En la revista “L’Espill” de la primavera/estiu
de l´any 1979, es troba una “Memoria” de Robert
I. Burns titulada “La muralla de la llengua”. Burns,
despres d´expondre les teories tradicionals que han mantes
la pervivencia del romanç, durant la dominacio musulmana,
pontifica diguent que “El conjunt dels fets, però,
demostra que els dos pobles no s’entenien, i que el mur
que els separava era la llengua àrab”. Anem
a demostrar un conjunt de fets que tomben per terra estrepitosament,
eixa pretesa muralla.
Cocentaina, es conquistada l´any 1244, per Jaume
I. La revolta d´Al Azraq començada l´any
1245 i no controlada fins a 1258, deu ser la rao per la qual
la carta pobla, data, segons Sanchis Sivera, de l´any
1260. Joan Ponsoda, transcriu part dels llibres de la Cort de
del Justicia de Cocentaina, en el seu llibre “El català
i l´aragonés en els inicis del Regne de València
segons el Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1295)”.
De 1275 es el document (p. 40), segons el qual “Lorenç
e Bernat e Pericón [e] Jafar, fil de Caçim Aben
Juçeyr, totz ensamble se claman d´en *(...) Ramonet,
‘fil d’en A. de Sérvoles’, e possan contra
él(s) que mataren totz ensems una ludria en lo riu de
Cocentània. Es dir, que chiquets cristians i musulmans,
juguen o van de cacera junts (a matar una lludria). Carmel Ferragud
Domingo en “El naixement d´una vila rural valenciana”,
posa de manifest l´importancia de la cita, “pel
fet idiomàtic, és a dir, havien d´entendre´s
per jugar plegats” (que no vol dir que jugaven doblegats,
sino que jugaven junts).
Del mateix any consta (p. 62) que “…fo demanat
R. de Canet… si ho pot provar que él begués
vin de dia en taverna. Dix que sí e vana provar per moros
e per xp[crist]ians. E dix que ho provará per Bernat
de Bas e per sa muler e per [Guillem] de Caztayla e per Mohamat
al Homeni e per altres dels quals no sab lurs noms.”
De lo qual es despren, que moros i cristians compartien taverna,
citant inclus a moros, com a testics per a la seua defensa.
De l´any 1277 (p. 140) es el document en el qual
consta que P. Ximénez, “Fo demanat él
que oy a Mahomat Alhomemi dir que·l rey d’Aragon
que faya tracion de talar Montesa pus que LX milia sols n’avia
presos. E encara oy dir al dit Mahomat que e1 rey que faya tracion,
que tenia el girman de Abdulmomi pus que él avia pagada
sa reemçó. E el testimoni dix-li que mala parlava
tant e que mala avia begut tant vin. Fo demanat el dit testimoni
si el dit Mahomat era embriach. Dix que sí, segons son
vijayre. Fo demanat de loch. Dix que denanl l’obrador que
fo d’en Bernat Çabater. De temps dix que quan el
rey amena, la regina axanca.” Un atre testic, Domingo
Perivaynes, “Dix que él que viu e present fo
que·1 dit Mahomat parlava ab P. Ximénez …
E encara oy-li dir que-1 rey d’Aragon no mereyxia per a
rey”. Assistim a una conversacio entre Ximenez i Mahomat,
segons la qual Ximenez “oí dir” a Mahomat i
ell “dix-li”. Un atre testic confirma que “Mahomat
parlava ab P. Ximénez”, declarant que ell també
“oy-li dir”, al tal Mahomat. Per a fer-ho mes dificil,
resulta que Mahomat estava bufat “era embriach”. Ponsoda
afirma que “resultaria totalment versemblant” que
la locucio “quan el rey amena, la regina axanca”,
l´haguera pronunciat el moro, donat que malparlava de
que el “rey d’Aragon”, “faya traycio”
i “no merexia per a rey”. Havent consultat el significat
de l´expressio a “persones ja majors”, diu Ponsoda
que, “la majoria” li digueren: “que quan el pare
arriba content, tothom reacciona positivament, la burra perquè
beurà i menjarà i la dona perquè espera
les festes del marit” I resulta que nos informa Ponsoda
de que, en Benimantell, encara es conserva l´expressio
“quan ton pare pixa ta mare s´aixanca”.
Vegem, que un musulmà parla en valencia inclus estant
bufat, i insulta en valencià, dominant frases fetes.
En el llibre de Cort de Justicia, consta la reproduccio
d´un contracte, subscrit entre Alí Allobadí
i Ramón de Canet, que, escrit en romanç valencià,
es data com “... la primer rahbe en l´an de [...]dC
[L?]XX ...”. Ponsoda afirma que “aquest possible
670 correspondria al nostre 1270-71 segons les taules de A.
Capelli”. Intervenen com a testics quatre persones
en noms arabisats i tres en nom cristians La llogica pareix
apuntar a que si la forma de datar es arap, la redaccio estiga
feta per un musulma i no per un cristia, de lo que es despendria
¡que els natius escrivien en romanç valencià!
Del llibre “El naixement d´una vila rural
valenciana” de Carmel Ferragud Domingo, referit a Cocentaina,
extraguem que en 1269, Astruga Busqueta ven a Abdurahmen la
ferreria. Consta que “Abdurahmen es el ferrer i mestre
de Bernat Busquet, fill d´Astruga”. En eixe mateix
any, el monopoli de l´almodi, s´adjudica per subasta
a Abdulhuaheb. En 1276, l´obrador del sabó s´adjudica
a Hamet Alcaina, i la tintoreria fon arrendada a Diud. En 1304,
Esteban de Mora era pastor d´Alí Pescunyal. Vegem
que persones en noms musulmans fan de mestres a persones en
noms cristians, que monopolis que s´adjudicaven per subasta,
acaben en mans de persones en noms musulmans (lo que no tindria
sentit de no ser posible una comunicacio fluida), inclus persones
en noms cristians, al servici d´uns atres en noms musulmans.
Per la ponencia d´Isabel O’connor. “Les
activitats economiques dels mudéjars de Cocentaina a
finals del segle XIII” (XVIII Congrés d´història
de la Corona d´Aragó), coneguem, que en contra
de la idea d´uns natius somesos i desubicats davant d´una
nova civilisacio, resulta que “…en les activitats
comercials, tampoc era estrany el veure a cristians i mudéjars
com a socis”. Estudiant la documentació dels
anys 1293 i 1294 troba que “set fan referència a
diners que alguns cristians de Cocentaina i la seua contornada
devien als mudéjars de la mateixa zona, i “vuit
casos en els quals els mudéjars de Cocentaina i de la
seua contornada devien diners a algun cristià”.
Quantificant els deutes aplega a la conclusio de que “…no
n´hi havia gran diferència entre la quantitat de
deutes que tenien mudéjars i cristians.” Estudiant
les zones d´els moviments comercials de mudejars i cristians,
veu que “El paregut confirma el fet de que els mudéjars
estaven plenament integrats en l’economia de la zona.”
I que esta coincidia en “l’unitat administrativa
de la qual Cocentaina era la capital a l’època musulmana”.
