. O! Quina sperança porem haver nosaltres,
valencians, de esser promoguts a officis e benefficis, si·ls
ja proveïts axi indifferentment son palanquejats e remoguts?
Be corresponen los premis als merits de nostres servirs! No·n
cuydavem viure en semblant oppinio; com se experimenta ja, ades
no y romandra un valencià en cort. Aço.ns ve
de altra part qui, per pura iniquitat e ambició, en als
no studien sino en aterrar valencians. E vos, mossen lo
secretari, qui sots nostre valencià,...... E mostrats-nos
per vostres gests, obres e sermo, que sots cordial valencià
El 4 d´octubre, continuen els nostres Jurats (Epistolari
de la Valencia medieval II): "Al molt reverend pare en
Christ e senyor, lo senyor bisbe de Vich.". Escriuen: Be
creem que siats informat com aquests senyors de cathalans,
en quant poden, s'esforcen e continuament entenen en portar a
fi que nostres valencians no sien reputats, ne de aquells feta
mencio alcuna, en haver officis e benefficis, e no solament
en Cathalunya, ans encara en les Illes, e menys en casa del senyor
rey. Ne creen que altra condicio de gents ne deja haver sino
ells, e no solament en les parts damunt dites, abans encara
en Arago e en Regne de Valencia. E sobre aço ampren les
veles e insistexen per lur poder...... E ara novament havem sabut
que entenen en submoure al noble mossen Olfo de Proxida de la
governacio de Mallorques per fer-ne proveir algun cathalà
anelant al dit offici..... confiem que.l senyor rey no y innovarà
alcuna cosa, pus causa no y ha, pero, sí.ns temem que la
senyora reyna no volgues fer qualque complacencia a cathalans
en aquest punt de les corts..... com aço toque honorificencia
de aquesta ciutat e Regne, e, per consegüent, [de] vos, qui
sots valencià, e aquesta ciutat haja vos en singular
reffugi....
El resum de les tres cartes, es, que els catalans, no pensen
nomes que en ells. ("Ne creen que altra condicio de gents
ne deja haver sino ells..."). Intenten que ni es parle dels
valencians ("...ne de aquells feta mencio alcuna...")
No volen que els valencians conseguim prestigi ("...que nostres
valencians no sien reputats..."). Intenten furtar-nos lo
nostre (...procurar-nos minves e desonors e lançar-nos
de tots officis e benefficis...). Com sempre, es menegen molt
be en el poder ("E sobre aço ampren les veles e insistexen
per lur poder"). El colofo podria ser que els catalans "...
no studien sino en aterrar valencians..." ¿Sera de
veres que la historia es repetix?¿Sera que els tipics topics
sobre els catalans s´els han guanyat a polç?¿Sera
que el poble catala es com es, sense remei?
Diuen, que el sigle XV començà "amb
una profunda crisi que afectava tota Europa Occidental, i especialment
Catalunya". I hem de dir, que gracies a Deu, perque de
no haver estat en "crisi" els catalans,vist lo vist,
aniquilen als valencians ¿O era enveja?
